Entrades
Els meus autors intocables són la Rodoreda, García Márquez, excepte en el de les putes, Montserrat Roig, Marcela Serrano, l'Etxebarria... ara no els puc esmentar tots perquè faria un post interminable, i per fer aquest post he escollit expressament parlar d'autors que han escrit exclussivament en català o en castellà. No citaré Monzó perquè li tinc mania des que ens va deixar tirats a la UOC, ni d'altres autors contemporanis i molt bons. No. No els citaré.Barrejo "xurros amb merinas" sempre i en totes les ocasions. Llegeixo la premsa, per exemple, i per assossegar-me d'algunes coses de caire polític, em refaig amb qualsevol poema de qualsevol autor, català, castellà, anglès, portuguès (traduïts) mediàtic o desconegu, tant li fa. Llegeixo a les nits, després de desconnectar-me "d'aquí". llegeixo al lavabo, llegeixo al tren, llegeixo al vaixell quan no s'ha de fer cap maniobra, llegeixo allà on puc i tinc llibres per damunt de tots els mobles de casa (sóc un desastre)
Però no. Fa molts anys que no trobo una novel·la que m'impacti com ho van fer aquestes que us dic, on hi podria afegir, sense cap mena de dubte, El dia que va morir Marilyn, d'un Terenci Moix que va deixar d'interessar-me quan es va posar a escriure per altres que no eren jo, o un Pedrolo, com aquell Pedrolo que va escriure "Unes mans plenes de sol", perquè el de "S'han deixat les claus sota l'estora" ja em donava tres patades.
Per què no trobo res que m'entusiasmi? Per què em poso de mala llet quan em compro una obra i la començo i no puc continuar perquè no m'atrapa el suficient? No serà manca de memòria? No serà que - com passa amb les cases on vam viure de petits, que sempre les recordem més grans del que són - no serà que recordo aquestes obres com molt més grans del que són?
Vosaltres ho enteneu? Què m'aconselleu? Rellegir? Altre cop? Voleu dir, que en puc trobar de ben noves que m'arribin allà on m'han d'arribar? perquè jo l'ànima ja la tinc prou dividida... i la veritat, cap lectura de les que he fet darrerament m'hi ha arribat.
Tengo ganas de encontrar una novela que me impacte como lo hizo en su día “La regenta”, por ejemplo. O “La colmena”. O “Cañas y barro”, versión novela (aunque la serie que dieron por la tele hace mil años me gustó mucho, no así la de “La regenta” ni la película “La colmena”).
O “El Jarama”. Nunca más leí nada de Sánchez Ferlosio. O “Tiempo de silencio”. Luís martín Santos no sé si escribió algo más, yo diría que murió. También se hizo una peli, de ese libro, pero no me gustó tanto como me había gustado la novela. ¡De todo eso hace mucho tiempo!
A ver: leo y leo mucho. Mezclo y mezclo mucho, lo cual no creo que sea bueno. Me he pasado los mejores años de mi vida leyendo todo lo que necesitaba para el buen desarrollo de mi trabajo. Lo he hecho encantada, entusiasmada (mi trabajo siempre me ha gustado, aunque muchas veces ha consistido en una especie de lucha en una selva) he leído, he estudiado, he subrayado, he extraído mis propias conclusiones, he sacado provecho de todo ello... pero ahora echo en falta las novelas que iba intercalando, como las que os he comentado.
Mis autores intocables son ;ercè Rodoreda, García Márquez, excepto en el libro de las putas tristes, Montserrat Roig, Marcela Serrano, La Etxebarria... ahora no los puedo mencionar a todos porque haría un post interminable, y para escribir este post he escogido a propósito hablar de autores que han escrito exclusivamente en catalán y/o en castellano (o eso creo yo). No citaré a Quim Monzó (qué bueno es, el puñetero) porque le tengo manía desde que nos dejó “tirados” en la UOC ni otros autores contemporáneos, muy buenos. No, no los voy a citar aquí.
