28 de març, 2007

Somniar no costa diners (de moment)/Soñar no cuesta dinero (de momento)

De vegades m'ha passat, en exàmens, on se suposava que havies de donar-ho tot, tot i tot, que em feia una mandra terrible escriure. Sempre he preferit els examens tipus tests i els exàmens orals, que la majoria dels meus companys i companyes odiaven. Sempre em vaig apanyar molt millor explicant les tesines, treballs finals, etc, que fent-los. Vull dir... suposo que ja sabeu què vull dir. M'agrada molt escriure, molt, molt molt. Però no puc estar-me gaires hores seguides asseguda, necessito aixecar-me, sortir, fer una altra cosa, donar una volta, moure'm, somiar... però gairebé sempre necessito estar fent alguna cosa. Això també és un handicap. M'encantaria poder encantar-me - valgui la redundància- i perdre el temps. No sé si és l'educació rebuda o la meva manera de ser... que m'encanta perdre'l i en canvi no sóc capaç d'estar-me més de cinc minuts sense fer res. És una mica estressant, us ho asseguro! per mi i pels que m'envolten. Per dir-ho d'una manera casolana: em diuen que sóc el cul de'n Jaumet (ara no sé pas com ho traduirem, això, tchts,tchts...)

Dit això, permeteu-me que torni a insistir en un tema que fa dies que vaig plantejar i que no ha tingut èxit (el meu poder de convocatòria no és el que era, snif) ... es tracta dels vostres somnis. Només tres o quatre persones me n'han donat una resposta, curta, peò vàlida, respostes, totes, que conservo. M'és igual que els vostres somnis siguin reals o imaginaris, somiats mentre esteu desperts o mentre dormiu. Si us ve de gust, expliqueu-me els vostres somnis en forma de malson, en forma de son dolç o en forma de desig. Si no us ve de gust, doncs no cal cremar-hi més posts.


A veces me ha ocurrido, en exámenes, donde se suponía que había que darlo todo, que me daba una pereza terrible escribir. Soy más partidaria de los exámenes tipo test y de los exámenes orales, al contrario que la mayoría de mis compañeros y compañeras. Siempre me apañé mucho mejor explicando mis tesinas, trabajos finales, etc... que haciéndolos. Quiero decir... bueno, ya entendéis lo que quiero decir. Escribir me gusta mucho, mucho, mucho. Pero no puedo permanecer demasiadas horas sentada. Necesito moverme, salir, hacer otras cosas...levantarme... soñar... pero casi siempre ocurre que, aun encantándome encantarme - valga la redundancia- no puedo. Y no puedo, no sé si por educación, porque siempre se me inculcó que había que estar haciendo algo en todo momento o por esa necesidad imperiosa de movimiento que tengo. Es estresante, tanto para mi como para los que me rodean, que dicen, cariñosamente, aue soy "el cul de'n Jaumet". En este momento no sabría cómo traducirlo, ya se me ocurrirá o me ayudaréis vosotros, la expresión se le aplica a quien, como yo, no para nunca quieto.

Y hablando de sueños, el otro día os planteé una pregunta que poquísimos me habéis contestado. me temo que mi poder de convocatoria ha disminuído, snif... Me da igual que vuestros sueños sean reales o imaginados, que sean verdad o mentira, que hayan sido soñados mientras estáis despiertos o mientras estáis dormidos. Eso no importa. Si os apetece, contádmelos. Elaboraré un post a base de vuestros sueños. Y si no os apetece, pues todos contentos.


Imagen de Maitena, sacada de la red.

42 comentaris:

onix ha dit...

jo estic tan mentalitzada a que tot ho he de fer a base d'esforç què ja no em permeto somniar trist... però es així

Montse ha dit...

Onix, està bé: jo tot el que he somiat i he aconseguit (fins ara) ha estat a base d'esforç, també. Però és igual: a base d'esforç, què somies? què t'agradaria? quina és la millor cosa (lògica o il·lògica, real o imaginada, que t'agradaia aconseguir?) no val allò de la pau al món, perquè més que un somni és un impossible :(

Una abraçada d'una somia-truites!

