O sigui...

Violette Moulin i Pere em recomanen “Vida privada” i “Memòries” de Josep Mª de Segarra. Pere també diu que llegeixi les "Narracions" de Salvador Espriu (un clàssic que no he llegit gaire, tot s’ha de dir). Quedaria Montcada per redescobrir, ja que fora del "Camí de sirga", no li he llegit res més. Apuntat s queden, doncs, “El cafè de la granota” i “Calaveres atònites”.

Passarem per alt la recomanació del Barbollaire sobre Marcial Lafuente Estefanía i la meva resposta sobre Corin Tellado, tot i que sé que tenen el seu públic, perquè tots sabem que això de la literatura és absolutament personal i el que és bo per mi pot ser horrorós per al meu veí (no, veí, no va per tu) i viceversa.

L’Onix em diu que llegeixi “Dames d’altres temps”, de la Capmany.Li hauré de fer cas, em va agradar molt “La dona a Catalunya”, un assaig molt ben documentat, encara que té la tira d’anys.

Trenzas diu que desafiï al destí (i ho faré) i que em mulli amb literatura nova i fresca, mentre Jaka em diu que rellegeixi “La divina comèdia”, amb traducció de Francesc Mira. Francament, quan el vaig llegir, va ser per exigències “del guió” a classe de Literatura, a primer de carrera. Però el vaig trobar un tostón. Segurament ara m’agradarà. I l’etern Proust, és clar!

Vert em diu que “siga buscando”, i també em recomana, com la meva amiga Feli, alguna lectura amb rerefons històric. Bé, la darrera que vaig llegir, de la Lluïsa Forrellad, em va agradar força, encara que no diria que fos l’obra de la meva vida, però diria que ja ho vaig comentar a Liter-a-tres.

L’Albert em diu Benedetti (m’agrada, m’agrada, però l’he avorrit un xiquet, el deixo reposar, de moment, i ja hi tornaré. Massa perfecte, massa perfecte!) "Una música constant", de Vikram Seth em va enamorar. I fa massa poc temps com per rellegir-lo. Apunto “Un viatge d’hivern” i “La teranyina” – que em recomana en manel- de Cabré, ja que em va agradar tant la del Pamano, potser amb aquestes també puc gaudir! I si: per llegir segons què cal un determinat estat d’ànim, tens raó, Albert.

Llanos em parla de Marai, ja ho he dit, el que li he llegit, m’ha encantat,

Manel subratlla Garcia Màrquez, que també, però que ara no, i Saramago. Vejam, què em passa amb Saramago? No us ho sabria explicar. Em va agradar moltíssim “Ensayo sobre la ceguera”. Vaig començar amb “Todos los nombres” i el vaig deixar. No em concentrava. Serà que no tenia l’estat d’ànim adequat?... ho tornaré a provar, però aquest senyor no és sant de la meva devoció... i em sap greu, eh? És com una punxeta que tinc clavada. No m’agrda el meló. I mireu que l’he tastat de totes les maneres possibles, però no m’agrda el meló. Doncs Saramago és el meu meló literari (pobre home, si em llegís! Cosa improbable, per altra banda)... “El hombre que se enamoró de la luna”, de Tom Spambauer, aquest me l’apunto, i a veure!

El veí és molt perillós, perquè llegeix molt més del que jo pugui llegir en tota la meva vida (no sé d’on treu el temps, però ho fa). Apunto Jordi Coca, però digue’m algun títol... o és indiferent? "Bearn" (Llorenç Villalonga) el vaig llegir a Literatura... cosa que no m’agrada, perquè llavors em queda regust d’haver-ho hagut de llegir per força, però... bé, també ho vaig fer amb "La regenta" (Leopoldo Alas, Clarín) i alguns dels que vaig anomenar l’altre dia i en canvi em va anar de conya (IBM, anaves a la mateixa classe que jo. Ho recordes, tot plegat? Com es deia, la meravellosa profe de literatura que vam tenir?)

Deric és “mu listo” i em recomana el seu propi llibre "L'aniversari robat" que ja he llegit!!! Així queeeeeeeee...Deric, mulla’t i digues-me un llibre que t’hagi encantat i que jo en pugui gaudir i que no sigui el teu! ;)

Gatot, algú que no sigui ni Baricco ni Coelho? Vaaaaaaaa

Mitch Albom, autor que no conec de res i del qual m’apunto el nom i els dos títols recomanats “Dimarts amb Morris” i “Tardes con mi viejo profesor”. Gràcies, el7. Veurem el què.

M’agafo la idea de la Júlia amb això de passar-me a la biografia, així que m’apunto Stefan Zweig, que em recomanen Llanos i Jaka. Em sembla recordar una biografia de Maria Antonieta (o potser ho he somiat?)

A MIB li diria que es mullés i també me’n recomanés un!

I a Liter-3 li dic que li prometo llegir-me "Océano mar." (Baricco) ¡Por éstas! ;)

Acabo de fer una foto a un dels prestatges petits del meu estudi. Aquí podeu veure una petita col·lecció de llibres antics que "vivien" a la casa on va néixer el capità, que han estat rescatats, desempolsats i dipositats amb tot l'amor del món "aquí", al costat de L'Odisea regal de l'Albert. N'hi ha molts més, per rescatar, desempolsar i salvar, però som una colla de familiars a repartir, així que de moment no em queixo de la sort que he tingut, tenint en compte que, encara que no surtin a la foto, també tinc tot el Costumari català de l'Amades, en la seva primera edició (una joieta). D'això... fixeu-vos, si teniu una lupa o similar, en quina blogaire és l'autora d'un dels llibres del prestatge de més amunt, i que no es veu sencer... fixeu-vos hi bé, que hi haurà premi per qui ho endevini (apa).

arf...arf... traduzco más tarde o mañana, ok?