Bon dia, porto un missatge per vosaltres:
Un vel blanc cobreix l'aire i el mar és un mirall opac. A l'Arare li fan pessigolles les puntes dels dits. Les tecles li reclamen la seva dosi diària d'escriptura per a tothom i per a ningú. L'altra, l'escriptura íntima, aquella que potser no veurà mai la llum, no ha deixat de ser escrita. El que no li queda clar és si ho ha escrit ella o jo.
Aquesta finestra que té l'Arare oberta al món és apassionant però té quelcom de perillós. Si s'aboca massa, podria caure al buit. I l'Arare sempre ho ha fet sense xarxa.
Sigui com sigui, l'Arare diu que torna, pequè aquesta inactivitat no va amb ella.
Rebeu una salutació ben cordial del seu alter ego, de la seva consciència, de la seva assesora, del seu "fre".
Montse
Buenos días, traigo un mensaje para vosotros:
Un velo blanco cubre el aire y el mar es un espejo opaco.Arare tiene cosquillas en las puntas de los dedos. Las teclas le reclaman su dosis diaria de esa escritura que es para todos y para nadie. La otra, la escritura íntima, aquella que quizá nunca verá la luz, esa no ha dejado de ser escrita. Lo que no le queda claro a Arare es si ésa la ha escrito ella o yo.
Esa ventana que tiene Arare abierta al mundo es apasionante pero tiene cierto peligro escondido. Si se asoma demasiado puede caer al vacío, porque Arare siempre escribe sin red.
Sea como sea, Arare dice que esa inactividad no va con ella, así que dice que vuelve.
Recibid un saludo cordial de su conciencia, de su alter ego, de su asesora, de su "freno".
Montse
45 comentaris:
Aqui, impacients i espectants esperem, tan és la Montse o l'Arare, estimem les dues i no podem estar sense les seves lletres.
No pateixis, no cauràs, però si ho fesis, molts braços com els meus estàn aqui per ajudar.
Ja espero impacient els escrits del teu viatge...
Un petonet reina del Mar.
Abocar-se al buit sense xarxa té el seu perill; però a mi em sembla que tu ets prou intel.ligent com per no treuer el cos per la finestra més enllà del necessari. Per tant, Montse, li dius a l'Arare que toni a salpar i ens deixi escrits que la seva escuma deixa marcats sobre les ones. I Arare, li dius a la Montse, que guardi zelosament allò que només és per ella. T'esperem sempre a port. Els navegants experts, o saps xiqueta, mai naufraguen; per moltes tempestes que els assotin. Un petó.
La verdad ... montse... me emociona lo que dices... no sé... me dejó serena... eres una gran persona... y me alegraré de seguir leyendote en esta ventana en donde escribes sin red...
te mando un beso gigantezco.. y un gran abrazo.
Maria
Jo tbé renego de tant en tant del meu flog però... imposible q l'abandoni :)
Un petunet!
PD: U have an e-mail! ^^*
hello Arare, jo també estic de viatge, per la setena escola del curs, més o menys...
Respuesta desde el otro lado de la ventana: no nos dejes sin luz!!
Si te caes, te sostenemos, porque somos tu red.
Besos desde un regreso paulatino.
Arare!!!
M'alegro que hagis tornat.
Als camins tens un regal poc original però amb molt de carinyet.
una abraçada!
ah! i si sents algun porc grunyir fort, ni cas!, riu-te'n i prou!
Ondia... tu aquí i jo trucant a la porta de darrera...
29!!! No està malament, oi? Ç(ja ho se algú va fer trampa...)
Ho sento no puc continuar...
JA ens escriurem, nina...
Gràcies per tornar
Cagundena!!!
No em deixaràs tornar al llit!!
Acabo de donar-me conte que ...
HAS PENJAT MUSICA!!!!
Ets una crack, Mariana, cof, cof, cof, cof!!!!
Ara si arrio drap i llenço ancora a recer vostre...
La finestra que té forma de pantalla... on es refleixen coses.
Cosetes de vegades distorsionades, de vegades reals... de vegades amagades, de vegades pensades, impulsives o d'altres irreals. De tot una mica? Però on la imaginació és cabdal... Com serà la vida real de l'Arare? Tindrà bon humor quan es lleva? I el seu dia a dia? Jo me l'imagino i segur que m'equivoco i també l'encerto...
La finestra que pot portar-te a un univers virtual molt maco o pot arribar a tenir l'aparença de l'home del sac disfressat de Hyde abans d'anar a dormir si no controles les emocions d'unes línees, d'uns links... Vigila no t'emporti lluny del mar! Sempre a la platja Cuca... sempre al teu mar...
Una dosi de... una mica d'allò altre... Escriure i sentir-se escoltat... Llegir i sentir-se acompanyat...
Ceny i rauxa... punt d'equilibri?
Ajustar el motor de vegades és molt necesari si no vols que faci un pet en el moment més inoportú.
Reflexions d'una que diu i no diu i que frueix sent voyeur a casa teva.
Petonets
m'alegra que tornis
Uf! i la Montse com s'ho fa per frenar a l'Arare?
Me n'alegro de la teva tornada. Carpe Diem, sí senyora!
Bon cap de setmana.
Què importa la persona o el personatge. Tots ho fem de tant en tant. Un petonet!
