Vinc del blog del Manel i he pensat... per què no? m'ha fet recordar de la cançó "My sweet lord", cançó que va fer que George Harrisson (1943-2001) fos el primer ex beatle en a arribar al nº 1 de les llistes cantant en solitari. Aquesta cançó és al triple ALL THING MUST PASS. Hi varen col·laborar Bob Dylan, Eric Clapton, Ringo Starr, Phil Collins, llavors encara desconegut. La cançó també forma part de l'àlbum recopilat sobre THE CONCERT OF BANGLA DESH. I ara m'enrotllaria i m'enrotllaria, però no ho faré, només us posaré la cançó que ha sorgit del post del manel i una altra, sorgida dels records.
Us poso dues versions, d'aquesta darrera. A mi particularment, m'agrada més la versió acústica de l'assumpte, o sigui, la segona. A la primera, George Harrison toca amb Ringo Starr. No he trobat cap versió amb Eric Clapton, tot i que existeix. A la segona, veiem Beatles-Beatles i a mi particularment, ja us dic, em sembla molt més tendra. Són maneres de veure-ho i d'escoltar-ho, of course.
Gràcies, manel, a través del teu "Jesucrist de xocolata" m'has inspirat per fer aquest post.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
21 comentaris:
Hola Montse, hacia un par de meses que no entraba en tus blogs, chica, no se como lo haces, que envidia me das. Gracias por escribir tanto y tan variado y por compartir las musicas que te gustan con nosotros. Pon tu misma los acentos, ya sabes que yo soy un verdadero desastre. Un beso desde mi tierruca.
Raquel
Bells i vells records. Jo també prefereixo la segona versió.
gràcies per la música i per la tria!
;)
En aquella época existien als bars màquines de discos. Posaves, no sé si un "duro" i triaves un parell de cançons. Dues de les que recordo haver posat més eren Susie Q. de Jose Feliciano i My Sweet Lord.
com m'agrada My sweet love !! ;)***
onix, que es Lord, no love. loooord. aaaiisss!
Estic d'acord amb la segona versió, peró cal dir que la primera te la gracia de tenir a Phil Collins, Eric Clapton, Elton John i Jeff Line. I poder, lo mes divertit es veure com en Harrison es baralla amb el micro que se li cau a la dreta continuament. Son anecdotes maques.
Cert, Vertito, cert! Jo vaig buscar tant que no em vaig adonar que hi eren. Al final em vaig quedar amb la pel·lícula que només hi eren Harrison i Ringo. Pensa que vaig mirar quatre o cinc versions i vaig acabar pensant "sigual". I si que hi són, els altres siiiiiiiiii!!!
al final ja no sabia ni quin havia triat, cof cof!
A mi m'agrada tant My sweet lord com my sweet love ;) (al menys la frase)
Onix, el love sempre és sweet (no?)
;)
Manel, sisisi, la màquina del "duro"... quins temps, maremeva... jo a les màquines del duro posava cançons que sabia que mai no em compraria jo (per tal de comprar "discos" no agafava l'autobús per anar a l'insti! i també per poder comprar tabac (uixxx)
petonets!
Celebro que t'agradin, Joana! Un petó nostàlgic.
Vaya, Raquél, no lo jures, jejeje... ¿qué es de tu vida? oye, que el email sigue funcionando, ¿eh? ¡que me puedes escribir igual! claro que yo también, buf buf buf, que perezosas nos estamos volviendo! Un abrazo, reina mora. Que tengas unas felices vacaciones de SS.
La melodia del My Sweet Lord forma part de la meva banda sonora infantil, però cantada per no sé qui en versió en castellà. El papa tots els diumenges al matí ens despertava amb una acurada sel·lecció de discs que apilava en el seu toca-discs automàtic.
Al meu germà i a mi ens fascinava observar quan els mecanismes es posaven an acció i l'aparell deixava caure un disc en acabar-se l'anterior.
Tecnologia punta de la època! ;)
Gràcies pel recordatori, capitana!
hahaha
Certament, aquesta cançó està en un triple album de LP i ens els giradiscs d'abans podies posar els tres discs alhora, o sigui que podies tenir música seguida una bona estona pels temps que vivíem. I mentre sonava aquest disc jo era a la meva cambra a Anglaterra acompanyat i a fora un anglès frustrat picant a la porta i cridant "fucking Spanish bastard", hahaha, no ho oblidaré mai.
Ah! Encara guardo l'àlbUM
La meva preferida del George Harrison es una de les poquísimes que va fer amb els Beatles i que es diu "While my guitar gently weeps". Un virtuós de la guitarra.
M´he passejat per el teu altre blog y m´ha fet recordar ubicacions que sembla hem compartit en l´anonimat mes absolut. (Fondejades a Aiguablava, per exemple).
Quins records! Quants anys! My sweet lord em recorda Paris. Tenia 14 anys, i estava allà amb els meus pares. Prop d'on ens allotjavem hi havia uns "autochoques" on sempre la tenien posada! La tinc en "single" I el concert de Bangla Desh va ser la primera peli "musical" de concerts que vaig veure, després en vindrien moltes més en el vell Teatre Principal fa ben poc remodelat. Recordo sobre tot la versió de Jumping Jack Flash que hi fa el Leo Russell.
I què dir de la When the guitar gently .... per mi una de les millors cançons del Beatles juntament amb el Here comes the sun.
Aiiiiiiiiii!!!
Temps de singles, EP's, LP's... Maletes Dual Bettor... -he de canviar l'agulla que fregeix molt i salta-
45 i 33 1/3 rpm (uix! si no recordo malament en Harrison va treure un disc amb aquest nom)
Eiii! Tinc un tocata Stereo!!
Què és això del Quadraphonic???
No pot ser... No pot ser... Això era ahir...
Jo anava al primer Castelló, o a Gay & Co del Carrer Hospital. Recordeu.. Pel.licules super 8 en B/N mentre escoltaves un disc, assegut en sofàs...
Jooooooooooooo!!! Entre tu i Pd40...
petonets melangiosos i molt més joves ;¬)***
hehehe... em sembla que us he despertat la caixa dels trons o..., millor dit "dels sons"! :)
Albert, a casa teníem un toca-discos d'aquests que podies posar tres discs a l'hora, també, era un "Telefunken"!!!
Era un trastoooooo (per gros)però sonava perfectament...
Hola toy folloso, vols dir que has llegit "Només del mar"? em sembla que és en aquell blog, que explico alguna cosa d'Aiguablava... quin vaixell tens, tu? O és que ens coneixem? glups! qui ets, doncs? algun regatista o navegant amb qui haguem coïncidit alguna vegada?
Benvingut al meu blog!!
Ei, Ricard! Et dic el mateix, molt benvingut al meu blog! si tenies 14 anys no ens portem gaire, tu i jo... si les matemàtiques no em fallen, encara que et continuo guanyant jo, hehehe!
Petonets.
Barbollaire, que vaa, no era ahir, era fa una estona ;)
Jo també anava al carrer Hospital i a Discos castelló i a Gong i... (això ho dic en lletra petita: al drugstore del passeig de Gràcie i al drugstore "Drac blau", a veure qui el recorda)
Una abraçaca, Corto Maltés!
Monalitza, reina, la capsa dels sons sempre ens desperta a nosaltres, fixa't que tots tenim una banda sonora, que molts compartim... generació darrere generació (que maco, no?)
un petó
Publica un comentari a l'entrada