04 de febrer, 2007

Dedicado (per l'Herald de l'Eixample)

Herald, espero que t'agradi perquè aquest cop te'l dedico a tu. Per cert, espero que t'agradin els musicals!!!

Vist que no t'agraden els musicals, et deixo una cançó de la Mina (que gairebé tothom relaciona amb Luz Casal). Apa, espero que aquesta si!

Digo que visto que no le gustan los musicales, dejo Cats para quien le apetezca verlo-oírlo, y dejo una canción de Mina, que sé seguro que a Albert le gustará (hombre, ya que iba dedicado por lo menos que le guste ¿no?) y digo que esa canción casi todos la atribuyen a Luz Casal (que también, si, peeeeeero...)...



Ya que estamos... ¿Cuál es vuestro musical preferido? (Si es que os gustan los musicales, claro) y ¿mejor en teatro, con música en vivo, o en cine? ¿Qué musicales habéis visto?
Vamos a ver: veo que las ideas en la red se expanden (creo que eso es positivo) así que dice Manel, el Señor de las Palabras, que a partir de este post ha ido haciendo una asociación de ideas que le ha llevado a evocar unos cuantos musicales más. Pero si queréis, podéis leerlo en su mismo blog. (Esta vez, en catalán)

Ja que hi som... Quin és el vostre musical preferit? (Si és que us agraden els musicals, és clar) i, millor al teatre, amb la música en viu, o al cine? Quins musicals heu vist?
Veig que les idees, per la xarxa, s'estenen (això, en principi, sembla positiu) així doncs, en Manel, el Senyor de les Paraules, diu que a partir d'aquest post meu, ha anat fent una associació d'idees que l'ha dut a evocar uns quants musicals més. Però si ho voleu llegir de primera mà, aneu a visitar-lo. (Fixeu-vos en el maneig dels pronoms, febles o no, que tinc, ep!)

Aquí va l'altre video:


20 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

No em resta altra cosa que estar agraidíssim perquè ho has fet amb el cor a la mà. T'explico.
De noi era un fanàtic dels musicals i em vaig comprar els LP de Siete novias para..., Rose Marie, Oklahoma, etc. Era el cine!
Com he viscut a Londres i hi vaig de tant en tant, n'he vist uns quants, i a Nova York n'he vist tres. Doncs quan he vist els musicals en el seu lloc, al teatre, he tingut sempre una desil.lusió.
West side story al teatre és poqueta cosa y My fair lady també. I em sap greu dir que Cats no em va agradar gens, em va avorrir.
O sigui que encara que em considero teatrer, m'agraden més els musicals en el cine. És així.
Gràcies de tota manera.
Un petonet.

Arare ha dit...

Bueeeeeeeeeeeeeeno, no passa res! Pensava que agradant-te el ball i la música i havent estat a Londres tant de temps seria un dels teus musicals preferits :)

Al Capità tampoc no li agraden, en canvi a mi m'encanten! (I Cats és un dels que més, però hi ha una cosa que dius en la que tens molta raó: al cine, els musicals són molt més vistosos!

Petonets!!

Esther ha dit...

Jo em quedo amb Mar i Cel. No me'n vaig tan lluny jo! jeee! A mi em va encantar!
Petonets!!

MIB ha dit...

Yo vi cats en DVD... me encantó!... y Memory... es estremecedora... qué te voy a contar... me emociono con esa letra!

Tuve la oportunidad de ir a ver The Phantom of the Opera en londres... y estaba sola allí, con 24 años, un cambio de vida, un momento inolvidable, un recuerdo de mi padre, un momento de gratitud tan grande y tan inmerecido que lloré... no sé si fue la música... o todo el conjunto de sensaciones...

Andy Loyd Webber... no tiene igual.

Arare ha dit...

Esther, a mi Mar i cel no em va entusiasmar, tot i que l'he vist dues vegades (i ara podries dir "sort que no la va entusiasmar", hehehe) m'encanten tots els musicals (o gairebé). Dels musicals portats al cine en parlaré algun dia però recordo Oliver - per exemple- com a pelis que m'han "marcat" (així estic jo, hehehe)

I en teatre, recordo "L'òpera de sis rals", amb Constantino Romero, que té una veeeeeeeeeeeuuuuuuuuuuuu, buf buf buf!

iruna ha dit...

fa poc vam anar amb els meus fills a veure "Grease", perquè ell és fan total del John Travolta. al col·legi van fer-lo en un festival i van estar tot l'any passat fent ell de "dani" i ella de "sandy" (ara no sé si m'equivoco amb els noms...).
a natros ens va agradar molt, perquè ens sabíem les cançons de memòria i afegien alguna cançó i alguna escena que no sortien a la peli.
a finals de mes volem anar a un que fan de l'Àsia a barcelona. ara no sé el nom... (me sembla que és un musical) sembla que pot ser bastant espectacular. a veure què tal...
este dels gats m'ha agradat molt.

Arare ha dit...

Mib, yo cuando estuve en Londres no pude ver Cats :( porque no había entradas, snif, snif, y mira que hace años que se representa! (bueno, ahora ya no lo sé) En cartel también había Miss Saigon, El fantasma de la ópera y Me and my girl (que fue la que acabamos viendo, por falta de entradas en las otras)

Lloyd Weber es geniaaaaaaaaal!

manel ha dit...

