06 de febrer, 2007

No anem pas bé/No vamos bien

No. No anem bé. Escolto la ràdio i miro la premsa digital i em venen esgarrifances, i no pas de fred. Feia dies que em mantenia allunyada del tema, però és que ara ja clama al cel...
Com podem anar bé si els veïns no ens poden veure i ens van fotent pals a les rodes? I no. No em faig la víctima. No ens fem les víctimes. És que no ens poden veure.No ho extrec - només- dels mitjans de comunicació (que també) ... el més greu de tot és que alguns d'aquests veïns viuen a casa nostra. I tot i així, ens les van fotent per totes bandes.
Si els jutges no són imparcials (absolutament imparcials) no podrem creure en la justícia. I em temo que no n'hi ha, de jutges imparcials. Per cap banda. I per tant, no anem pas bé.
I només ens falta l'escalfament del planeta, amb unes protestes, per part nostra, de fireta. La utilització de les víctimes del terrorisme amb fins electorals (un espectacle lamentable) i assabentar-nos del que han guanyat els bancs i les caixes (aneu a La tertúlia, que se n'ha encetat un tema) i observar que al món només hi ha tres coses importants:

- el poder


- el sexe




- els calés



El meu pare tenia raó, de voler marxar d'aquí. Tot això es fa molt feixuc.


No vamos bien. Escucho la radio y leo la prensa digital y se me pone carne de gallina. Hacía días que me mantenía alejada de esos temas, pero es que esto clama al cielo. ¿Cómo podemos ir bien si los vecinos no nos pueden ni ver y nos van haciendo zancadillas? Y no. No me hago la víctima. No nos hacemos las víctimas. Es que no nos pueden ni ver. Y no sólo lo extraigo de los medios de comunicación (que también)... lo más jodido es que, de esos vecinos, algunos viven en nuestra propia casa y aun así nos van colando goles.
Si los jueces no son imparciales (pero del todo) ya no podemos creer ni en la justicia. Y yo me temo que no hay ningún juez imparcial (en ninguno de los bandos) y así no podemos ir bien de ninguna manera.
Y ya sólo nos falta el calentamiento del planeta, con unas protestas ridículas por nuestra parte, la utilización de las víctimas del terrorismo con fines electorales (un espectáculo lamentable) y ver las ganancias de los bancos y las cajas de ahorros que, sin ningún tipo de vergüenza, nos las pasean por las narices (en La tertúlia se habla de ello, está en catalán) y seguir observando que a nuestro alrededor sólo hay un par de cosas (perdón, tres) que mueven el mundo: el poder, el sexo y el dinero. Mi papá tenía razón cuando decía que quería marcharse de este mundo. Todo eso se hace difícil de soportar.

10 comentaris:

Liter-1 ha dit...

me alegro de tu vuelta, no te lo he podido decir antes.

¡apa, bruixa!

Joana ha dit...

Vull creure que l'amistat i l'amor també ho son, si no, jo em baixo ara mateix d'aquest mon!.
Petonet reina del Mar.

Zifnab ha dit...

No, si te da igual, y dar igual es darlo por perdido. Muy buena solución no es

Con no votar, confíar en que el planeta nos mande a todos a tomar por culo y quedarse con las pequeñas cosas. es suficiente. Claro que aliviar alivia poco

Se feliz

Angelusa ha dit...

Pienso que la polítca, los nefastos políticos, son los que se han encargado de destrozarlo todo. Ya no hay ilusión por nada, todo lo hacen a su medida, a su interés y nosotros, votantes, somos como esponjas que lo absorvemos todo. Y claro, como consecuencia nos inmunizamos y al final todo nos acaba dando igual...
No sé si mexplico...

pere ha dit...

En aquest ordre, Arare:
Diners (no sempre es veuen)
Poder (consqüència dels diners, no sempre)
SeXe (els diners, diuen alguns, que també hi fan alguna cosa en alguns casos).
Quant a la Justícia, que sigui cega no vol dir que sigui imparcial. Tinc la sensació que molts jutges en lloc d'interpretar la llei i la societat s'interpreten a si mateixos (o a qui els paga) i la seva politització -inevitable- és escandalosa.

Bé resistirem i... no que encara ens agafaran.

