08 de març, 2007

Dedicada a los "invisibles"

Tota la vida l'he sentit perquè el meu pare la tocava al piano, tot i que ell havia tocat la bandúrria. Ara, a casa, ja no la toca ningú. per això l'he buscat. Només he trobat aquesta versió, un assaig casolà d'un músic (perquè toca molt bé, segur que ho és, de músic) en versió guitarra. Si la meva mare entrés a llegir-me al blog li dedicaria a ella, però com que no és així... li dedico a tots aquells que sé que entren però no diuen res. Sé que hi sou, per això, aquesta vegada, va per vosaltres.
Toda la vida la he oido porque mi padre la interpretaba al piano, aunque él había tocado la bandurria, de joven. Ahora, en casa, ya nadie la toca. Por eso la he buscado. Sólo he encontrado esta versión, un ensayo casero de un músico (toca muy bien, estoy segura de que es un músico de verdad) en versión guitarra. Si mi madre entrara a leerme al blog se la dedicaría, pero no es así... por eso se la dedico a todos aquellos que entran pero no dicen nada. Sé que estáis ahí, por eso, esta vez va por vosotros.

Parte de la Banda Sonora de "El tercer hombre" (la película de Orson Wells) El guitarrista se llama "Naudo". Yo no lo conocía de nada.


Gracias a Son (algo tan fácil como poner el título en inglés y no se me ocurrió, que borrica soy, buf buf)...

12 comentaris:

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=vVFNFHLMNBk

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=gFz79SBnuk8

:)

Petonets Cuca

Anònim ha dit...

un plaer anar a dormir amb aquesta musiqueta.
ara que feia dies que no et deia res, hagués pogut aguantar una mica i així aprofitar-me de la dedicatòria... però gràcies igualment.
bona nit, arare marinera

MIB ha dit...

qué linda música arare!!!
es una muy bonita versión!

te mando un beso grande arare!!!

Anònim ha dit...

Que tendre! començar un dia de sol amb aromes en blanc i negre...

Gràcies, nina...
Saps regalar tendresa com poques...
Un petonet dolç. ;¬)**

Anònim ha dit...

Uhmmmm... que bé!!! :) Gràcies capitana! ;)

Montse ha dit...

Mib, barbollaire, Monalitza, ¡que paséis un feliz fin de semana!

Anònim ha dit...

Va millorant la cosa. Vaig escoltar el Naudo però no em feia el pes. nanit

Anònim ha dit...

Arare!!! M’encanta aquesta música... aquí a casa la tocàvem tots !!! Jo la vaig sentir es directe a la noria del Prater de Viena... una passada!!! La peli inoblidable.
Petonets,

=;*)

Anònim ha dit...

A les seves ordres, capitana! En unes hores el meu segon d'abord i jo, pillarem un tren cap a les Barcelones, per anar a veure El Mètode Grönholm al Poliorama (sessió de tarda, que després hi ha el matx!). Crec que aquesta dosi de felicitat em durarà fins el següent dissabte ;) I si el Barça guanya..., ja ni t'ho conto! hehehehe....

Ángela ha dit...

Qué preciosa, Arare. Muchas gracias.
Con tu permiso, la vuelvo a poner.

el cantant de l'Invisible ha dit...

Quan vas escriure aquest post el blog de l'orquestra invisible no existia. En aquells temps L'invisible estava de tourneé per aquests mons de Deu. Ara que tots els musics de l'invisble estem recluits en aquest geriatric dels records musicals i tenim temps per llegir blog, em trobat el teu post. Molt maco....