Mezclo “churros con merinas” siempre y en todas las ocasiones. Leo la prensa, por ejemplo, y para sosegarme un poco de algunas cosas de tono político, me “repongo” con cualquier poema de cualquier autor, catalán, castellano, inglés, portugués (traducidos, estos últimos) mediáticos o desconocidos, me da igual. Leo por las noches, después de desconectarme “de aquí”. Leo en el lavabo, leo en el tren cuando voy en tren, leo en el barco cuando no estamos haciendo maniobras, leo donde puedo y tengo libros repartidos por encima de los muebles... (soy un verdadero desastre)
pero no. Hace muchos años que no encuentro una novela que me impacte como lo hicieron las que os cito, donde podría añadir, sin ningún género de dudas, “El día que murió Marilyn”, de un Terenci Moix que dejó de interesarme cuando empezó a escribir cosas para otro tipo de público que no era yo, o de un Pedrolo, como aquél Pedrolo de “Unes mans plenes de sol”, porque cuando escribió “S’han deixat les claus sota l’estora” ya me daba tres patadas.
¿Por qué no encuentro nada que me entusiasme? ¿Por qué, cuando me compro una nueva obra y la empiezo, y no puedo continuar porque no me atrapa lo suficiente, me pongo de mala leche? ¿No será falta de memoria? ¿No va a ser – igual que aquello que ocurre con las casas donde vivimos de pequeños, que siempre las recordamos más grandes y más hermosas de lo que en realidad son/eran – no será que recuerdo esas obras como m´sa grandes de lo que en realidad eran/son?
¿Vosotros lo entendéis? ¿Qué me aconsejáis? ¿Releer? ¿otra vez? ¿Queréis decir que puedo encontrar obras nuevas que lleguen ahí adonde tienen que llegar? Porque yo ya tengo el alma tan dividida que... y de momento ninguna de las últimas lecturas ha llegado hasta ella.
No quiero ser desagradecida con un autor que no he citado por aquello de la memoria, y de quien sólo he leído dos cosas: un ensayo y una novela. El ensayo habla sobre el sentido de la ficción “El sentit de la ficció” y la novela se llama “Les veus del Pamano” y es de las pocas obras que me ha llegado, como digo, últimamente. El autor es Jaume Cabré.
52 comentaris:
Suposo que tots tenim un got on cap certa quantitat de talent (exterior, vull dir). I ara deu estar ben plé el teu. Deu ser difícil trobar coses que siguin capaces de deplaçar les que habiten a la memòria des fa tants anys. Em passa una cosa semblant amb el cine. Ja no em fascina com abans. Ara només una de cada deu pel.lícules que veig, em fan el pes. I clar, em surt a més de 100 euros l'hora de plaer.
Rellegeix, Arare, és el millor quan no trobes res que et faci el pes.
De tota manera, t'aconsello ferventment "Vida Privada" de Josep M. de Sagarra, és dels que enganxen i està tan ben escrit... tant!!
Una bona recomanació la de la Violette. A mi també m'agraden molt les "Memòries", d'en Sagarra, però ja és un altre tema.
Com que aquests dies he parlat d'ell, les narraciosn d'Espriu penso que cal llegir-les. I que no es digui que em deixo sense recordar que un dels meus narradors preferits és Jesús Montcada -deutor en part de Calders, amb una obra massa escassa- començaria amb "El cafè de la Granota", però preferixo "Calaveres atònites". I encara em queda molt Pla per llegir i rellegir. En canvi Pedrolo...I en castellà, ara mateix triaria un clàssic modern solvent: Delibes.
En fi, no em facis cas, que això de la lectura és molt personal.
És més dificil recomanar lectura que música...
Però... has provat Marcial Lafuente Estefania??
Perdó, perdó, perdó... (aixó és per allò dels roncs a casa...) XDXDXDXD!!
Petonets dolços :¬)*
Genial, barbollaire! També em falta provar Corin Tellado!
;)
petonets dolços amb un puntet picant, que mola més!
Doncs mira ,sembla ser què tots anem igual cada cop es mes difícil trobar un llibre que no el puguis deixar ,jo també et recomano vivament
vida privada com diu la Violette , i com que veig que coincidim força em permetre fer-te la recomanació d'un de Mª Aurèlia Campmany Aquelles Dames d'altres Temps ;)***
Sisisis, Pere, Delibes és un altre dels que m'agraden!!! (rellegir, també, és clar) Jesús Montcada no m'caba de d'allò... i Plaaaaaaaaa... em fa uuna mandra supina.
De Pedrolo ja t'he dit, em va agradar molt quan era moooooolt jove (però molt, eh?) en canvi després ja no.
I si que et faré cas!
Apart de l'odissea (Albert, gràcies)quan marxi m'emportaré Pla per fer els deures!!!
Violette, siiii, Josep Mª de Segarra també l'he llegit (però no puc dir-los tots o faré uns posts quilomètrics semblants als del Pere)
uix, Pere, no t'enfadis! :D
ui, Onix! La Capmanyyyyyyyyyyy!!!!!