Arare, no intentis allunyar-te el bloc es el teu destí... no notes com t’estira?;)
Cómo está el patio, señor, señor. Es la menopáusia que nos acecha, estoy segura...
Besito marinero y ánimo, mujer.
No, Jaka, no me'n puc allunyar, ja ho he vist :)
Glòria, tots tenim uns quants rols, tu mateixa ho dius (i algun d'ells l'emmascarem més que algun altre)... l'Arare, en el meu cas, és la més agosarada, però la Montse la frena un xiquet!
Liter-3, la Montse, molts cops, es fon/confon amb l'Arare, per això costa tant que no s'embalin l'una i l'altra!!
carpe diem
Bellosoli: i a mi m'alegra que em llegeixis, noi guapo!
Gràcies, Son... dir sense que sembli que es diu és tot un art
Jo també t'estimo!
:)****
Barbollaire, sempre he estat maldestre per aprendre segons quines coses, però a tossuda no m'ha guanyat mai ningú... i quan fico la banya en un forat..........
Cuida't aquesta grip!!!!
petonets amb tissana calenteta
Iruna, gràcies, preciosa, ja t'he comentat a ca teua: en japonès només era per fer la broma del dia dels innocents. Mola molt més en català!
petonets
Laurabaires...tú no tienes ni idea de lo que significa para mi que me leas de vez en cuando (ni idea, tienes)
Un abrazo, amiga.Y gracias.
Hoy he estado en el teatro (no mataba pero tampoco estuvo mal. Han cantado un tango y el "No llors por mi Argentina". Te juro por todos los dioses que me acordé de vos y de algunas cosas comunes,más leídas que vividas, claro está)
Repito: muchas gracias y un gran abrazo!
jcp, ens pensem que no ens llegim perquè no ens comentem... però ens llegim!!!! (jo, al menys, et llegeixo, tot i que em faci mandra deixar comentaris)
Que lo sepas.
Una abraçada!!
Gon! ja he llegit l'email :)
FELICITATS per les notes i per la inauguració del nou pis d'estudiants (i com és que no hi teniu cap noi, al pis? tchts,tchts... molaria més, no?)
Farem un cafè, que t'he d'explicar coses :)
Un petó, guapa!
MIB... ¿qué puedo decirte yo que tú no sepas?...
más que una gran persona soy "una persona gran" (en catalán, una persona mayor) ;)
Gracias por estar ahí!!!
(Le decía a Laurabaires que pensé en ella cuando escuché el tango y "Evita" y sin embargo no me acordé de ti, siendo argentina, y es que a ti te siento catalanomadrileña o madrileñocatalana,buf buf buf, qué coctel!)
;)
Un big beso!
Hola, veí meu!
D'això, que els bons mariners, les tempestes sempre les enganxen a port! (això ho vaig aprendre d'un amic navegant solitari i gran persona i també persona gran)
Gràcies per venir, ja saps quesempre ets molt benvingut!
:)**
Joana, sé que els teus braços hi serien. Ho tinc molt clar.
Gràcies, amiga, un somriure i un petó.
:D*
Va Arare! Va Montse! Endavant! Ai que em temo que algun dia ens deixaràs sense les teves paraules per molt de temps. Deixa que ens n'aprofitem ara :-)
Així m'agrada sense xarxa sols a cops de cor cap de nosaltres et deixarem fer mai un pas en fals ;)***
Ben retrobada Arare... el Gatot també ho ha fet
Quasi hem coincidit en els dies de 2reflexió". Haurà estat la lluna?????
petons i llepades salades
benvinguda de nou!!!! ole ole!!! m'alegro de que ja hagis tornat! un besito enorme de la teva reina mora! muuuaa
Bienvenida de nuevo, amiga :)
Un beso.
Llanos, otro beso para ti :)**
Esther :)
M'alegra que t'alegri!!! (reina mora)
muakssss
Hola Gatot, si, deu haver estat la lluna la pruna :)
M'alegro si tu també has decidit tornar a escriure (ja aniré a la teva gatera)
:)*
Sols un momentet...
Espero que el semblis l'anunci del Netol amb un somriure d'orella a orella...
m'entorno sota la flassada...
Un petó dolç
barbollaire, per què he de semblar l'anunci del netol?
:D
Si, gairebé em podria posar les arracades amb les dents (expressió que m'encanta, per mostrar un somriure tipus Julia Roberts)
heheheh
Cuida't, eh? (lo quiero vivo, oiga)
Això que dius d'abocar-se té alguna cosa a veure amb el vertígen. Crec que és necessari per viure, el vertígen. Ah, i escriure justament a la xarxa, sense xarxa, no sé jo.
Com diu el proverbi oriental: Llençat al buit, la xarxa apareixerà. (De sobte, dic jo...).
Una abraçada i per molts posts més des d'aquest mar què ja és una mica nostre...
Aixxxx, Manel, quin vertigennnnnnnnnn!
;)**
Hola tondo!
uix, i si no apareix? quin "iuiu" ;)
Gràcies, Tondo,una abraçada també per tu, ja ho veus, aquí estem :)**
hola guapa
"laudeamus igitur... la la la"
Williams:
"Iuvenes (ejem,ejem) dum suuuumuuuuuuuus"
Publica un comentari a l'entrada