13 de febrer, 2007

O sigui...

Violette Moulin i Pere em recomanen “Vida privada” i “Memòries” de Josep Mª de Segarra. Pere també diu que llegeixi les "Narracions" de Salvador Espriu (un clàssic que no he llegit gaire, tot s’ha de dir). Quedaria Montcada per redescobrir, ja que fora del "Camí de sirga", no li he llegit res més. Apuntat s queden, doncs, “El cafè de la granota” i “Calaveres atònites”.


Passarem per alt la recomanació del Barbollaire sobre Marcial Lafuente Estefanía i la meva resposta sobre Corin Tellado, tot i que sé que tenen el seu públic, perquè tots sabem que això de la literatura és absolutament personal i el que és bo per mi pot ser horrorós per al meu veí (no, veí, no va per tu) i viceversa.


L’Onix em diu que llegeixi “Dames d’altres temps”, de la Capmany.Li hauré de fer cas, em va agradar molt “La dona a Catalunya”, un assaig molt ben documentat, encara que té la tira d’anys.


Trenzas diu que desafiï al destí (i ho faré) i que em mulli amb literatura nova i fresca, mentre Jaka em diu que rellegeixi “La divina comèdia”, amb traducció de Francesc Mira. Francament, quan el vaig llegir, va ser per exigències “del guió” a classe de Literatura, a primer de carrera. Però el vaig trobar un tostón. Segurament ara m’agradarà. I l’etern Proust, és clar!

Vert em diu que “siga buscando”, i també em recomana, com la meva amiga Feli, alguna lectura amb rerefons històric. Bé, la darrera que vaig llegir, de la Lluïsa Forrellad, em va agradar força, encara que no diria que fos l’obra de la meva vida, però diria que ja ho vaig comentar a Liter-a-tres.


L’Albert em diu Benedetti (m’agrada, m’agrada, però l’he avorrit un xiquet, el deixo reposar, de moment, i ja hi tornaré. Massa perfecte, massa perfecte!) "Una música constant", de Vikram Seth em va enamorar. I fa massa poc temps com per rellegir-lo. Apunto “Un viatge d’hivern” i “La teranyina” – que em recomana en manel- de Cabré, ja que em va agradar tant la del Pamano, potser amb aquestes també puc gaudir! I si: per llegir segons què cal un determinat estat d’ànim, tens raó, Albert.


Llanos em parla de Marai, ja ho he dit, el que li he llegit, m’ha encantat,


Manel subratlla Garcia Màrquez, que també, però que ara no, i Saramago. Vejam, què em passa amb Saramago? No us ho sabria explicar. Em va agradar moltíssim “Ensayo sobre la ceguera”. Vaig començar amb “Todos los nombres” i el vaig deixar. No em concentrava. Serà que no tenia l’estat d’ànim adequat?... ho tornaré a provar, però aquest senyor no és sant de la meva devoció... i em sap greu, eh? És com una punxeta que tinc clavada. No m’agrda el meló. I mireu que l’he tastat de totes les maneres possibles, però no m’agrda el meló. Doncs Saramago és el meu meló literari (pobre home, si em llegís! Cosa improbable, per altra banda)... “El hombre que se enamoró de la luna”, de Tom Spambauer, aquest me l’apunto, i a veure!

El veí és molt perillós, perquè llegeix molt més del que jo pugui llegir en tota la meva vida (no sé d’on treu el temps, però ho fa). Apunto Jordi Coca, però digue’m algun títol... o és indiferent? "Bearn" (Llorenç Villalonga) el vaig llegir a Literatura... cosa que no m’agrada, perquè llavors em queda regust d’haver-ho hagut de llegir per força, però... bé, també ho vaig fer amb "La regenta" (Leopoldo Alas, Clarín) i alguns dels que vaig anomenar l’altre dia i en canvi em va anar de conya (IBM, anaves a la mateixa classe que jo. Ho recordes, tot plegat? Com es deia, la meravellosa profe de literatura que vam tenir?)


