27 de març, 2006

La vida es puro teatro

Ayer tarde fui al teatro. Dos horas de buen teatro, de aquél que hace pensar. No había visto actuar nunca a la compañía "Animalario". Me gustó la sencillez del montaje y la espléndida interpretación. El tema, un tema desagradable y muy duro: la pederastia. La obra se llama Hamelin Salí con mal sabor de boca, no porque no me hubiera gustado la obra, sino porque a los humanos, cuando nos plantean este tipo de temas así, tan de cerca... y tan crudamente, nos da por pensar. Menos mal.
Ahir a la tarda vaig anar al teatre. Dues hores de bon teatre, d'aquell que fa pensar. No havia vist actuar mai la companyia "Animalario". Em va agradar la senzillesa del muntatge i l'esplèndida interpretació. El tema, un tema desagradable i molt dur: la pederàstia. L'obra es diu Hamelin. Vaig sortir amb mal gust de boca, no perquè no m'hagués agradat, sinó perquè als humans, quan ens plantegen aquest tipus de temes així, tan de prop... i tan cruament, ens dóna per pensar. Encara sort!

4 comentaris:

Albert ha dit...

Bon dia noia. D'entrada et felicito per venir a la gran ciutat per "culpa" del teatre. Jo tinc entrades pel Hamelin el dia 20. Seguint el que dius en un altre lloc, molts barcelonins també es queixen del turisme. Jo he viscut dos anys a Anglaterra em vaig sentir turista tot els temps i voldria ser turista moltes vegades encara que per allà on vagi "em vegin venir". A Atenes em veien de seguida ser espanyol i a Estambul que sóc català, però ¿i què?

Montse ha dit...

Quan menys turista m'he sentit ha estat quan hem fet el Camí de santiago... llavors em sentia ben viatgera... però això és una altra història. Respecto al teatro, la pena de vivir en un pueblo es que para ver "todo" lo que quieres ver, muchas veces tienes que desplazarte a la ciudad. Pero yo, como urbanita que soy, sigo sintiéndome en Barcelona como pez en el agua, no en vano es mi ciudad natal y donde todavía tengo muchas raíces (que bien ha quedado esto, jejeje)
Y acerca de lo que dices (me paso de un tema a otro a cada momento) a mi, vaya donde vaya, siempre me han preguntado si soy "de Barcelona"... hace 18 años que vivo en Blanes y me tengo que parar a pensar y responder "No, sóc de Girona"... se me ve en la cara o quizá sigo pronunciando "modelo xava, que no java"?
y me voy a hacer el souflé, u hoy no comemos!

Albert ha dit...

Debes hacer unos soufflés de p.m. porque continuamente los citas (deben tener demanada) y yo que no paso de la patata bollida amb mongeta tendra...

P@P@LLoN@ GRoG@ ha dit...

No l'anirè a veure pas. Ai mare! Anar a patir! Calla, calla!