24 de febrer, 2007

Queixes i llibres/Quejas y libros


La Renfe està de pega. O potser és que com que fa tants anys que no s'hi fan millores tècniques, segurament per manca de pressupost - aquesta és la hipòtesi que guanya més punts- doncs una línia que té unes catenàries de gairebé principis del segle passat (ep, que això no ho sé, jo, només ho intueixo. Vull dir que no me n'he documentat el suficient com per saber-ho, només ho penso). Bé, sigui com sigui, les catenàries estan velles i no hi ha pressupost a Catalunya per arreglar-les. Montilla diu que la culpa és de l'AVE (una manera de tirar pilotes fora), els tertulians de les ràdios - dels quals n'hi ha uns quants que solen anar en taxi - diuen la seva, però mentrestant, qui en pateix les conseqüències són els pocs tertulians que van en tren i la "plebs". O sigui, nosaltres, els pringats. Tinc un amic madrileny que de tant en tant es despejna per aquí i em llegeix, que va venir a Catalunya ara fa un parell d'anys i va haver d'anar des de l'aeroport fins a Calella (Maresme). Bé, doncs, ell s'estranyava que hagués hagut d'agafar un tren fins a Plaça de Catalunya i allà fer transbordament fins a Calella. I encara va tenir sort! I també s'estranyava que per anar de Barcelona a Calella - poc més de cinquanta quilòmetres- el tren s'hi estigués gairebé una hora (per anar fins a Blanes estem una hora i mitja amb sort). Ja li vaig dir: - Es que todo lo tenéis "allí".- I em deia que no em fes la víctima. ¿Víctima? ¡Realidad, amigo, realidad!

Però no ho veuen ni ho volen veure ni ho veuran mai. I mentrestant, Montilla "narinan", tchts,tchts...

però jo avui no em volia queixar de coses. Us volia dir que he començat a llegir una biografia de Montserrat Roig, una de les "meves" escriptores. És de Pere Meroño, "Biblioteca Serra d'Or", Publicacions Abadia de Montserrat, editada l'octubre del 2005. I es diu "El goig de viure". Abans d'ahir vaig anar a tornar uns llibres a la biblioteca i vaig agafar aquest, que ja he començat i que em poliré en un parellet de dies perquè l'escriptora s'ho val. Ja us en diré el què. L'altre llibre que vaig agafar es diu "París", de Península, Altaïr viajes, escrit per Edmund White i sembla que tracta de la visió que aquest senyor va tenir de París, després d'haver-hi viscut setze anys durant els anys setantes. Fa bona pinta, ja us explicaré, també.

Ja us ho vaig dir: la novel·la em cansa, no trobo una novel·la adient per llegir en aquest moment de la meva vida, que no sigui una bona relectura. per tant, passo de novel·la i em quedo amb assaig i similar. Al Blauet ja s'hi estan amarinant totes les que us vaig anomenar (em falten les que em deixi la Feli) i estem a dos mesets del meu viatge (quins nervis)

Me'n vaig a caminar. Si voleu venir ja ho sabeu. Seria una bona sorpresa, un bon dia trobar-me amb algun blogaire que es despengés tot dient: - Hola Arare. Vinc a caminar ( o a córrer, depèn del dia i del dolor d'ossos, hehehe) anem? (ja sabeu que només calen unes bones sabatilles de caminar. Tots els altres accesoris sobren, uixxxxx - recordeu l'anunci aquell que per anar en moto només calia el casc-?)

