25 de març, 2007

Ashes (L'origen del quadre)

La meva història és que no tinc cap història, així que he començat a improvisar quan el Xat s'ha començat a passejar per damunt la meva taula de treball. És fluix, ho sé, però quan no surt, no surt.



- Ooooooooooooooooooostreeeeeeeeeeeeeees!
-Què ha passat?
- Que ho he fotut tot per terra, tot, tot,toooooot!
- I com t'ho has fet, noia?
- Res, mira, que el gat s'ha fotut damunt les estovalles, quan ja tenia tota la taula parada, les copes brillants, els coberts ben eixugats... tot, però tot al seu lloc, t'ho juro! i la mala bèstia ha pujat a la taula i s'hi ha començat a passejar, d'aquella manera que fan els gats, ja saps... ara aixeco la pota i camino per aquí, però amb un cinisme que no vegis, tio, amb un savoir faire que el paio semblava un equilibrista de circ. Jo me'l mirava embadalida però m'he adonat que l'havia de treure d'allà.
- I què has fet?
- Doncs li he dit: Mixo! Baixa d'aquí!
- I no ha baixat?
-No
-I doncs?
- Doncs l'he volgut agafar jo mateixa
- I no s'ha deixat agafar?
- No
- I?
- Buf buf buf!
- I? Parla! què ha fet?
- M'ha fet un llengot!
- Què?
- Que m'ha fet un llengot. I jo m'he posat nerviosa i li he tirat un tovalló i ell m'ha mirat, desafiant, i ha tirat una copa amb la pota. I jo he pensat "pa chula, yo" i li he tirat un altre tovalló. I el tio, ha tirat una altra copa. I jo, "dale" amb un altre tovalló. I ell, una altra copa. M'he emprenyat i li he tirat un plat, però el molt dallonsis l'ha esquivat i m'ha fotut una bufada. I jo una altra.
- Una altra copa?
- No. Una altra bufada.
- Recony!
- Si. I després ha continuat la guerra.
- I ?
- I he estirat les estovalles, així, per les puntes, saps? a poc a poc, que no se n'adonés
- Ets boja!
- ...
- Que ets boja! Continua, va!
- I ja està. Quan he estirat les estovalles ha caigut tot el que quedava en peu. I ell ha sortit bufant i volant.
- Viu?
- I cuejant!
- merda!
-Si. Merda.
- I ara què farem, amb el sopar?
- T'agraden els frankfurts?
- Amb força mostassa!
-I ketxup!
- Ecsssssssss...
- Maleït gat, refotuda bèstia...

36 comentaris:

manel ha dit...

un relat perfecte per començar el dia

iruna ha dit...

Arare,
l'altre dia a la feina, parlant del poble de la Ràpita, a un paleta li preguntaven on van a sopar quan van a la Ràpita... el lloc és famós, entre altres coses, per les visites freqüents que hi fan molts homes algunes nits a locals d'aquells amb llumetes roges... el paleta aquest hi va amb els amics, en colla... i saps què va dir? que van a un frankfurt, "per guanyar temps"!
espero que, mentrestant, la seva dona no pari boja parant la taula... si sopen els gats, no hem de sopar les dones?
m'ha fet gràcia això dels frankfurts...
bon dia i una abraçada, bruixeta

barbollaire ha dit...

jajajajajajajajajajaja!!!!
Mariana que hem deixat la medicació??? :P
Que no, que no....Que l'he trobat molt diver i molt bo..

De debó nina! Que, en general, quasi tots ho hem vist negre...

Doncs això, que m'agrada i molt!!
Un petó de diumenge!
;¬)**

Arare ha dit...

Manel, gràcies per la teva comprensió, cof cof!
;)

Arare ha dit...