Vert ha dit...

Bon Dia!
El teu neguit es tipic d'hiperactiu, pero be, aixó no es nou, oi?
Anem pels somnis.
De fet, qualsevol cosa que em permetés trencar la rutina diaria es com un somni per mi. Fugir de les responsabilitats que ens hem buscat es ja en si mateix un somni que dubto que mai es faci realitat.
Llavors, un cop hipoteticament aconsseguit, el que fes ja deixa de ser tan important, perque el faria amb un altre enfoc. nesesimexplico. En el fons, estic expresant insatisfacció i el somni es aconsseguir una minima pau de cor. ufff! Corto y cierro!

rhanya2 ha dit...

Però t'hem d'explicar un somni de debò? Aquí o per correu?

Joana ha dit...

ohhhh m'ho habia perdut!!!.
Doncs a veure.... els somnis al bloc o aqui en un post?.
Digues algo i aquesta Joana que no te temps de rés de rés et respón!!.
Petonets guapa.

OLEASTRUM ha dit...

En el sur esa expresion se dice con esta otra: "Culo de mal asiento"

Tu convocatoria de los sueños sigue ahi, tendras que darnos algun tiempo... que es muchas veces lo que falta!

Besos bruja marinera.

Montse ha dit...

Hola Vet, no, no és nou, això de ser el cul del Jaumet, i tu ja em coneixes!

Els somnis: em vaig quedant amb els vostres somnis per, d'aquí a uns dies, fer-ne un post, anàlisi made in Arare. Et sembla bé?

Gràcies per participar :D

petonets al pesto!

Montse ha dit...

Violette, aquí o per correu, m'és igual. Si em vols explicar un somni llarg... molt important o que no et cap aquí, o senzillament, que no vulguis que se sàpiga que ho has somniat tu, ho fas al correu, vale?

Je vous embrasse! (fa dos dies vaig ser al davant de la teva feina, llàstima que era fora d'horari...que si no, et dono la sorpresa!)

Montse ha dit...

Joana, com a la Violette, et dic que ho facis com vulguis. Si em vols escriure al meu correu,com si ho vols dir "aquí" com si ho vols dir al teu blog. El que vull és analitzar una mica (cap cosa profunda, no t'amoïnis) el què somien els blocaires.

Un petó ben fort (he vist que a Mataró esteu fent moltes coses... l'altre dia, sense anar més lluny, vaig sentir allò dels contenidors com a pisos ... bona idea!)

Montse ha dit...

Oleastrum, aunque conozco alguno de tus sueños, me encantará "saber más". Como quieras, en público, en privado, en tu blog, en el mío... da igual. Ya ves,¡ me interesa saber qué sueñan mis amigos blogeros!

Y si, esperaré por lo menos una semana para "recoger datos", así que tranquila, tómate tu tiempo. Un big beso.

Montse ha dit...

Porcierto, Meli, gracias por lo del culo de mal asiento, no podía acordarme! (estoy fataaaaaaal)

Anònim ha dit...

Em sap greu però no somio. O si somio, no recordo els somnis. Molt poques vegades i són intrascendents. L'altre dia, per exemple, vaig somiar amb la filla d'un amic a qui volia escriure, a l'amic, i no recordava el seu nom. Intentava dissenyar una conversa que fes que la filla em digués el nom del seu pare sense haver de preguntar-li. I no ho aconseguia. Un somni angoixant, encara que ara sembli una tonteria. L'endemà vaig estar tot el matí recitant noms. L'amic es deia, es diu, Josep Maria

Montse ha dit...

Gràcies, Manel. Prenc nota. I... dels altres somnis? què me'n dius, eh?eh?eh?eh?

fractal ha dit...

El meu somni és el mateix de sempre: anar a la lluna. Però, si haig de dir un somni que toqui més de peus a terra, diría veure néixer els fills dels meus fills.

Apa, cul de mal assentament, seu i escriu!
Petoneeeets

Anònim ha dit...

Ah, tu vols dir els irrealitzables. Aquests no es poden explicar que després tot se sap.