La traducción, unas horas más tarde (no sé cuantas, no lo puedo prever, porque esta tarde me voy de compras a mi otro pueblo: Barcelona)
Bueno, hablaba de la RENFE, hablaba de que parece que están de pega, pero que no me extraña. y no me extraña porque en muchos años no se han arreglado o no se han puesto al día las catenarias (que no sé qué demonios son, pero como las culpables de todo siempre son las catenarias...) que, como dice Manel, en este país se le ha dado prioridad al coche por encima del transporte`público. Pero bueno, hay lugares en donde sí se han ido arreglando las catenarias y todo lo que hubiera que arreglar. Y eso precisamente fue lo que le comenté a mi amigo Antonio, un amigo madrileño que tengo, a quien conocí en un viaje que hizo a Catalunya. Tenía que ir a Calella, en la comarca del Maresme, que es la que sigue a La Selva - la mía- en dirección hacia Barcelona. Antonio se quejaba de la mala comunicación desde el aeropuerto, de tener que hacer transbordo y de lo que tardaban los trenes catalanes en llegar a su destino. Yo le dije que tenía razón. Que todos los dineros "se los llevan p'allá" alegando que somos unos insolidarios y que "aquí" se van quedando las cosas sin hacer y luego nos sentimos cornudos y apaleados. Pero entonces nos llaman victimistas y no sé yo cuantas cosas más. Pero en fin. Que no. Y digo yo que Montilla va echando pelotas "p'afuera" y mientras el país va como va, todos nosotros (todos, eh? sin excepción) vamos tirando de "panem et circensis." Y así, hablando de fútbol, nos olvidamos de las penas. ¡Qué pena!
Decía también que como últimamente no encontraba la novela de mi vida, estuve devolviendo unos libros en la biblioteca y aproveché para llevarme dos, que no son novelas, a saber:
"El goig de viure" (el gozo de vivir), una biografía de una de mis autoras preferidas: Montserrat Roig. La biografía la escribió Pere Meroño y por el momento, me parece muy bien escrita y la vida de la autora, sencilla y apasionante a la vez. Una mujer que no pudo vencer un cáncer... bueno, eso no es nuevo. Pero da igual: me está gustando. También me llvé "París", de Edmund White, que trata del París de los años setenta, que parece ser que White vivió allí durante 16 años y bueno, cuenta cosas a su manera. Por lo que ojeé y hojeé, no está mal.
Y luego me he ido a correr. Porque hay días que sólo puedo caminar (deprisa, eso si) y otros días, cuando no me duelen los huesos que me concedieron los dioses, entonces puedo correr. Y también os decía que a ver si os animábais y os veníais a correr conmigo (en el buen sentido de la palabra, siempre en el buen sentido) y que sería divertido, un día, al bajar, encontrarme algún bloggero o bloggera que me dijera: - Eh, Arare! Que soy "X" y que si nos vamos a correr juntos/as (en el buen sentido, siempre en el buen sentido, oigan)
Y creo que ya no he dicho nada más, bueno, si, que igual no tenía tiempo de traducir, porque esta tarde me voy a gastar Visa a Barcelona... pero ¿veis? ¡hay tiempo para todo!
¡Feliz sábado!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

és cert el que dius dels trens. A més, hem tingut de sempre una cultura del cotxe que ha desviat diners del tren per infreaestructura automovilística. Potser que ara fem a l'inrevés. Ja toca. Que compris de gust.

Montse ha dit...

Bé, però la cultura del cotxe no ens l'hem inventada pas nosaltres, vul dir "la plebs"... tot ha anat venint "des de dalt" perquè ha interessat mesurar l'economia del país a través del nombre de cotxes que tenim (a mi sempre m'ha semblat una solemne bestiesa). Jo estic d'acord en utilitzar els mitjans de transport pùblics, si aquests funcionen bé (ja veus, amb el poquet que m'agrada a mi conduir) i reconec que des que visc a Blanes, vaig estar uns quants anys fent servir el tren com una reineta. Però de cop i volta, va començar a fallar i vaig recordar allò que es deia quan jo era petita sobre la RENFE:

Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados
Apart que mai sabies a quina hora sortiria el tren ni a quina hora arribaries. Doncs ara igual!

Compraré poquet... que la meva pobra Visa està engripada!

petonets mariners

Anònim ha dit...

Doncs el teu amic madrileny es quedaria pasmat si per moures per les rodalies de Tarragona hagués d'agafar trens Regionals o Catalunyes Expressos massificats, a uns preus incedents i amb un estat més idecent encara. I suposo que passarà el mateix amb les rodalies de Girona i Lleida. Així estem a "comarques"!

