12 de març, 2007

Escribir y vivir


Nada que ver con el post anterior. Pero es que acabo de leer un artículo al que he llegado desde el blog que comparto con Escriptorum y con Fractal para cual, "Liter-a-tres". Visito muchas de las páginas que mis compañeras enlazan ahí (yo enlacé unas pocas que se esfumaron en la virtualidad y me enfadé tanto que no lo he vuelto a probar)... bueno, decía que llegué a ese artículo de Vila Matas y me dije: voy a compartirlo con mis amigos. Y bueno, aquí está .

Está prohibido reproducirlo sin permiso del autor, por lo tanto, si lo deseáis, deberéis ir a la página desde aquí.


¿A que es magnífico?
En la foto, Arare escribe en un albergue de peregrinos (Reliegos) , durante "su" Camino de Santiago, que ya sabéis que podéis leer en el blog correspondiente.


12 comentaris:

Vert! ha dit...

Ciertamente, me parece magnífico.
Digno de un escritor.
Casi consigue convencerme de la magnitud del oficio y a la vez, me hace sentir nímio y burdo, por tener que levantarme cada día para ir a la oficina, aun cuando yo consiga algo más que modificar una coma en una tarde. Quizá O. Wilde, no sirviera para otra cosa.

Bromas aparte. Me ha gustado.

ramon ha dit...

Jo encara no he fet "el camí" (tot arribarà) però ahir vam fer una excursió guapíssima i he posat unes fotos al bloc (que no és per fer enveja, ehhh!!!)
Petons

escriptorum54 ha dit...

Si os apetece, en el Pais semanal viene un articulo de javier Cercas sobre la escritura. También es intersante, aunque al final creo que todos los que escribimos decimos lo mismo.
bueno, ellos lo dicen mejor que yo que para eso saben más.

Nenaaaaa que no puc entrar des de l'oficina siniestra. cangetot

Arare ha dit...

oichs, Vert, no me digas que... ah, ya veo que es broma (menos maaaaaal) :P

Arare ha dit...

Ramon, ara aniré a veure les fotos de l'excursió, celebro que hagis re-engegat el teu blog, jo no ho sabia, perquè ara feia molt temps que no hi anava, el treuré de l'stand bye per tornar-lo al lloc que es mereix. Una abraçada, Ramon!

Arare ha dit...

Escriptorum-escriptora, efectivamente, los que escribimos decimos lo mismo, pero vosotros lo decís mucho mejor que yo, jejeje... petonets, reina mora!

iruna ha dit...

Arare, no sé quantes formes hi ha d'escriure ni quantes intencions, però penso que no totes les persones a qui ens agrada escriure ho fem per ser escriptora o escriptor.
potser els escriptors "de veritat" necessiten fer-ho per deixar de ser-ho, com diu el títol d'aquest article...
però també hi ha qui escrivim perquè ens agrada o ens sentim bé fent-ho, perquè ens estimula o ens alimenta... com una forma més de comunicació amb nosaltres mateixos (quan tot queda a casa) o amb el món (quan algú a part de tu et pot llegir).
ara recordo les classes d'alfabetització... aquelles ganes d'aprendre a llegir, d'escriure, de fer "bona lletra", però amb un traç conscientment imperfecte o equivocant els mots, amb la impotència sovint de no saber quina lletra o quina paraula és la següent, però provant-ne... aquelles "redaccions" que després algú pot corregir i que pots rellegir, però que són tal qual, sense poder o tenir prou temps de dedicar-hi hores i hores a buscar la redacció perfecta...
alguna vegada vaig intentar Escriure, però vaig desistir: per mandra i tossuderia de no fer les coses "com cal"; per la dificultat que comporta; perquè em costa massa inventar-me històries o personatges, profunditzar en algú que no sigui jo (per egocèntrica, vaja).
m'agrada escriure, i de vegades intento fer descripcions fora de mi, però sempre tinc la sensació d'estar "embrutant" allò que miro amb el filtre dels meus ulls o del meu pensament...
és fantàstic que hi hagi persones que s'entretinguin a escriure i a polir-se... són regals per llegir, i ens serveixen als demés per aprendre, i pel que veig també per somriure veient la suor que hi ha darrera d'una coma i que, en lloc de suar-la, llegint-la, la disfrutem o la patim igualment però amb molt menys esforç.
una abraçada, i gràcies, apropadoradescriptorsalapoblació

iruna ha dit...

(eeeep! intentaré controlar-me i no fer comentaris tan llargs, que em passo de rosca!) perdó!

onix ha dit...

Moltes gràcies Arare per compartir-ho amb nosaltres veritablement és magnific ;)***

barbollaire ha dit...

M'apunto al comentari d'Ònix... (Estic un xic mandrós i atabalat per pensar un d'original).
Això si, el petonet dolç i leltraferit és meu. ;¬)***

Angelusa ha dit...

.../...
Nada menos agresivo que un hombre que baja la vista para leer un libro que tiene en sus manos.
.../...

Maravilloso artículo. Si pongo algo más, sería hablar por hablar.

manel ha dit...

Leído. A mí también me hubiera gustado tener una mujer como la actriz francesa de la que habla Vila-Matas. Una actriz que me enamoreau