26 de març, 2007

Arare mode "Pinito del Oro"(o sigui: fent equilibris)


Cirque du soleil: très bien, però si us he de ser sincera, jo havia vist "Quidam" i "Saltimbanco", que es suposava que eren espectacles que venien després d'Alegria i m'havien agradat més. Per què? per la sorpresa, la novetat, perquè hi havia molta més gent a la pista, perquè... no ho sé. És una opinió molt subjectiva. De "Alegria" destacaria sobre tot, la part dels llits elàstics (com es diuen les "camas elásticas" en català?) amb una coreografia espectacular, i la part dels trapezistes en general, que a mi és el que més m'agrada. Però vaig gaudir molt, de la llum, el color, la música, de tot en general. I els que m'acompanyaven, també.


Responent a la Violette, en els comentaris als posts anteriors: si, el llibre (suposo) que encara és a la venda a les llibreries. Jo el vaig comprar a La casa del libro o una d'aquestes, ara ni que m'estiréssis dels cabells recordaria a quina. A no ser que hagin fet allò que ens ha explicat la Júlia alguna vegada, que quan un llibre es deixa de vendre li foten foc (bé, més o menys vindria a er això) i el retiren del mercat. Perquè està clar que els llibres que no els ha consagrat ningú (?¿?¿?¿?) fan nosa, ocupen lloc i no donen peles. Llavors s'han de fer desaparèixer, se n'ha de fer pasta de paper, que així contribuim millor al reciclatge. Perquè no hi pot haver algú que pretengui comprar-se un llibre que no sigui d'un personatge famós. Tot plegat és un joc d'ous, ja us ho diré ben clar. Aquesta política no m'agrada.


Vejam, parlant de política... què en penseu, de l'oferta de l'esquerra cap a Convergència? Això seria una OPA política? O una tocada de moral? Per mi és una tocada de nassos. País!


I què en penseu (sobre tot els valencians) del fet que hom pugui veure qualsevol canal de la tele americà o europeu però des de demà no pugui veure TV3? Com ho viviu? Jo, senzillament, flipo.


Us deixo, vaig a anglès. Si anés a català potser em desconnectarien (quina por)
traduzco después de la clase de inglés (o mañana, oigan)
Violette me preguntó dos cosas , a las que respondo:
Cirque du soleil:très bien. Pero si tengo que ser sincera, yo había visto "Quiddam" y "Saltimbanco" y me gustaron más que "Alegría". Si me preguntáis por qué os responderé que el factor sorpresa es determinante. Y además, "Alegría" fue el primer espectáculo que presentó le Cirque du Soleil - que yo no vi en su día- y los demás, a mi parecer, "ya" están superados. Hay más gente. Los números de conjunto resaltan más que los individuales, desengañémonos, y el espectáculo de esta gente es más una estética visual-plástica que otra cosa. De todos modos, es una opinión totalmente subjetiva. Aun así, disfruté muchísimo, tanto como mis acompañantes. Si tengo que escojer, lo que me gustó más fue el número de las camas elásticas, ya que la sincronización de los movimientos coreográficos con la música y la luz era realmente sobrecogedora. Y luego, los trapecistas, que me encantan!
Sigo respondiendo a Violette. A la pregunta sobre el libro que explica la aventura que protagonizo mi abuelo (Sahara-Niger) le respondo que ignoro si todavía se puede comprar, ya que, por Julia (de "la panxa del bou") sé que cuando un libro "ya no vende" va a parar al limbo de los libros y se convierte en pasta de papel. Uuna pena, porque no todos los que escriben libros son personas conocidas y mediáticas y claro... igual algún día, aunque el libro ya esté "pasado de moda", si tiene la oportunidad de seguir viviendo en el estante de una librería, por poco frecuentada que esté, alguien lo ve, lo compra y con un poco de suerte, lo lee. No sé, digo yo... quizá es que soy una romanticona sin remedio...la política de "cuando un libro ya no tiene posibilidades, quemémoslo" es un juego que no me gusta.
Y luego siguo hablando de política... pregunto qué pensáis de la oferta de Esquerra hacia Convergència, oferta hecha en una "calçotada"... un poco así como "de andar por casa", y preguntaba si os parecía que era una especie de OPA política. Pero "mis" comentaristas - excepto alguno- no se quieren mojar. Hacéis bien. Total, para ponernos todos de más mala leche, ¡verdad?...
Y ya para finalizar, preguntaba a los valencianos cómo se sentían al saber que los del PP han decidido desconectar TV3, consiguiendo que todo el mundo en el País Valencià pueda ver, si quiere, cualquier canal americano o europeo, chino o de donde sea, (canales digitales, etc..) pero que no puedan ver TV3. A mi me parece una barbaridad tremenda, porque me siento hermana de los valencianos. Pero de más altas torres han caído, que dice no sé quien. Y os juro que todas estas maniobras me superan, me sublevan, me molestan y hacen que recuerde, no con nostalgia de la buena sino con acritud, un tiempo del que "parecía" que hacía treinta años que habíamos salido...