L'any passat a un dels meus fills li van concedir un premi de fotografia al Museu d'Història de Catalunya i per comoditat, però sobretot, i sincerament, per no haver d'entrar amb cotxe a Barcelona, vam agafar el tren i, sense comptabilitzar altres despeses a part, l'anada i tornada dels quatre de casa ens va costar 11.000 de les antigues pessetes (si ho dic en euros no sembla tant, i és el mateix) I sort que els avis s'ho van pagar ells perquè tenien la tarja daurada i els hi costa a meitat de preu.
Com pot ser que un transport públic sigui més car que el privat i a sobre hagis d'estar limitat en moviment perquè només tens un tren cada tres o quatre hores?
Per qui es pugui pensar que jo visc a la conxinxina, li diré que el meu poble està ubicat en el trajecte que nomenen "corredor del mediterráneo" (que ja s'hi poden ben bé fer de ventre, ja us ho dic jo) a uns 145 km en tren.

D'aquesta manera, tota la gent que no vivim al que per Renfe o Adif (es canvien els noms però son ells mateixos. Es pensen que som idiotes i jo de vegades també ho penso) son les rodalies de Barcelona és normal que tinguem 'cultura del cotxe'.
I de lo de l'infrastructura automovilística' també se n'hauria de parlar molt i prou. Tenim unes carreteres que fan veritable pena, amb un número de punts negres impressionant. O sigui que els diners es mouen, però..., cap on es mouen? On van?

Personalment penso que Renfe o Adif (tornem-hi amb els noms!) com empresa 'estatal' (entre cometes, ja ho veieu) no hauria de tenir beneficis i hauria d'aplicar tots els seus recursos en la millora CONTINUADA dels seus serveis. I a dia d'avui, la única cosa que apliquen de forma CONTINUADA és l'augment de les tarifes.

Estic rebotada. Se'm nota?

Gràcies per l'oportunitat del derecho al pataleo que m'has brindat, capitana! ;) Un bishito :)

miquel ha dit...

No parlaré de la Renfe, que és dissabte i no em vull fer el malasang, però em sento solidari.

Potser algun dia t'espero en aquella taula del bar, a mig camí del recorregut, per fer una cervesa (una aigua en el teu cas), fins i tot potser continuem caminant una estona (ja saps que jo tinc molt clara la màxima que diu que córrer és de covards)

Bon cap de setmana, petons inclosos(que no sigui dit:-)

Albert ha dit...

Jo no sé la de la pressió dels de dalt, però sí sé les del costat. El fumadors, no la Tabacalera eh! eh! eh!, m'han pressionat per fumar perquè no he fumat mai i els cotxeros també em pressionaven perquè no vaig comprar un cotxe fins als 40 anys, cosa que sembla anti-social.
Arare, pots veure comentaris meus en el teu blog del dia 19 (Aznar), 19 (barquers) i 17 (pastís). Apa tu!

Anònim ha dit...

totes les cultures venen de dalt. I vénen de dalt

Anònim ha dit...

Però a Tarragona ara tenim el AVE !!!

Avemariapurisimanosedequeemserveix

=:)

Júlia ha dit...

La cultura del cotxe, com molt bé dieu, ens ha vingut 'de dalt' a causa del mal funcionament dels transports públics.

Que gaudeixis dels llibres. He de dir que a Montserrat Roig la trobo més interessant com a personatge d'una època, molt representatiu, que com a escriptora, he rellegit ara coses seves i no em fan el pes, hi ha bones idees no acabades d'arrodonir. Una altra cosa és la seva vessant periodística. Malauradament, la seva mort prematura no va deixar-li madurar la seva carrera literària. Bon diumenge!!!

Montse ha dit...

Monalitza, et responc en obert, al post següent, un petonet guapa!

Júlia, jo li he llegit unes quantes coses i em va agradar força, però no l'he rellegit. És possible que l'estigui sobrevalorant en record del que va ser en un moment donat. Quan la rellegeixi potser em passarà com a tu!!! com va tot?