Xurri ha dit...

Doncs mira, jo puc passar hores i hores sense aixecar-me de la cadira, profundament concentrada en feina, o en escritura, o en números, o en fotos, o pintant o llegint o fent el que sigui, sóc de fàcil i llarg concentrar. I a més ho disfruto molt!! Que després quan m'aixeco estic com borratxeta, com una marciana recien aterrada... de fet la feina és interrompre'm o fer-me abandonar una tasca a mitges, que sóc molt tossuda.

Somnis... la setmana passada vaig somniar després de molt de temps que no recordava haver-ho fet, normalment tinc la sensació que no somnio. I el somni era espantós, aterridor (desasosegante - com es diu aixó en català?): somniava que amb el meu home entràvem a un restaurant on erem els primers clients, i hi havia molt personal, tots molt joves i mordernillus, però com despistats, gens per la feina. Trigaven molt a atendre'ns i no arribava ningú més, i ens va fer aspecte sinistre, així que vam marxar - però en fer-ho algú va retenir al meu home. Jo no m'adonava que ell ja no era al meu costat, i seguia caminant i xerrant fins que vaig veure que entre varis m'envoltaven. Cridaven a un gosset (molt mono) i li deien "màrcala". S'acostava i em tocava amb el nas, i tornava a marxar, com indiferent. Com indiferents eren els que m'envoltaven. Fredament indiferents, però tenia la certesa que estaven determinats a agredir-me, no ara, sino quan toqués, més endavant, com un tràmit: era un joc de rol.

M'havien marcat com una carta de joc de rol.

A partir d'allà tot va ser començar a patir amb la certesa que em seguien. Típic somni de fugir, fins i tot em veia dormint a llit i obrint els ulls per veure una noieta pujant per les parets de casa meva amb cordes, i jo no encertava a tancar finestres, uf uf, vaig cridar i tot. I desprès no m'atrevia a tornar a dormir. Una mala estona, tú.

Apale, somni turbulent. Dels dolços, no em recordo. Quina estafa.

MIB ha dit...

hola reina mora! ...mhhh los suenios (no tengo la letra en este ordenador) que te conté la vez pasada eran más bien genéricos no? Sueños al estilo freud.... (ahora me doy cuenta que apareció la ñ) podría decirte varios....
Recuerdo cuando era chiquita.. y volaba de fiebre.. en plan alucinaciones... soñaba con figuras geométricas.. y tensiones de pesos que no se soportaban... como si un cuadrado inmenso se fuera estirando hasta hacerse finito bien finito y me alteraba el oído... no sé... puede que sea para hacer terapia.. pero recuerdo que siempre soñaba con esas formas cuando deliraba...
Otro sueño frecente... una vez cada 3 meses... o así... es que puedo volar.. que voy entre la gente y de repente tomo vuelo.. con mis manos pegadas al cuerpo... no es un vuelo altooooo y vertiginoso... sino más bien una especie de planeo... al estilo peter pan... calculo....

alguna vez he soñado que mi madre se moría... y desperté llorando... angustiada... dicen que le alargo la vida... no sé...

y en general... no soy de recordar muchos sueños... tengo etapas..

reina mora... te dejo un GRAN BESO... he recibido los mails ;)
te contestaré cuando tenga más tiempito.. merece la pena!

Besoos!

desde un nublado y triste buenos aires

Montse ha dit...

tchts, tchts, no ha colat, eh, manel? (d'acord, no me'ls expliquis, que, com tu dius, després tot se sap)

:)*

Montse ha dit...

Frac, el teu somni de la lluna ja el sabia i l'alte em sembla un bonic somni, però si fan com els meus ho tenim "xungo", que sembla que no hi haurà manera humana de ser àvia (jo que volia ser una àvia jove modelo Ornella Mutti, snif)

Gràcies, apuntat està! (i no pateixis, que m'estic asseguda més del que puc suportar i tot!!!)

un petó!

Montse ha dit...