A veure si aneu a La tertúlia, que hi torna a haver tema!!!!
A ver si vais a La tertulia, que vuelve a haber tema (es en catalán, pero se entiende muy bien, jejeje)

28 comentaris:

Albert ha dit...

Crec que el millor del circ va ser el petó que Burt Lancaster li va fer a la Gina a "El mayor espectáculo dl mundo". És broma, però no se'm pot negar que el millor espectacle d'aquesta peli sobre el circ va ser precisament aquest petó trapecial.
Fa uns quatre anys que vaig veure el Circ du Soleil i em van agradar molt, però no he vist tant per filar prim. Per descomptat que també vaig veure a Pinito de Oro.
Crec que ERC ha fet un salt mortal amb xarxa perquè sap que CiU no li pot fer cas.
València. Comencem pel principi? Doncs que es digui Comunitat Valenciana per no dir-se País Valencià perquè els "blaveros" volien dir-se Reino de Valencia, la cosa té nassos eh! Això que dius és part de la rutina blavera o pepera.

Vert ha dit...

Del Circ du Soleil em va fascinar la diferent estética que va aportar al mon del circ i la renovació que aixó suposava. De Alegria, recordo l'expresivitat maravellosa del mestre de cerimonies geperut.
En canvi, de ERC ja no em sorpren res. La proposta nomes fa que confirmar que no son gent de fiar. Pero alguns ja ho saviem fa temps.
Pesto.net

Anònim ha dit...

Darrerament els polítics estan més tontos que de costum. Però anem a pams. Això del referèndum ja ve de lluny. I l'oferta no l'ha feta ni el Carod-Rovira, ni el Peuicercós, ni el Benach... Vull dir, que és més una estratègia (equivocada) de sortir als papers, inundats de PP-PSOE, com si no hi hagués res més. Això explicaria també les "relliscades" voluntàries del Saura i la Mayol, per posar un exemple, o les corbates del Puicercós. I el Montilla, tapadet, que el xiulin el menys possible. Dit d'una altra manera: ERC i IC són el Fofò i el Fofito, mentre que Montilla es reserva el paper de Gabi. I que ningú vulgui veure cap falta de respecte a ningú. Poso això perquè no estic a casa meva.
A Can Bassas, aquest matí el Carles Capdevila titllava la proposta d'ERC com una proposta "de guionista. Aquelles que es posen sobre la taula i que després no porten enlloc, perquè són difícilment portables a la realitat".
Ja posats, deixeu-me explicar una anécdota del Capdevila. Fa molts anys, vint, crec, va estudiar anglès a Chicago. Allà va coincidir amb estudiants d'arreu del món. Quan es presentaven deien I'm from Japan, per exemple, o I'm from italý. Quan va arribar el Carles, molt comnvencut, va dir I'm from Hostalets de Balenyà. Crec que una resposta així diu molt del que s'estima la terra. Quan ens ho explicava, menjant una pizza i amb l'accent que té (abans molt més accentuat) no podiem parar de riure.

Anònim ha dit...

De la resta del post en podriem parlar molt també, però estic esgotat, comn les entrades del Llach. Una cosa, no reviso els textos i m'ha sortit un Puigcercós mal escrit. No és culpa d'ell.

Anònim ha dit...