Jaka, l'Ave César? ;)

Manel, exactament: ens vénen i ens venen. Més aviat ens ho venen tot, tot i tot, els molt dallò!

Albert, les pressions des de dalt solen ser fortes. I ja se sap, ells sempre tenen la paella pel mànec! (vaig a veure els comentaris que dius), petonet.

Pere, que jo de tant en tant també prenc una cerveseta (que ja saps que quan ens veiem em perverteixes, hehehe!)

bellosoli ha dit...

M'imagino que qui està massa ben acostumat és incapaç de veure més enllà del que li convé. És més fàcil titllar de victimista que de fer una mica d'autocrítica i preguntar-se com un mitjà de transport col·lectiu que depén de l'estat central és tan deficitàri en una comunitat més habitada i productiva en comparació amb altres llocs com, per exemple màxim, el lloc d'orígen del teu amic. I si, que cada cop les diferències són menors en productivitat i fins i tot ja estem quasi al darrera... però curiosament és aquesta mena de coses que funcionen malament aquí i be a altres llocs i que, curiosament, depenen de l'estat central, el que fa que el negoci marxi. I és que les vies de comunicació, avui en dia, són essencials. M'agradaria veure com serien Barajas i com seria El Prat si aquest segon no estigués tan "capat" i aquell primer no estigués tan "mimat". Però la lliure competència entre ciutats, per molt que una d'elles sigui la capital, només està permesa en païssos realment avançats (llegeixi's alemanya). Clar, que uns són el motor d'europa i els altres tiren cap al cul.

Res, que poc hi ha a fer si no es canvia de mentalitat. Pel que fa a RENFE en si mateixa, és deficitària, molt deficitària. Les úniques línies que no ho són és l'AVE i les rodalies (i cercanias de Madrid) i els regionals catalunya express (gran negoci: un tren per hora de 3 vagons per fer tarragona-barcelona en que un seient és una utopia). La resta de línies són un desastre i han de ser subvencionades per les linies rendibles. Entenc que ha de ser així, per allò de l'equilibri territorial i que tots els pobles han d'estar comunicats, però no entenc que això hagi de perjudicar a les rodalies, i sobretot no entenc que hagi de perjudicar a les rodalies catalanes (i no a d'altres més centriques estatalment parlant).

La vida és dura, suposo...

PS: AVE és rendible pel que fa a explotació, però no pas pel que fa a inversió inicial (o sigui construcció) que es compensa per expectatives de creixement, inversió, atracció de negoci...

Montse ha dit...

Caram, Bellosoli, suposo que el que dius és perquè realmente hi entens, és clar, ets enginer de camins, no? Moltes gràcies per la teva anàlisi.

però jo poso en dubte que els trens de rodalies siguin deficitaris. Com pot ser que uns trens que sempre van plens siguin ddeficitaris? Perquè t'asseguro que a cap hora del dia et trobes els trens buits.

bellosoli ha dit...

si, soc caminero. I no!!! els rodalies no son deficitaris!!! al contrari. Juntament amb l'ave, els rodalies són les úniques linies rentables que té renfe. El que passa és que renfe té tantes linies ruinoses económicament, que els beneficis que obté en les linies rendibles (ave i rodalies, i jo inclouria els catalunya express, que no són rodalies sinó regionals, però que van tan plens que em nego a creure que no siguin increïblement rendibles) els utilitza per tapar forats i, tot i així, els números acaben sent desastrosos. Però les rodalies de Madrid i Barcelona, per si soles, són rentables.

De totes maneres, les obres de l'ave suposo que també afecten força. Jo, com a usuari força experimentat dels regionals (tot i que inexpert en rodalies) puc dir que el Tarragona-Barcelona era menys impuntual fa 7 anys que fa un any. Els trens han de circular a menys velocitat per la zona d'obres, i això haurà desquadrat molt els horaris d'una linia molt congestionada. Però be, la linia AVE també es sol utilitzar per mercaderies (almenys en els païssos civilitzats) i, això, ajudarà a descongestionar les linies actuals.

O això espero (i desitjo)...