Será que en la Mina es necesaria la Luz, no? Tengo poca cultura musical. En mi blog hablo de Tommy, Hair, Jesucristo Superstar. Vi el Jorobado de Notre Dame en la versión española. Recuerdo documentales de Monterrey y de woodstock. Me gusta West Side Story... Cine o en vivo? los dos, La frescura creo que puede suplir la calidad técnica. También creo que para ver edspectaculos musicales hay que viajar. Londres, Nueva York... Aquí tenemos lo que tenemos.

barbollaire mocosete ha dit...

Sweeney Todd amb Constantino Romero i Vicky Peña,la Botiga del Horrors, amb Gonyalons, els Pirates de DAgoll Dagom (amb un Barceló de mariscal del mar genial)
el primer Mar i Cel (en Joan Crosas impagable),
el Mikado i Glups! (amb aquella canço dedicada al Corto Maltés... jejeje)
West Side Story, Hair, Tommy (si però...) JesusChrist Superstar pel que va representar (especialment en aquest país)

I,encara que sigui una OPERA, la versió de la Flauta Màgica va fer, al seu dia el Teatre Lliure de la (meva) ex-vila de Gràcia

Ei! torno sota la manteta... Estic de baixa oficial...

Arare ha dit...

uiuiui, Sweeney Tood, quina por! :) magnífica interpretació de Vicky Peña´y Romero (després m'ha semblat recordar que l' opera no era de sis rals sino de tres rals) vaig riure molt amb El Mikado, amb Glups... i què me'n dius de La nit de Sant Joan? Tommy no em va pas acabar de convèncer mai, no sé per què... Evita! Oh Calcuta (on sortien tots en pilotes... jo la vaig veure a París quan era mooooooooooolt joooooove, uixx) i si, la versió de La flauta màgica del Lliure (amb Lluís Homar com a Papageno i Imma Colomer com a reina de la nit) ens va entusiasmar al meu nen gran que llavors tenia 6 anys i a mi! hmmm... sempre que parlem de música ens exaltem, eh? Hauríem de fer una sessió blocaire amb banda sonora!

Cuida't, barbollaire, que això no pot ser, eh?

Un petó i una infusió!!!

Albert de la Hoz ha dit...

1.- Si dius que els musicals són més "vistosos" al cine és que alguna cosa falla. Una obra de teatre de veritat rarament guanya al cine, dic "rarament" no he dit "mai".
2.- Luz Casal em sona, però jo sóc un fan de Mina des de noi i tinc una pila de discs d'ella i, per descomptat, m'ha fet molta il.lusió en aquest video que està tant joveneta que es veuen els músics amb corbata...
Gràcies de nou
3.- Mar i Cel no em va agradar.
Un petonet

Vert! ha dit...

JesusChrist Superstar em segueix emocionan per la visió que en aquell moment va aportar. Fantastic!
A NY vaig disfrutar molt amb Miss Saigon. Gran montatge!
Un petonass arare ra ra ra

Arare ha dit...

Ei, Albert! Sabia que Mina t'agradaria! Em vaig arriscar amb Cats per les dues coses: perquè sabia que havies estat vivint a Londres força temps i perquè t'agrada la dansa. De Mina ho tenia clar!

Luz Casal interpreta aquesta cançó a la pel·li "Tacones lejanos" d'Almodóvar, però a la pel·li representa que la canta Miguel Bosé, travestit (una complicació almodovariana)

Mar i cel, a mi no em va acabar de fer el pes, com ja he dit.

Arare ha dit...

Vert, a mi em va coincidir descobrir el musical de Jesus Christ SuperStar i el grup Queen, todo en el mismo pack... em sembla que els dos vinils deuen estar ratllats-ratllats!!! de tant escoltar-los!

Un petó verd-vert-vert-vert

Angelusa ha dit...

Nada de nada me gustan a mi los musicales. Pero nada, eh. Y mira que me gusta la música...

Arare ha dit...

Iruna, Grease em va encantar! I m'hauria agradat molt veure-la (em sembla que encara la fan) però a casa no hi ha quorum, em sembla que hi hauria d'anar amb la ex del meu fill petit

eh, Gon? ;)

Però tinc tantes coses... no és perquè no hi vulgui anar, és ben bé perquè no puc :(

petonets, iruna (abans te m'havies escapat)

onix ha dit...

jo quasi em decanto per Grease , de fet Cats va ser la decepció mes gran de la meva vida ,tot i què vaig fer un show per veure-la ;)

Arare ha dit...

Onix,
I no et va agradar? Ni la música? A mi el que no m'agrada gens ni mica són els maquillatges i el vestuari, de Cats. Jo sóc de les que (a Cats, vull dir) amb un mallot negre i gairebé "la cara lavada" ja en tindria prou, el que m'agrada és l'expressió del cos i la capacitat d'interpretació de la música, la veu...però faig una abstracció i...

Hi ha altres musicals on el vestuari es fa imprescindible.

No et pensis, amb l'òpera em passa una mica el mateix, de vegades al Liceu he vist òperes en forma de concert i m'han agradat més que les òperes amb tota la martingala (digue'm rareta)

onix ha dit...

Doncs va ser tot el conjunt decebedor potser havia mitificat Broadway moltes peli. cules ;)

Arare ha dit...

Gràcies per explicar-m'ho, Onix!
:)