Cirque du Soleil!!!
Hem tornat aquest any a veure Alegria, 10 anys després... Recordo el que ens va impactar la primera vegada. Especialment als nois, el gran tenia 8, el mitjà 4, i el petit... aquest any ha fet 8.
Després vam tornar a veure Quidam... Molt més... melangiós??... Ja no hem tornat (els preus fan molt també) fins aquest any...
A mi, a part dels artistes, em perd la música... I crec que sempre que pugui, tornaré a veure'ls....

Dels polítics... preferiria no parlar...Crec que tots, tots, han perdut el nord i el significat de la seva feina i de qui son servidors...
Simplement son actors de 3ra o menys ,en un sainet nefast, que aconseguiran portar-nos a tots a la misèria.

Deric ha dit...

no he vist mai el Circ de soleil.
això d'esquerra de què va? a cuento de què ho diuen ara? pel que va dir en Llach durant el concert? és que no ho entenc... o és perquè s'acosten les municipals?

Anònim ha dit...

Doncs jo vaig a veure'ls la setmana entrant... A veure...

De tota manera (petita crítica) jo sóc una adicta al circ de l'Ateneu de Nou Barris (Bcn) i frueixo molt amb cosetes com aquesta

http://www.noubarris.net/ateneu/cat/produccio/circusklezmer/cat/index.htm

...més senzillet, més baratet i amb la màgia d'aquells circs que... saps a quins em refereixo?

De política jo ja... Sóc de les que es van prendre la molèstia de llegir l'Estatut de Catalunya... i no em vaig quedar aquí... no... m'agrada el masoquisme... També em vaig llegir el Valencià i l'Andalús... I vaig arribar a la conclusió que allò d'España és poc més que un invent, que no sé com s'aguanta... que tothom escombra cap a casa i que la nova fornada de polítics haurien d'aprendre a primer: comportar-se com persones grans i no com pàrvuls d'això és meu i no jugo amb tu; segon: a tenir més mires; tercer: a ser més respectuosos; quart: a pensar que no són els amos sinó els representants; cinquè: que els hi falta molta cultura, sisè: que gairebé tots són uns intransigents per no dir fatxes o fatxendes; setè: que donde dije digo digo Diego no és fer política; vuitè: que repassin ètica; novè... bufff... mala gaita

Petonets Cuqueta soleilada

Albert ha dit...

Va de Circ
Els qui tinguin interès pel que recomana son, millor no cliquin l'enllaç que diu perquè no surt i que cliquin senzillament:
http://www.noubarris.net/ateneu/
Després anar a Programació i ja està.
La pàgina web és simpàtica

Júlia ha dit...

Sóc poc cirquera, jo. De petita sempre m'explicaven contes dramàtics de nens raptats per directors de circ, que els ensinistraven, i m'ha quedat una mena de refús pel tema... Sobre llibres -aparco Catalunya, que és molt llarg- una manera és mirar el catàleg de biblioteques a veure si en alguna n'han guardat un exemplar, que ´sol passar i aleshores, anar a cercar-lo i fer-te una còpia pirata allà mateix, pagant. Ho he hagut de fer amb algun, de llibre, això.

Elena Casero ha dit...

Per al.lusions. o ¿sera per il.lusions?
xé, que son l'única valenciana ...

Montseta, el que dius sobre TV3. A mí em sembla que tot està dirigit cap a les eleccions. Ací governa el PP, peró molt, eh, molt. Els catalans, el coco, sou ara l'enemic a batre.
Ja passarà .. també és enveja per que la nostra tele és molt roin, el Canal 9 serveix per fer propaganda al Camps i companyia.

Montse ha dit...

Gràcies, Albert, hi aniré, que encara no he tingut temps.

Montse ha dit...

Júlia, a mi tampoc no m'entusiasma, el circ, no et pensis. Em quedo amb els trapezistes i potser és degut a les tres pel·lis que vaig veure de petita, una d'elles ja l'anomenava l'Herald :
"Trapecio"
"El fabuloso mundo del circo"
"El mayor espectáculo del mundo"

però el millor circ que recordo haver vist de petita és un que van muntar al camp de futbol del meu barri, a l'aire lliure (ni carpa ni res) allò era casolà i poètic a més no poder, hi treballava tota la família i eren unes sis persones en total. Una petita meravella que encara recordo.

Montse ha dit...