Xurri, amb el teu somni més que un post puc fer un guió cinematogràfic (a veure si cola i ens llegeix l'Almodóvar)... Gràcies, maca, apuntat està! muakss

Montse ha dit...

Mib, me parece que lo de las figuras geométricas cuando se tiene fiebre es un sueño recurrente, por lo menos a mi me pasaba algo parecido, aunque también soñaba que me volvía de piedra y que se juntaban las paredescon el techo y me pillaba en medio y era espantoso, delirante...y terrible. Menos mal que estaban mi madr y mi abuela cerquita, con las típicas compresas de agua fría (buf buf)

acerca de volar, yo nunca he soñado que vuele, pero sí que nado. Pero nado por los paisajes, quiero decir no floto en el agua sino que "me hago unos largos" a través de campos y ciudades (es alucinante pero muy bonito)

Un gran beso!!

Anònim ha dit...

:)

Africa subsahariana... sin pestañear... ¿Ruta?

-Rwanda/Uganda... de caparró cap a

http://www.youtube.com/watch?v=g_ubQfrqru4

... i perdre hores i hores mirant-los... Són tant increïbles i macos i profunds i imponents i meravellosos i... (i ja ho faig habitualment al zoo i mira que tinc sentiments remoguts amb això... que per cert... les dues femelles de goril.la estàn criant els seus nadons la mar de bé... uich que em "desparramu").

-Tanzània: el Serengeti i Zanzíbar

http://www.youtube.com/watch?v=mCx978DUOMg

(i visca la publicitat...mare meva)

No oblidant-me del Kilimanjaro, catarates Victòria i Ngoro Ngoro... és clar... posats...

-Aprofitant la "volteta" i sortint de la ruta guiri m'aniria a veure a Mike a Nigèria... que diu que com a Europa tracten molt malament els negres i està fart de dir d'on és quan és espanyol... doncs que segons ell vol acabar visquen com un senyor a la terra on va nèixer... I jo que el visito!! Jejejeje... Aprofitant de fer una visita des de dins jo em deixo portar a on vulgui.

-I... acabaria a Bamako, música... música... música...

http://www.youtube.com/watch?v=3OSsSruMo4Y

Els malsons els deixo perquè... per a què?

Petonets cuqueta

Anònim ha dit...

PD: Et queden menys dies per gratar el tu somni... :D

Albert ha dit...

Això de la hiperactivitat és un mla d'avui. El critico i el pateixo. A mi també em passa. Voldria ser capaç de seure i estudiar les formes del núvols, mirar quin núvol arriba primer a quedar tapat per aquella casa.
També voldria ser capaç de mirar una posta de sol sense pensar si tinc la càmera o no.
Es per aquestes raons que trobo que una pel.lícula com EL GRAN SILENCIO és un antídot.

miquel ha dit...

Ei, que ja em coneixes prou, que t'ho has cregut que aniré explicant somnis a tort i a dret, que després tot se sap i et fan interpretacions terribles. Però va, un somni innocent (o no?)que molts heu tingut: el d'anar volant, més ben dit, levitant a pocs centímetres dels obstacles físics o humans. Fa temps que no el tinc i era del tot gratificant.
Insisteixo de somnis despert no n'explicaré cap, només faltaria.

Ah, i jo sóc -perquè m'ho fas dir si ja ho saps- de la cosa escrita.

Anònim ha dit...

Que em toqués una primitiva que em permetés no haver de pensar en els diners mai més, que la família i els amics no tinguin problemes grossos (de petits sí :P), que puguem gaudir veient créixer als nostres fills... no sé, coses normals, no?

gatot ha dit...

Arare...... llegit l'encàrrec i et faig un mail, si?

petons i llepades oníriques!

OLEASTRUM ha dit...

Un sueño que se ha repetido muchas veces es, el de encontrarme sentada a una mesa rodeada de gentes muy querida. La velada transcurre entre risas y charlas animadas, pero lo que màs siento en este sueño es el cariño que existe en el aire.

Besos bruja querida

OLEASTRUM ha dit...