:)
Però no t'has mullat, eh, Maneeeeeeel? ;)
va, recomana'm una peli, doncs!
glups!!! No t'agrada?
Puede que sea algo así, como lo que cuentas de las casas o los lugares que se ven de niño. Son enormes y misteriosos. Cuando se vuelve, adulto ya, la decepción nos ataca sin piedad.
Recomendar un libro a quien ha leído mucho, siempre es difícil y no voy a hacerlo porque yo tampoco podría elegir uno o dos.
Pero yo aún encuentro buenos autores, nuevos para mí, que me obligan a cambiar el chip para entenderlos. Un desafío que me encanta :)
Molts petons, amiga
Onix, al contrari: que m'encanta. Però li he llegit assaig. Alguna novel·la que me'n recomanis?
Trenzas, yo he sido muy drástica, ya sabes que no hace mucho dije en Literatres que estaba encantada con un libro que andaba leyendo, pero no creas, lo terminé sin pena ni gloria...¡yo hablo de esas grandes obras que quedan en la memoria para siempre!
Si no tens pressa... Proust !!!
Un llibre d’impacte i divertit “La divina comèdia” però amb la traducció del Francesc Mira.
;)
Bona nit, nina...
Espero que no t'enfadis amb mi... tenia l'escrit i la música... i he trobat l'imatge...
Un petonet dolcet i un xic solitari, de bona nit.
;¬)*
La divina comèdia... si? tu creus? aquest confesso que no l'he llegit... en sèeeeeeerio? (Proust per rellegir i no, no tinc pressa, em sembla que ja no tindré mai més pressa, al menys conscientment. Però després ve allò que jo tot ho faig corrent...i em costarà de canviar això, ara, ja...)
gràcies, maca!
Barbollaire, una música excel·lent, un poema dels teus :) tot preciós. Jo m'hauria d'enfadar? jo només dic que aquest tipus de fotos -que són precioses- fan que hi hagi una pila de blogs que semblen fets en sèrie i és una llàstima. Sento ser tan sincera. Els primers que vaig veure em van impactar. Ara ja n'he vist massa, d'aquest tipus.
Petonets lectors.
Penso que es, fins i tot sà i coherent que et costi trobar l’obra mestra que t’enganxi. Es que no han d’haver-hi tantes, no? Per això son especials, Per això son grans obres. Es higiènic que així sigui i si en trobessis tantes, poder es que no series gaire exigent, no creus? Segueix buscant. La satisfacció de trobar-ne s’ho val.
Per altra banda, no em veig capaç de recomanar res. Molt mes entesos que jo hi ha aquí, però a mi quan em passa això, me’n surto buscant alguna cosa històrica, que també m’agrada molt.
Un pesto.net
Em reconec en la sensació, però provant, de tant en tant, es troba alguna cosa que atrapa i recordes sempore més. Propostes: de Benedetti, "La tregua", de V. Seth, "La musica constant", de Cabré, "Un viatge d'hivern", de Coetzee, "L'edat de ferro",... No són llibres massa alegres, però són intenssos, que potser és el que busques. De totes amneres, també he de dir que crec que sovint, a partd e la matèria primera, és molt important el moment en que llegeixes, el teu estat d'ànim, etc., i això se'ns escapa una mica de control. Per cert, ja saps que jo també he demanat recomanacions literàries i aquest matí he comprat el Segarra, "Vida privada". T%ambé el podem anar llegint "junts". Vagi bé la lectura, sigui quina sigui. Petó.
Si, Vert. Però el que em mosqueja és que per sentir-me del tot satisfeta, hagi d'acabar rellegint :)
per altra banda, em passa una mica com a Trenzas. M'encanta anar buscant. Però encara que m'agradi i ho faci, no trobo exactament el que "busco" o no m'acaba de satisfer el suficient.
Ei, Alberrrrrrrrrrrt! La músic constant és excel·lent!!! (però jo, ahir, parlava d'autors catalans o de la resta de l'estat, o sigui, autors i autores que escriuen o van escriure en català i/o en castellà)
Podria anar a buscar Vida privada de Sagarra a casa la meva mare (és allà, quan vagi a BCN l'agafo) i rellegir "junts". És una bona idea!!!
Supongo que habrás leído ya a Sándor Márai. Si no los hecho, te recomiendo que empieces con "El último encuentro".