Calla, Escriptorum, que sembla que encara ho arreglarem, això, que avui he sentit campanes... que diuen que hem de col·laborar i fer intercanvis: que nosaltres puguem veure "la vostra" i vosaltres pugueu veure "la nostra". ja seria hora, caram, que totes siguin "de tots".

miquel ha dit...

A mi el circ no m'agrada gaire, sobretot els pallassos, ni de garn ni de petit, més aviat em feien por, amb aquells crits. Sí que tinc ganes d'anar a veure el Cirque du soleil, que, per una raó a altra mai ha estat al meu abast.

Em cansen tant els polítics! I pensar que per una mena de consciència ciutadana que deu tenir un punt de sadisme encara voto sempre -o gairebé-. Semblem venedors d'aquells que et diuen que aquella peça de roba és la darrera que els queda, que si no la compres avui demà potser ja no hi serà. Cap problema, solc dir, hi ha més roba de la que m'arribaré a posar mai, que la venguin a qui en tingui necessitat.

Sento una admiració sense límits per alguns valencians. Hi ha pobles que es mereixen els polítics que tenen, en d'altres, sembla que els ha tocat una maledicció bíblica, que la fatalitat els persegueix. S'ha de tenir una fermesa important per aguantar.

Albert ha dit...

arare,
Erratum:
A l'esmentar tu la pel.lícula "Trapecio" m'has fet adonar que jo he confós títols i quan he parlat de "El mayor espectáculo del mundo" m'he equivocat. L'escena en la que Burt Lancaster fa un petó a Gina Lollobrigida quan estan a sengles trapecis és de la pel.lícula "Trapecio" i no "El Mayor...

Zifnab ha dit...

Me encanta el circo del sol aunque solo he visto uno de los espectáculos que hicieron por estas tierras

Me parece lógico que se destruyan los libros. Lógico y triste como casi todo lo que tiene que ver con el ser humano. De todas formas por ahora sigue habiendo librerías de segunda mano. Campos de concentración de libros refugiados. La ONU aún no los protege pero todo se andara.

La oferta de ERC mme parece una gilipollez mirándola desde fuera- Como muchas de las cosas que hace ERC. Soy poco partidario de los nacionalismos. En Madrid hay que lidiar con el español. En Cataluña con el catalán.Creo que en estos tiempos que corren más vales ser catalan y español, que solo catalán. Y catalan y español y europeo aún mejor. Y catalan y español y europeo y del mundo mejor. Incluso mejor que todo, solo del mundo. Eso si con sus caracoles a la llaune su tortilla de patata y sus cañas.En general soy partidario de aquello que decían en senderos de Gloria "El patriotismo es el último refugio de los canallas". y poco de las banderas y las fronteras. Creo que me he explicado pero si no, pues no se, me explico de nuevo, por ejemplo

No sabía que los políticos valencianos hubieran hecho eso. Hay que ser gilipollas. O político que para el caso. En fin.

Se feliz Arare

Ángela ha dit...

Tengo yo ganas de ver el Circo del Sol, del que todo el mundo cuanta maravillas.
En cuanto al retso de los temas... huy dios, estoy de política que me sale por las orejas. De momento voy a pasar porque me estoy empezando a estresar. Que estemos viendo tanta desfachatez en quiene nos gobiernan y encima sigamos votando... ay cómo semos los humanos.
Que un besiyo por esta ventana tambè, Arare, hija. ¡Ah! y que aunque los de La Tertúlia esté en catalá, lo que no se entiede, se echa mano de un traductos on line y santas páscuas, que está muy interesante el tema planteado.

l'home de la musica ha dit...

Alegria ha sigut la unica que he vist en directe, i clar, m'ha agradat. Però la setmana pasada vaig trobar a dos euros, el pack Saltimbanco i Quidam. Ja et diré el que.
lo de tv3, no tenia ni idea. estic flipant! ;)

Montse ha dit...

Pere, fixa't que tots diem que el circ no ens agrada gaire però tots tenim alguna excepció. Jo crec que el que no ens agrada del circ és el que pugui tenir d'exhibició-ridiculització, o allò de treure animals... o les pallassades horroroses dels pallassos de fa molts anys... ara pensa en el nostre Tortell Poltrona per exemple, o en El tricicle... i ja els trobem més dignes, en fi, ara faria un comentari que semblaria un altre post!