Continuando con el comentario del sueño...
Y ese sueño me trae a la memoria las fiestas de familia en casa de mi abuela, eramos decenas de personas alegres (todos mis tios, tias con sus parejas y todos mis primas-os). A mi abuela le gustaba reunirnos a todos en su casa y para mi aquello era maravilloso porque no solo jugabamos, sino que eramos participes de las tertulias que habia en la sobremesa.
Mas besos y ahora por los gratos recuerdos.

Candela ha dit...

Bon dia! jo somio moltíssim i molts cops endevino què passarà el dia següent (l'altre dia, per exemple que una amiga em deia que estava embarassada i jo ni sabia que estaven buscant ja bebito). Aquests dies he somiat que trobava un megacasa de lloguer per només 500 euros al mes! (si jo tampoc tindré una puta casa en ma vida i és un tema que em preocupa força) i també he somiat, ahir penso, que em donaven un premi ¿¿??? (aixo últim no té ni cap ni peus perquè no m'he presentat a cap concurs ni res de res).
També, sovint els típics somnis de que no he acabat la carrera o que no tinc encara el carnet de conduir i he de tornar a examinar-me(i tinc tant una cosa com l'altre)

M'encanta el tema oníric.

Júlia ha dit...

Fa anys, quan donava classes a l'antiga segona etapa, se m'havia repetit un somni, més aviat un malson, en més d'una ocasió, no era mai al mateix lloc ni amb els mateixos alumnes, però el cas és que entrava en una aula, començava a explicar i ningú no em feia cas i tothom cridava i tot això... en la realitat m'havia passat, també, però no fins als extrems on arribava la cosa en somnis.

Anònim ha dit...

T'anava a dir, Júlia, si estaves segura que només era un somni. Sort que aclares que també et passa a la vida real.

Montse ha dit...

Vaig recopilant, Julieta, vaig recopilant.

Manel, a la vida real ni t'ho explico, el que passa amb els alumnes... però millor, que no t'ho expliqui, hehehe...

Montse ha dit...

Hello, Candela, em quedo amb el somni!!! gràcies! un petonet.

Montse ha dit...

Oleastrum, me encantan los sueños tiernamente familiares (que suelen confundirse con los propios recuerdos). Gracias, Meli, queda archivado. Un besazo.

Montse ha dit...

Ok, gatot, espero l'email!!! petonàs!

Montse ha dit...

jajaja, pd40, i ara me n'expliques una d'indis i un somni més... menys... (és broma) gràcies, macu. Petonets.

Montse ha dit...

Pere, hauré de burxar a les entranyes del teu blog, però a fe dels déus que ho faré, ja que no me'n dius un de concret! Una abraçada.

Montse ha dit...

Albert de la Hoz, si aconseguim trobar una forma de núvol que s'adeqüi al nostre somni potser serem (més) feliços ;)

Gràcies per la recomanació de la peli. Ni l'havia sentit anomenar, me n'adono que sóc una analfabeta fílmica, aixx...

petonet.

Montse ha dit...

Son, d'aicò se'n diu il·lustrar els somnis, hehehe.. gràcies, reina mora! mil petons.

el paseante ha dit...

Vaig tenir una època en que gairebé cada nit somniava (en blanc i negre) que entrava en metro a una ciutat desconeguda amagada sota terra. No hi havia cap habitant que em pogués indicar la sortida d'aquell laberint de carrers i avingudes solitàries. Finalment sortia a la llum del dia per la cortina d'aigua d'una cascada. El somni es tornava en color i hi havia uns cavalls blancs corrent al costat d'un riu.

I un somni freak de la setmana passada: estava marejat al Dragonkhan (no sé si ho escric bé) mentre una locutora de ràdio que es diu Montse Llussà em posava grapats de caramels a la boca i el locutor de ràdio Marcel.lí Virgili em cridava (com un boig) a cau d'orella "pichermansfrecs". Aquest somni només l'entendran els oients del programa Versió Rac1.

Tria el que vulguis pel teu recull.

Montse ha dit...

Hola paseante, moltes gràcies, potser me'ls quedi tots dos :D

petons i bon cap de setmana!