Un beso :)
Quería decir "si no lo has hecho". Ays....
yo a veces me saturo y la cerveza damm ya no me da no lo que yo deseo. (hablabas de vicios?).
hay una estrofa de una canción que dice: "quemamos con malas artes el espiritu del vino............"
leer es leer. no es la putamaravilla del coito; es mas bien como una masturbación relatada, disfrutada en solitario.
a mi me encanta la gente que lee mucho, me enternecen tanto como las beatas que van a contarles sus penas a dios.
y ya de paso, pretendiendo entender una pequeña parte de lo que te pasa expresado mediante el argumento de los libros (socialmente molones); una pregunt
a que yo tambien me hago:
por qué ya la lluvia no me invita a ponerme debajo con los brazos abiertos mirando hacia arriba?
en fin........
p.d. por qué me cuesta tanto ahora ser penetrado?.
besos.
ah, però havia de fer una recomanació? ja saps que els meus intocables són Garcia Márquez, Saramago i Eco. Ara, fen t memoria, em va agradar molt Una mujer difícil i El chico enamorado de la luna (he de confirmar aquest titol perque no tinc el llibre)
Oichs, gatito, ¿qué te has tomado antes de escribirme?
Quememos con malas artes el espíritu del vino, pues. Leer no es como hacer el amor, no, eso es bien cierto, pero me temo que, como dice mi amigo de La Rioja, los cojones no tienen nada que ver con comer trigo, así pues, vamos a dejar que quien quiera se divierta leyendo y quien quiera, que haga el amor. Yo procuro hacer las dos cosas, aunque no a la vez.
A mi sí que me apetece ponerme debajo de la lluvia con los brazos abiertos, lo que me jode es que se me rice el pelo, pero mira, es un mal menor.
También hay otra diferencia de mi hacia ti: me sigue gustando ser penetrada, pero sólo cuando quiero. Que me den por detrás me molesta sólo cuando viene de donde no debería venir y entonces puedo decirte que me molesta tanto como a ti.
er...desde la Cofradía de las Beatas de Santa Literata
Te sigo queriendo, gato!
Manel, Una dona difícil també em va agradar molt, a mi (John Irving, si senyor) però malgré tout, tampoc no va ser la meva novel·la!
Buenuuuu...ja tens recomanacions per dies de lectura! Anava a dir-te el Jaume Cabré, però ja te las fas tu soleta. Les recomanacions de l'Albert són bones, tot i que segur que ja te les has llegides. Ami "Timepo de silencio" i "La Colmena" em van tocar molt; tant, que vaig fer un treball de literatura a COU per buscar la matrícula d'honor i amb la Colmena, vaig voler emular al Cela escrivint una Colmena barcelonina. en fi, deliris de joventut. Què tal la Carme Riera? Li he llegit tot i crec que "Dins el darrer blau" és del millor. I del Jordi Coca; crec que és un dels autors catalans que millor sap posar-se en la psiqué femenina (que ja és dir!). Montcada, ja l'has dit ("Cami de sirga" és per mi, dels deu millors llibres que he llegit mai); com Segarra. Dir-te "Bearn" de Vilallonga és com dir-te l'abc, oi? I per canviar d'idioma: Lampedusa ("Il Gatopardo") o Alessandro Baricco, "Seda"; etc. etc.
Això és perquè no has descobert encara L'aniversari robat!!!
;)
Arare...
veig recomanacions molt "cultes" i de totes, potser, el títol que m'haurien trepitjat, seria Seda, que recomana el veí.
Però jo... en plan novel·la (novel·la vol dir per tu com per a mi una ficció que pot semblar que no ho sigui?) tiro més pels contes llargs. I que m'hagin enganxat fins el final... Paulo Coellho i, concretament, El Diari d'un Mag. A més, té un epíleg des de Santiago de Compostela.
petons i llepades literàries!
arare, em passa quelcom semblant a tu!!! fa temps que un llibre no m'atrau. Probablement, perquè el que em vaig llegir em va impactar molt...
Jo t'el recomano per si tens aquella curiositat...
"Dimarts amb Morris" en català i "Tardes con mi viejo profesor" en castellà (algú que m'expliqui les traduccions!!). Mitch Albom
sort!
ui,ui,ui! que béeeeeeeee!!!
Veí, de Baricco el que més em va agradar va ser Seda, però també li he llegit Sense sang i em va impactar força. Oceano mare no l'he llegit, veus? no hi pensava, però és un altre possible llibre per ser tret de la biblioteca o per comprar.
