01 de març, 2006

Besos, blues y rock &roll

Bueno, vale... tornaré a penjar el meu escrit "el guateque" (res a veure amb la peli de Blake Edwards amb Peter Sellers com a protagonista), perquè el monstruo de las galletas me l'ha recordat. Però ho faré quan acabi amb les meves cinc músiques, ok?
Que vale, que volveré a "colgar" mi escrito "el guateque" (nada que ver con la peli de Blake Edwards con Peter Sellers de protagonista) porque el monstruo de las galletas me lo ha recordado. Pero lo haré cuando acabe con mis cinco músicas, ¿ok?
Roberta Flack, of course... mi memoria está chunguilla, la pobre, sobre todo cuando la hago funcionar antes del café con leche de la mañana...gràcies, Jepi!
Gràcies, Liter-a-tres 1, tengo tantas ganas de oirte tocar el oboe que ni te lo imaginas! (un encuentro con todos vosotros es una utopía de las que no parece tan utópica, a que no? tengo que pasarme por liter-a-tres, pues me suena algo de The Beatles... hmmmmm) Cert, la música ajunta, no separa. Visca la música!
Albert... no seràs amic de l'Espinàs? Un 23 de abril le pedí que me firmara un libro para mi mamá, que guarda como oro en paño (mi mamá)... m'encanta, l'Espinàs (la seva manera de pensar i de dir més que d'escriure, però m'encanta)... acerca de lo que me dijiste de Serrat, tienes razón. Donde dije Joan Manuel Serrat tenía que decir "Els setze jutges", sólo que el día que fuimos al Estudi Toreski se habló de "Tu nombre me sabe a yerba"... hm, les músiques que nomenes... I "Ne me quitte pas", de Brel, què me'n dius, eh? eh? eh? eh?... un altre dia em ficaré amb les cançons "de xiruca", que també són guais!
Carlos, sigue, eh? que no has terminado.
Y los que faltais?
Zifnab... tú tampoco has terminado (algún día tienes que contarnos eso de las perversiones de 7 novias para 7 hermanos, malandrín)
Me'n vaig a veure "El cor de la ciutat" (lo siento, nadie es perfecto)
Barretxa/Mezcolanza entre catalán y castellano, sorry, hoy vais a tener que interpretar (no es difícil, afirmo)

3 comentaris:

Albert ha dit...

No. No sóc amic d'Espinàs, però el primer llibre que vaig comprar en català era seu L'ültim replà, que vaig regalar a ma mare. I una vegada vaig anar a casa seva a demanar-li un text que havia comentat en un article. I també va ser un ´dels primers Setze Jutges. És un veritable homenot. També és l'autor del llibre TEMPS AFEGIT, que tinc

Anònim ha dit...

Bona elecció musical... I tranquila, jo també veig el cor, qui ho diria eh!. Fins i tot a Itaca tenim debilitats.

Fins aviat.

Albert ha dit...

Arare: M'escrius: "I "Ne me quitte pas", de Brel, què me'n dius, eh? eh? eh? eh?..."
Doncs et responc: sí, m'he deixat el Jacques Brel i Sacha Distel i segur d'altres, mea culpa, però aquesta cançó també la tinc per la Núria Feliu que diu "No em deixis mai", elis, elis