Comprar un "atuendo" para la novia del chico: siete horas.
Caminar todo el santo día por Barcelona bajo un sol de justicia: no tiene precio.
Arare dixit
Hay algo que no acabo de entender y es lo siguiente: tú entras en una tienda digamos "normal" y puedes mirar la ropa tranquilamente. Como mucho, en algún momento, te viene una dependienta o un dependiente que te pregunta si te puede ayudar en algo. ¿No?
Bueno, pues en las tiendas "para jóvenes" (Sfera, Stradivarius, System Action, Benetton, Mango,etc... me las sé todas, toditas) entras y lo primero que hacen es echarte la música por encima. O sea, no tienen una musiquilla suavecita, noooooooo, eso sería pedir demasiado. La música está a toda leche, igual que el txunda txunda de los sordos que llevan esos coches "deportivos" con las ventanillas bajadas para compartir el ruído con los demás. Pues es lo mismo, oigan. Es exactamente lo mismo. Txunda-txunda y luces de colores como en las discotecas (para que te distraigas y no veas la mala calidad de los trapos carísimos, estoy segura)
Y luego...tallas de risa, para que las pobrecillas muchachas sueñen y sufran, sufran y sueñen... es vergonzoso.
La novieta de mi nene tiene 18 años y un tipo precioso. Pues ayer habría abofeteado a más de un modisto (incluído el Custo de las narices). Vayan a esas tiendas y tienen el frustre asegurado, aunque pesen 5o quilos.
Afortunadamente, también hay tiendas normales, con tallas normales para gente normal de carne y hueso.
Comprar un vestit per un noi: quinze minuts.
Comprar un vestit per a la nòvia del noi: set hores.
Caminar tot el sant dia per Barcelona sota un sol de justícia: no té preu.
Arare dixit.
A més hi ha una cosa que no entenc i és el següent. Quan tu entres en una botiga diguem-ne "normal" i pots mirar tranquil·lament, perquè com a molt vindrà una dependenta o un dependent a preguntar-te què desitges o en què et pot ajudar. No?
Bé, doncs en les botigues "per a joves" (Sfera, Stradivarius, System Action, Benneton, Mango, etc... me les sé totes, eh? totes!) tu hi entres i el primer que fan és fotre't la música per sobre i a tota píndola. O sigui, la música no pot ser suau, noooooooo, es tracta de fer embogir la gent a base del mateix tipus de txunda txunda d'aquells horteres que es passegen amb els seus cotxes "esportius" amb les finestretes ben abaixades perquè comparteixis el soroll amb ells. Igual!. I llumets de colors model discoteca (perquè no vegis la mala qualitat de la roba, segurament... quatre pingos mal tallats i mal cosits a preus astronòmics)
I una altra cosa (que ja he comentat en més d'una ocasió). Les talles són de per riure... perquè les pobres jovenetes somiïn i pateixin, pateixin i somiïn... i a fe dels déus que ho aconsegueixen.
La novieta del meu nen té divuit anyets i un tipus preciós. Doncs jo ahir hauria bufetejat a més d'un modisto (Custo inclòs). Aneu en alguna d'aquestes botigues amb una noia normal. La frustració està assegurada encara que la noia pesi 5o kgs.
Afortunadament, també hi ha botigues "normals" amb talles normals per gent de carn i ossos.
10 comentaris:
XDDDD Es veu diferent, oi, quan ets l'acompanyant? XDDD
És que jo estic acostumada a mi mateixa, que quan vaig "de compres" hi vaig sola perquè ningú "pateixi".... i a comprar amb xicotots, que són molt més "breus"!!!
ahir va ser esgotadorrrrr... arf,arf,arf
Ja ho crec!.
Un dia vaig escriure d'això, la meva filla vesteix normalment una 42 i li varen dir que anés a talles grans.... trist i anorèxic el panorama.
Petonet reina.
Doncs això, Joana, és vergonyós!!!, no hi ha dret! I t'ho juro, la M. és una noia moníssima (i primíssima) però es veu que encara no n'hi ha prou... perquè aquells drapots només queden bé a les nenes que encara no s'han desarrollat. Les que tenen una miqueta de pit i malucs ja han d'anar a parar a "talles grans" (i consideren talles grans de la 40 en amunt) quina merda!!!!!!!!!
ja pot estar contenta la M amb una "sogre" així,De fet sembla que tots tenim molt clar el problema que generen les talles i la roba , pero com infinitat de coses sembla que va a parar al fons del calaix , trist!!
;)***********
Onix, la que deu estar més contenta deu ser sa mare (la mare de la M.) que es va estalviar "un curro" i una bona caminada per BCN, hehehe...(és broma, eh? que hi vaig anar encantada)
petonets, maca!
Quantísssima raó que tens! És vergonyós!
Benvingut al meu blog, Osselin!!! espero veure-t'hi sovint. Jo també continuaré visitant-te, em falten moltes fotos per veure!!! Un petó.
Fashions es una palabra demasiado fashion para caer en la tentación de la humanidad. Música alta para no hablar, tallas prietas para no respirar demasiado
Que bien nos lo pasamos echando migas a los patos
Demasiado fashion, amigo Mago! tú lo has dicho
Un beso de talla holgada :)*
Publica un comentari a l'entrada