La Carme Riera l'he llegit del dret i del revés ;) (m'agrada, però tampoc no és allò que...)
Ostres, de Jordi Coca no he llegit res (ho hauria d'haver fet, veritat?)
Ep! El Gatopardo ja està llegit i El jardí dels Finzi Contini, i Sophie i ...i tantes que no recordo!
Però gràcies moltes! Petons de literatura!
Deric, si que el vaig llegir i em va encantar! tot i que aquesta estaria dintre la categoria de llibres per a joves i a mi ja se m'ha passat l'arròs, hehehe!
Deric, no cal que diguem el nom de l'autor? ;)
Gatot, Coelho no és sant de la meva devoció, tot i que li vaig llegir aquell de la Verònica i el del camí de Santiago, ja que l'anava a caminar jo. Però gññññ... comprens? em grinyola un xiquet i no m'enganxa. Seda si, Seda és un llibre encisador! gràciesssssss, petons i carícies entre les orelles.
Llanos, de Sandor Marai leí El último encuentro, que me maravilló y Una mujer justa, del cual, me encantaron la visión de ella y la de él. La visión de la otra ya me empezó a cansar, me quedé con la copla de que el autor se había lucido ya y me había hecho una demo de lo que sabía decir. Ahí ya se había cansado y necesitaba terminar el libro de alguna manera. ¿Te has fijado, que eso sucede a menudo? (qué pena)
Lo malo de muchos libros es que no saben como terminarlos. ¡Yo creo que hay libros que no deberían tener final!
El7, he de confessar que no conec aquest autor, que passo a apuntar-me tot seguit.
Moltes gràcies i un petonet.
Nois, quina barreja m'heu fet!
Porto un bon coctail, que estic segura que m'acompanyarà moltes hores, a la vostra salut!
Hola, Arare,
a mi em passa el mateix, fins i tot amb cinema. Crec que una bona part és l'edat, ja no és 'novetat' el que llegim, de fet, molts autors s'imiten, s'inspiren... mutuament. Jo no recomano perquè dels que he llegit que et recomanen alguns m'han avorrit molt. A mi la del Pamano tampoc no em va agradar, la veritat. Que d'un autor un llibre ens agradi molt i els altres gens és normal, no ho és -de normal- mantenir una qualitat constant, només cal veure, per exemple, les cançons del Serrat, que en té de molt bones i de dolentíssimes. Amb el temps queda allò que és bo. De tota manera jo crec que entre els cinquanta-setanta hi va haver una certa edat d'or de la novel·la, moltes de les que et mencionen els comentaristes no són pas novetats. La novel·la requereix un esforç i una dedicació que ara, els autors, accelerats i fent peles amb altres temes, no tenen, llevat de -alguns- anglosaxons. Sovint compro algun llibre que he sentit recomanar, em gasto les peles, i després tinc un desengany, sort de les biblioteques. Gairebé diria que m'estic passant a la biografia i al llibre temàtic, jo, que sóc tan novel·lera. També passa que hi ha un gran nombre de producció, en la qual et perds una mica, i que de vegades cap apostar per allò desconegut, a bola.
Supongo que también habrás leído a Stefan Zweig. Es una maravilla su famosa "Carta de una desconocida" o su menos famosa "Leporella". Respecto a Sándor Márai, como te decía, a mí también me maravilló "El último encuentro", pero si no has leído "Divorcio en Buda", también te lo recomiendo.
Un besete madrugador, reina mora.
Arare, yo no sé si se trata de releer, o qué... creo que es un poco como dice trenzas... cambiar el chip para descubrir nuevas formas ... o perspectivas... quizá discutiendo con gente que ha leído el mismo libro, y que tenga una formación similar a la tuya, como para poder discernir elementos en el texto y su mirada sea más atenta que la de un lector desprevenido, quizá así puedan ir intercambiando visiones, descubriendo nuevas formas.... Quizá se trata de una literatura nueva esta contemporánea... yo que seeeeeeeeeeeeeeee!!
jaja.. en fin... solo que pasaba a saludarte! te echo de menos! Estoy en estos días casi sin meterme por internet! pero no puedo dejar de pasar por liter, trenzas y el mar!
un gran beso!!
ahh y hoy leí el post en catalán!! eh! el de castellano lo pasé por encima por si me había quedado algo en el tintero!
beesooo!!