Deric és “mu listo” i em recomana el seu propi llibre "L'aniversari robat" que ja he llegit!!! Així queeeeeeeee...Deric, mulla’t i digues-me un llibre que t’hagi encantat i que jo en pugui gaudir i que no sigui el teu! ;)


Gatot, algú que no sigui ni Baricco ni Coelho? Vaaaaaaaa

Mitch Albom, autor que no conec de res i del qual m’apunto el nom i els dos títols recomanats “Dimarts amb Morris” i “Tardes con mi viejo profesor”. Gràcies, el7. Veurem el què.

M’agafo la idea de la Júlia amb això de passar-me a la biografia, així que m’apunto Stefan Zweig, que em recomanen Llanos i Jaka. Em sembla recordar una biografia de Maria Antonieta (o potser ho he somiat?)



A MIB li diria que es mullés i també me’n recomanés un!


I a Liter-3 li dic que li prometo llegir-me "Océano mar." (Baricco) ¡Por éstas! ;)









Acabo de fer una foto a un dels prestatges petits del meu estudi. Aquí podeu veure una petita col·lecció de llibres antics que "vivien" a la casa on va néixer el capità, que han estat rescatats, desempolsats i dipositats amb tot l'amor del món "aquí", al costat de L'Odisea regal de l'Albert. N'hi ha molts més, per rescatar, desempolsar i salvar, però som una colla de familiars a repartir, així que de moment no em queixo de la sort que he tingut, tenint en compte que, encara que no surtin a la foto, també tinc tot el Costumari català de l'Amades, en la seva primera edició (una joieta). D'això... fixeu-vos, si teniu una lupa o similar, en quina blogaire és l'autora d'un dels llibres del prestatge de més amunt, i que no es veu sencer... fixeu-vos hi bé, que hi haurà premi per qui ho endevini (apa).

arf...arf... traduzco más tarde o mañana, ok?

18 comentaris:

Candela ha dit...

Ufff. M'he apuntat una pila te títols i autors. Em poso a treballar ara mateix!!!

bellosoli ha dit...

ups, jo no et puc recomenar gaire res... que fa la tira que no llegeixo! ara, això si... per fi he fet els deures que em vas manar i he penjat el post de les 5 veritats i les 5 mentides!

El veí de dalt ha dit...

"Oceà mar" de Baricco, després de llegir "Seda" amb va defradudar. Fes-te un regal tranquil i llegeix "Senyoria" del Cabré. Si tens poc temps qualsevol del Zweig que et vaig dir. I si tens temps i ganes, "El cafè de la Granota" del Montcada. Em demanesun del Coca? Doncs "Lena".

barbollaire ha dit...

Ja que no MLE... doncs... No sé.. Jo soc de gust senzill:
Emili Teixidor?
El Llibre de les Il.lusions d'en Paul Auster?
Carrer Bolivia de Maria Barbal?
Em va agradar "El dibujante de nubes" de Richard Rayner, i Solo una Muerte en Lisboa de Robert Wilson.
Isabel Allende?
També em va agradar (ara ja em retires la paraula, segur) Els buscadors de petxines.
Alguna cosa de Eduardo Mendoza?

Com se que la Sci-fi no et fa el pes no et recomano Asimov (malgrat els seus contes curts enganxen)

Ni Tolkien, ni Julia Navarro, ni Matilde Asensi... Coses lleugeres de llegir fàcil i que em relaxen força.

Ja t'ho vaig dir Helen Hanf i 84, Charing Cross...

Espero no haver-te decebut gaire...

Un petonet dolç ;¬)*

Déric ha dit...

dius que em mulli i ho faré. No sé si és un gran llibre o què, probablement no, quan el vaig descobrir em va servir per adonar-me'n de qui sóc i què volia ser a la vida, per això li tinc una especial estimació i l'he rellegit vàries vegades i sempre m'ha agradat. És "La llengua perduda de les grúes" de David Leavitt.

pere ha dit...

Gran col·leccio la Bernat Metge.

Veig dues "julietes" ;-)

Gatot ha dit...

Val... me'n demanes un?

Per motius professionals, una època de la meva vida em dedicava a recomanar llibres... costava més saber què volia llegir la persona i com i on ho volia llegir, per no equivocar-me.

Faig abstracció i et faig les "meves recomanacions":

Las inquietudes de Santi Andía, de Pio Baroja (el vaig llegir fa mooooooooooooooooooolt de temps)

Judici de Pedra, de Ruth Rendell

Qualsevol de Manuel Vazquez Montalbán

Ací no paga ni Déu! de Dario Fo

En lloança de les dones madures de Stephen Vizinczey

i, particularment....