Jo també estic cansada dels polítics.

Jo també estimo València (però no els imbècils que pretenen que... callo, pere, perquè m'embalaria)

Una abraçada.

Montse ha dit...

Albert de la Hoz, ja t'havia entès. El petó és, efectivament, a Trapecio. El mayor espectáculo... és la de l'incendi del tren (em va causar un gran impacte, que la vaig veure que era molt petita, hi recordo el Chralton heston) i a "El fabuloso mundo del circo" hi havia John Waine i Claudia Cardinale, a qui jo li envejava el "canalillo" perquè quan la veia, encara era una nena i tenia la pretensió d'assemblar-me a ella algun dia, ja veus quins acudits!

Montse ha dit...

Zifnab, ciudadanos del mundo, creo que se llamaba la opción, pero también ese concepto es ahora muy criticado. Me quedo con la opción "Contamíname"... ¿recuerdas la canción? A mi que me contaminen a través de los besos y los abrazos, y no con las estupideces de los políticos de turno.

Montse ha dit...

Ui, Son, crc que no et vaig respondre... jo també vaig ser tan burra de llegir-me l'Estatut... i la Constitució... i la Llei d'educació i ... som idiotes o què, nena? (total, pa lo que sirve...)

Un petó ben fort, reina mora.

Montse ha dit...

¿Sabes lo que suele pasar, Angelusa? que cuando te hablan tanto de un libro o de una obra de teatro, película, etc... te montas unas expectativas que a veces resultan falsas. A mi todo el mundo me había dicho que "Alegría" era el mejor y sin embargo no opino lo mismo. Alegría era "el primero", por lo tanto, el factor sorpresa (para los que lo vieron como el primero de los espectáculos) jugaba un gran papel que ya no jugaba conmigo. Aun así, te lo recomiendo vivamente.

Montse ha dit...

No és el mateix en video que en directe, Homemúsic, però malgrat tot, a veure què et sembla, ja m'ho diràs, eh?

Xurri ha dit...

Aquests nois d'esquerra pateixen incontinència des d'el primer dia.
I a la que es descuiden, doncs cagadeta.

M'agradaria veure el circ du soleil, que tothom en diu meravelles i el video que va penjar la violette em va fer les dents llargues, però mira, mai m'ho he arreglat per anar-hi.

I afegitn la meva al tema "traumes circenses", diré que els pallassos em produeixen una agressivitat irrefrenable, gairebé masculina. Sortiria a la pista amb una escombra i començaria donar-los escombrassos al cap fent-los fugir. Em posen nerviossissima. Per acabar d'adobar la meva profona estimació pel circ, quan hi penso no em puc treure del cap els animals engabiats i encadenats - apestosos i força apagadots, pubrets - l'angel cristo, els caniches (canixs?) ensinistrats i l'estefania de mónaco, cadescú per la seva banda i en aquest ordre. Uf.

Vico ha dit...

No me gusta el Circo de Solei ni ningun otro circo. Me parece un show sin contenido, para eso me quedo con los conciertos de Madona, me recrea la visual hormonal y me hace bailar sin tanta onda de plantar la bandera de que se está haciendo "arte".

Albert ha dit...

charruita,
Buena la has dicho. Justo ahora qu estoy leyendo un libraco sobre arte catalán. El tema no es plantar la bandera de lo que es "arte" para distinguirlo de lo que no es.
No sé si lo que hace Madona es arte o no. Sin embargo, yo añoro la simplicidad de un Aznavour que con el pie en un silla, la guitarra y un micrófono cantaba una canción con la misma naturalidad que un pintor (no digo nombres) se pone delante de una tela y solito terminaba la obra. Cuando los cantantes y el cine de hoy necesitan tantos efectos especiales, no sé, no sé.

rhanya2 ha dit...

Es que jo no havia anat mai al Cirque du Soleil... Hi torno el 19 d'abril amb la meva filla que sí que va veure Quiddam, a veure que hi diu ella...
En quan al llibre, el buscaré Arare, abans que no en facin pasta de paper... quina pena fa això que dius!!

Un petó!