El títol correcte del llibre és El hombre que se enamoró de la luna, de Tom Spambauer. De Jaume Cabré, sense ser les veus del Pamano, hi ha La teranyina, si vols.
Julieta, de veritat no et va agradar Les veus del Pamano? tens raó, que uns autors agradin més als uns que als altres ha de ser normal, el que no ho seria fóra que ens agradés el mateix a tots. I tens raó, amb el cinema és igual, de vegades fas cas a un crític (model Jaume Figueras, que em sol agradar força el que diu i solo coincidir-hi bastant) i en una pel·lícula determinada resulta que no estem d'acord. O el Gorina, però amb aquest ja no hi estic tan d'acord, no sempre m'encerta els gustos.
MIB, eres extraordinaria.Lo que acabas de decir sería aquello que se llama un grupo de lectura, creo que Jaka pertenece a uno de ellos en Tarragona. ¡Me parece una buenísima actividad! Gracias, reina mora. Yo también te echo de menos, aunque sé que andas por ahí :)***
manel, apuntat està! :)
Jo tampoc trobo res que m'acabi d'entusiasmar, però -a diferència de tu i no és falsa modèstia- la meva sort és que soc força ignorant en temes literaris i per tant em queda tot un món per descobrir i tinc moltes ganes i il.lusió per descobrir-ho. El veí a petició meva em va fer unes recomanacions en privat i començaré per allà a veure què tal.
Una abraçada enorme!
Uy! quanta recomanació de qualitat!
És dificil recomanar...
Del què he legit a alguns comments, em quedo amb "La música constante", de Seth, "Divorcio en Buda", de Marai -em va agradar tant o més que "El último encuentro"- i per suposat amb Oceano Mar, de Baricco, que és un llibre MAGNIFIC, una mica atipic, i que tú hauríes de llegir només pel teu amor pel mar.
Apa! I si tot i aíxí no hi ha una lectura que t'atrapi, potser el que et caldría sería passar una temporadeta sense llegir res de res de res, i mirar el cel, les estrelles o el mar...
Petonets!
Candela, de tot el que m'han recomanat aquí i tenint en compte els interesos que has anat mostrant al teu blog, et recomano vivament "Seda",d'Alessandro Baricco, una exquisitesa de caire eròtic, escrita amb moltíssima sensibilitat, que t'encantarà, n'estic segura.
I si prefereixes riure una mica, sense sortir-te del mateix tema, et recomano - entre tants altres- "Amorrada al piló", de la Maria Jaén (però potser ja l'has llegit). Té tants anys com el meu fill petit, però t'asseguro que val la pena.
Cordialment.
Liter3, no em diguis això, que la vida contemplativa no va amb mi (bé, una mica als núvols, com ja us vaig dir a Liter-a-tres,si. Però no sempre)
Falti, falti, falti "Oceano mar". Els altres dos ja els he llegit, seguint les indicacions de dues bruixes en una platja un dia, ja una mica llunyà, del mes de maig...
per cert, jo crec que allò cal repetir-ho!!!!!
:)
Llanos, me doy cuenta de que no te respondí. Divorcio en Buda si lo he leído, pero me sigo quedando con La mujer justa y con el último encuentro.
hmmm Zweig es una de mis asignaturas pendientes.
Hoy mi amiga Feli me ha prometido un cajón lleno de libros para que me lleve en mi "aventura"... estoy deseando veeeeerrrrrrrrrrrlo!!!
Pues no te lo ìerdas. Tiene cosas magistrales. Me refiero a Zweig. Un besote.
mai se'ns passa l'arrós per això!
Novelas que me causaron profundas erecciones inteletuales (y no recuerdo si de las otras)
Que no haya visto mencionadas
Los monederos falsos de Gide
Crimen y castigo del Dosto y Noches balncas para pasar noches deliciosas
Canaima de Romulo Gallegos Y Pedro Páramo del otro
Y Primera Memoria de Ana Maria Matute
Y Memorias de un pyaso de Boll
Y claro, las Olas
Hay un huevo. Y seguro que otro huevo por descubrir
Mira me estoy leyendo un libro que me costó un euro que le di diez páginas de margen para abandonarlo. Me esta gustando un huevo. No se que de las locuras de Pter Leroy de un tal Eric Kraft que no se quien es y echándole un ojo de refilón a una de Chesterton
Ah y La Rodoreda mola, pero la Regenta más
Mi ordenador hace mucho ruido. Preludio de una muerte espantosa?
Se feliz
Publica un comentari a l'entrada