Els quaderns d'en Marc, Anònim, atribuit a Manuel de Pedrolo (ho sento, però és la meva bíblia libidinosa)

petons i llepades literàries!

violette ha dit...

Per cert, segueixes fent bufandes...? (no... per res...)

Júlia ha dit...

He vist que hi ha un autor que no ha sortit -un i molts-, Amos Oz, doncs, mira, no volia recomanar i recomano. A mi també m'agrada molt Ruth Rendell, no tots però sí la majoria. De retorn al país potser rellegir alguna cosa de la Capmany, com 'Feliçment jo sóc una dona' i algun de Pedrolo, que ja mencionaves, com 'Un amor fora ciutat', cito de memòria, em van agradar fa temps, no sé ara. Bearn m'ha agradat sempre. Bon dimecres, dia dels enamorats una mica xarons.

Arare ha dit...

pasra,para,para, gatotttttttttt!

;) gràcies!

Arare ha dit...

Violette, i tant! que en vols una?

Arare ha dit...

N'hi ha tants, Júlia, que no han sortit... però és cert, Amos Oz és un bon autor, del qual només he llegit un llibre "Mi querido Mijael" que em va atrapar del tot! (potser vaig exagerar, l'altre dia, quan deia que actualment no trobo llibres que m'atrapin, és que sóc una mica exagerada, jo) però la veritat és que, encara que tingui la capacitat de sorprendre'm amb tantes coses... n'hi ha d'altres que - potser pel que deies tu, que hem viscut tant- ja no em produeixen "aquella mena d'efecte" de quan era molt jove.

T'has reconegut, a la foto? mira-te-la bé (clica-hi al damunt i mira els llibres del prestatge superior)

violette ha dit...

Síiiiii... (ja que m'ho dius..)
Tu sí que ets la meva heroina! D'on dimonis treus el temps per tot??

PS: Aviat penjo el collage!

Arare ha dit...

Violette, saps què és un hiperactiu?
ÔÔ

______________________
Et juro que no és cap ganga. És més aviat una característica que no beneficia. Però s'aprèn a conviure-hi (amb la característica i amb els hiperdallonsis)
________________________
Les bufandes -en dec portar més de seixanta, de fetes- són de "El cor de la ciutat" de "Ventdelplà" i de "Porca misèria", tota la meva tele (a part d'alguna que altra pel·li)
________________________________
Si no em proporciones llanes com va fer la Xurri, que, molt previsor, es va presentar a una trobada amb una caixa plena de llanes precioses, serà uuna bufanda amb llanes de colors combinats comprats al "friki-xino" del meu poble (bé, a un dels friki-xinos", que n'hi ha quatre o cinc).
vaig a buidar el cotxe, que he anat al súper (odio aquesta feina, l'odio, l'odio, l'odiooooooooooooooo)

Arare ha dit...

la Xurri va ser previsora, no previsor, sorry!

poesiaula ha dit...

Rosa Navarro la profe de literatura?
La Regenta, sublim. Encara ara.

Jo sóc hipoactiva, vaig sempre amb una mica de retard......(si em comparo amb tu, clar...)


IBM

iruna ha dit...

Arare, per mi, el millor, amb diferència, "Diálogos con Axel", de José Antonio Fortuny.
Ell és de Maó. Des de petit, té una malaltia neuromuscular, i en aquest llibre explica tota la seva vida i tot el seu món, que és amplíssim. És interessant tot el que explica, i com ho explica.
Vaig recomanar-lo a dos persones i em van dir que no van poder-lo llegir, però penso que val molt la pena. Si el llegeixes algun dia, ja em diràs què et sembla.
Per mi és gairebé com una enciclopèdia, però amb sentiments.
una abraçada, lectora

Albert ha dit...

Ei, ja sé que em vas dir que et referies a literatura castellana o catalana, però Déric t'ha recomanat un Leavitt que està molt bé, si fa no fa, com els altres Leavitts que he pogut llegir (Compactos Anagrama). Per cert, les dues Julietes que diu pere, estan de costat, suposo.