Deric ha dit...

de vegades també em venen ganes de dir "ja us ho fareu" i marxar de Catalunya, d'Espanya... però no vull donar-lis la satisfacció de veure com anul.len la nostra cultura

Vert! ha dit...

Cielosantoo!! Angelusa tiene razon!!
- Es grave doctor?
Sabeis aquello de los universos paralelos? Pues mucho me temo que los politicos andan de viaje por otra galaxia. Y les acompañan muchos periodistas.
Ojala no regresaran

iruna ha dit...

Arare,
- mai m'ha convençut gaire això de la "justícia", però diuen que ens la inventem per trobar unes pautes comunes de convivència.
- Hi ha "pautes" de les que realment no sé què pensar. També n'hi ha que es contradiuen amb allò que penso. Exemples:
- Si estem d'acord a fer complir unes "normes" (si és que hi estem d'acord) -sabent que un canvi de poder pot fer que aquestes normes canviïn però acceptant-ho-, interpreto que hem de ser tan rigorosos com sigui possible. si has "complit", has "complit"; barrejar delictes amb altres conductes, és barrejar coses; si algú vol recórrer (qui sigui), té dret a recórrer; si algú vol declarar-se en vaga de fam, per exemple, té dret a fer vaga de fam... En té??? Potser no, perquè no tenim dret a morir-nos lliurement; si fos així, no alimentarien a ningú per la força. Si algú ho fa, potser esperant que la societat, o una part, reaccioni. (altres persones poden tenir o no interès en això, però això ja em ve massa gran). Qui ho fa, sap que potser ningú reaccionarà, o que no tothom reaccionarà com a ell li agradaria, i imagino que assumeix que el camí d'aquesta protesta pot arribar a ser la mort. Si aquest dret no està reconegut, amb això no estic d'acord.
- Dins i fora de les presons hi ha molta gent que "lluita" per diferents motius. Només alguns arriben a la llum pública, i la llum pública només ens fixem en alguns, segons les nostres preocupacions, etc. Penso que de tots cal parlar-ne, per anar sabent en què estem d'acord i en què no, i per pensar com ho podem fer per conviure...
Mentre discutim, no podem oblidar les pautes que de moment hem acordat. I si no hi estem d'acord, ens queixem, busquem el suport d'altres, fem el que pensem que hàgim de fer, però si pot ser des de la nostra pròpia conducta i respectant els altres.
m'he allargat massa, però no t'imagines tot el que he tallat!
una abraçada

Arare ha dit...

... O votem un altre partit...

Si tot això ja ho sé, iruna! el que em fot és que com més gran em faig menys confio en com va la societat (menys, fins i tot, que la Mafalda)

Vert, ojalá no regresaran! Una vez leí un libro que se llamaba "Viaje a ninguna parte". Era una maravilla (algo anárquico, pero maravilloso) claro que cuando lo leí tenía 25 años y quizá si lo leyera ahora no pensaría cuán maravilloso era que todo el mundo fuera bueno y pensara en sus semejantes como en sí mismo (eso me suena...) El libro lo dejé a un amigo, jamás me fue devuelto y me volví a convertir en una idiota de las que encima de dejar libros, devuelve los que le dejan a ella.

Y así me va.

Deric, això seria una fugida d'estudi, tal com raja. No hem de fugir (que marxin "ells")

Tens raó, Pere: primer Diners, amb ells, poder i amb tots dos, sexe.

Angelusa, Zifnab, darse por vencido tampoco es la solución.

Joana, allò que deiem de Mafalda :)

Liter-1, petonets, reina de la música!

Gracias por vuestras aportaciones.

MIB ha dit...

Hola arare.. llego tarde... pero llego!
Estoy un poco liada con esto de "mis últimos días en españa"... al menos por dos meses.... y terminando el trabajo... ya hoy es my last day...

"el mundo fue y será una porquería ya lo sé!" .. como el tango!

y también creo como Pere.. money makes the world go round... la ambición... quizá... por poder, por dinero... Qué porquería! dónde quedan los valores como la generosidad, la justicia (desde lo más pequeño en casa o el trabajo.. no hablo ya de jueces y leyes), la equidad, la dignidad, la responsabilidad, el esfuerzo, el trabajo... no sé... creo que el gran error es resignarse... no hay que conformarse JAMAS!

Besos reina mora!