Ostres iruna... quan parles de La Ràpita vols dir Sant Carles de la Ràpita? Allà hi hem estat més d'una vegada amb el vaixell. I hi ha una plaça on hi havia anat a patinar a les 8 del matí, que no hi havia gent... (parlo en passat perquè ara els meus genolls em diuen que esculli entre patinar o anar en cadira de rodes la resta de la meva vida, així que ja no patino)

no em puc imaginar els homes menjant-se un frankfurt per poder anar de putes després, però mira... hay un roto para cada descosido, que diuen!

Una abraçada, iruna i bon diumenge!

Arare ha dit...

Barbollaire, efectivament, avui no m'havia pres la pastilleta, però ara acabo de dinar (m'he posat les botes) i ja no tinc aquell no sé què que qué sé jo que em fa escriure xorrades... mentre el capità mira les motos... ai senyor, què tindran les motos que us mantenen a tots embobats davant la tele, eh? eh? eh?

M'agrada que t'agradi, gràcies per la teva comprensió (veig que els meus amors em compreneu força bé, hehehe)

karlunx ha dit...

montse, realment no hi tokes, espero que no sigui cosa de família... pq o sinó d'akí uns anys em veig igual!!

apa, bon resta de diumenge!! ;)


lacosina

Arare ha dit...

jajajaja, karlunx! Doncs ves-t'hi posant bé, reina, perquè "alguna cosa de la mateixa sang" devem portar ;)

petonets!!!

Pd40 ha dit...

El relat és molt divertit, té mèrit pq el quadre és ben fosc.
PD: La meva solidaritat amb el capità, jo també he mirat les motos :P

Gatot ha dit...

jajajajajajjaja... molt bó arare!!!

èrò jo no les faig aquestes coses, encara que sigui juganer!

petons i llepades relataires!

Arare ha dit...

pd40, jo no el veig tan fosc! Però el que m'ha encantat a mi és el teu! (ual-la, ara sembla que et faci la pilota, però no, eh? per a res!)

Les motos i quan no són les motos són els F1 (no, no em refereixo a la funció de l'ordinador) i quan no el futbol i si no la Copa Amèrica (que suposo que vindrà aviat, en un mes començarà la Louis Vuitton - ara no sé si s'escriu així) i halaaa, vinga esports, que mira que són avorrits, els esports, mirats!

Els esports són com el sexe: és molt més guai practicar-lo que mirar com el practiquen (bé, depèn)

buf, mira com m'he enrollat!

Arare ha dit...

Gatot, a mi em fascina veure el Xat quan es passeja per damunt dels mobles sense tirar res! Ara, quan vol cridar l'atenció, en lloc de fer "miau" el molt burro es posa a rascar la catifa o el sofà. Té clar que així em manipula.
Gats!

Si, ja suposo que a tu et va un altra mena de jocs

(què passa? l'scrabble, per exemple)

millu ha dit...

M'he rigut molt imaginant l'enfrontament dóna-bèstia(gat)!! Espero que mai et passi el mateix amb el Xat!! XD

son ha dit...

- Tienen que estar por aquí...
- ...
- Seguro que se calleron en un descuido... Verás cómo las encontramos. Es sólo un poco de paciencia y mantener los ojos abiertos...
- No te canses...
- ¡¡NO!! HAN DE ESTAR POR AQUÍ ¡¡LO SÉ!! La última vez que las vi fue precisamente aquí... ¡¡AQUÍ MISMO!!
- Cielo... Perdimos las ganas... No las busques más...


Hi han quadres que mai tindria a casa Cuqueta.

Petonets (i que xulo era el teu iaio nena!!)

onix ha dit...

sei grande !!!!! bellissssima !! jajaj molt divertit ja t'has enrolat a relats conjunts de ple !! moltes gràcies!! ;)********

Esther ha dit...

què bo!!! jeee! és cert que saben perfectament com cridar l'atenció! El Obi es dedica a rascar la catifa i el Xinet té destrossat el sofà de casa la mama! Bon dilluns a tots!

Glòria ha dit...

Jo ahir també vaig trencar tres copes de cava i sense gat!
Molt bon relat, Arare.

Arare ha dit...

Glòria, és que jo diria que a la meva vida no he trencat mai cap plat (ni cap copa) Textual!!! Ni amb gat ni sense. El que em meravella és que el meu gat és tan fi que sembla un equilibrista del Cirque du Soleli! hehehe...

però em va servir pel relat.

Una abraçada i no pateixis per les copes (Què farien els pobres venedors de cristalleries, si aquestes duréssin tota la vida?)

Arare ha dit...

Bon dilluns, Esther, a més, els gats són tan burros que els dius les coses i no n'aprenen. Jo, que també he tingut gos, et puc dir que els gossos són molt intel·ligents. Aix, no, no he dit que ho siguin més que els gats, eh?, sinó que aprenen més de pressa, excepte en el tema caquetes, que tant de bo que les fessin en una caixa i n o se'ls hagués de treure tres cops al dia.

Tu has tingut gos, alguna vegada?

Arare ha dit...

Onix, no volia no fer-ho, el que passa és que de vegades la inspiració no mata (com avui) però mira... comn a exercici nostamal :D

Arare ha dit...

Son... havíeu perdut les ganes o les ulleres? ÔÔ

bromes apart, si, el meu avi era molt maco. Molt! i cantava òpera i sarsuela i... tenia una veu (crec que de tenor) segons diuen les seves admiradores (les seves filles, ma mare i la meva tia)...

Colta, per què no tornes a la blogodallonsis?

Arare ha dit...

Millu, el Xat em té totalment desarmada (a casa diuen que fa de mi el que li dóna la gana i em sembla que és veritat)

M'encanten, els gats!!!!!!!!!

Benvingut/a al meu blog. Un petonet.

manel ha dit...

No era comprensió. Era sinceritat. La mateixa que ve ara. Si has de triar entre patinar o anar en cadira de rodes, jo em quedaria amb els patins. No volies dir això, oi? se t'entén, no pateixis.

MoNaLiTzA ha dit...

Molt, molt, molt i molt!

MoNaLiTzA ha dit...

Divertit!

MoNaLiTzA ha dit...

Bo!

MoNaLiTzA ha dit...

Gràcies per compartir-ho! :-)**************

Arare ha dit...

jajajaja, Maneeeel! No. Definitivament, no. Si ara trio seguir patinant, em fumbré els genolls enlaire (més del que ja ho estan) així que ni patinar ni córrer (o córrer molt poquet i per damunt de terra o herba, casi ná!)

i gràcies per la sinceritat :)**

Arare ha dit...

monalitza, tu comentes a terminis?
;)

Gràcies reina mora!

petons (un ara, un d'aquí a un quart i un d'aquí a mitja horeta)

violette ha dit...

per cert... què tal el Cirque du Soleil? No hi anaves el 23?

MoNaLiTzA ha dit...

Eeeeeees... que sóc d'efectes retardats, capitana. :-) Digue'm lentorra! ;-þ

Mon ha dit...

acabo de llegir el teu relat es molt bonic, espero que t'animis a escriuren mes....

Anònim ha dit...

Els gats a casa i els gatots al cau. Que al bosc es va a passejar...

(El veí)

Arare ha dit...

Veí, el que es veu al quadre no és el bosc sinó el paper de la paret ("que no t'enteres")

:P

Gràcies per dir-me d'una manera tan fina que em dediqui a una altra cosa, hehehehe...

Arare ha dit...

Mon, a mi només em sembla un relat improvisat en un plis plas quan no tenia res a dir, però gràcies i benvingut al meu blog.

El veí de dalt ha dit...

Arare, sisplau! Que ja saps que et tinc en un pedestal! Com pots ni imaginar-te per un moment que t'he vilipendiat tan cínicament! Em deixes dolgut...però t'edstimo igual. Gatota!