Dedicat a tots els que em llegiu i teniu alguna cosa a veure amb el Delta de l'Ebre.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Comentaris
12 comentaris:
Com li diria a la dolça Iruneta..., touché amb dues 'es', agudament accentuada la primera.
Gràcies per les vistes ;) Però sobretot per l'acompanyament (adoro la versió del Veloso)
Eu sei que vou te amar
Por toda a minha vida eu vou te amar
A cada despedida eu vou te amar
Desesperadamente
Eu sei que vou te amar
E cada verso meu será
Pra te dizer
Que eu sei que vou te amar
Por toda minha vida
Eu sei que vou chorar
A cada ausência tua eu vou chorar
Mas cada volta tua ha de apagar
O que essa tua ausencia me causou
Eu sei que vou sofrer
A eterna desventura de viver
A espera de viver ao lado teu
Por toda a minha vida
:)
Petonets molt saladets i sense mosquits
Curiós... jo anava a passar-hi aquest cap de setmana i, per poblemes de salut d'un familiar, no hi hem pogut anar. En canvi, no deixo de veure'n referències ni de parlar amb gent que hi ha anat aquests dies... Curiós, curiós...
(Tenia tantes ganes d'arròs que vaig pujar cap al Maresme i em vaig cruspir una paella, com diuen en castellà, entre pecho y espalda...).
Gràcies, per la part que em toca. I amb aquesta cançó plena de malenconia que s'adiu tan bé amb el meu diumenge a la tarda, lluny del Delta.
De totes maneres, no en parlem massa del Delta, no sigui cosa que s'acabi convertint en un monstre com el d'altres parts del litoral.
(Les declaracions de l'alcalde de la Ràpita -una més de les propostes- d'aquesta setmana passada em fan témer que per aquí va la cosa)
Ets una crac, dolça Mariana... Ara que ja saps posar música, videos, que et posen les lletres de les cançons....
Jo ja em puc retirar a la vida contemplativa... ;¬)*
(no,no, no ho faré encara... era una broma!)
Un petó dolcet...;¬)*
(Ah! El meus avis i el meu pare van viure un anys, abans la guerra, a La Cava... Segons m'ha explicat portant l'electricitat a aquells pobles. Per això faig el Delta un xic part de la meua història)
Moltes gràcies, Monalitza, m'has alleugerit la feina ;)
Ostres, que fort, Violette! sembla telepatia, el dia que jo decideixo parlar-ne i posar-ne fotos, resulta que tu hi havies d'anar :))
Pere, em fa l'efecte que els nostres temors no són infundats... tchts,tchts... acabaran amb tota la costa (i jo no tinc massa ganes de veure-ho, o sigui que o emigro o...)
pobre de tu, barbollaire, que et retiris a la vida contemplativa!!!
El Delta també és per mi una terra molt entranyable, tot i que no hi tinc ni hi he tingut família, però si uns quants amics!
petonets a tots
:)*****
el pere té raó... ssshhh......
(a més, a la vora de l'aigua, sovint trobes algues, la sorra s'impregna a la pell i no sempre hi ha dutxes on rentar-te, els mosquits t'inflen, els pescadors deixen munts de petxines buides a la platja amb el perill de clavar-te-les als peus... i aquí tenim la prova fotogràfica per demostrar que no és mentida.
alcaldes i altres especuladors es troben per dinar "arròs a banda" i convertir el delta en una mena de "terra mítica", mentre els visitants que vénen han de caminar de puntetes per no trepitjar els nius dels ocells.
estudis científics que m'invento indiquen que l'aigua del riu, en contacte amb alguns paladars, pot provocar pèrdua de memòria i altres efectes adversos...
de quin delta parlàvem???
ssshhhh.......
(gràcies per posar les fotos!)
Iruna... les petxines hi són perquè jo en pugui fer mòbils com a regals de reis dels meus amics que tenen nens petits i arracades i polseres, després de fer-hi foradets amb la taladradora del capità, que vaig aprendre a fer servir. I també serveixen per fer-ne fotos precioses que al seu torn acabaran sent "la tapa" d'algun CD que una s'haurà "fabricat" amb les cançons que més li agraden.
Per altra banda... jo al delta hi he estat feliç.
petonets, reina mora.
Arare, tot del delta m'agrada, les algues, la sorra, els mosquits, els pescadors, les petxines... les dunes, els fars, les onades salvatges, l'arròs, les carreteres, els pals de la llum... tot.
però volia callar-m'ho, com insinuava el pere, per evitar que les coses puguin canviar massa.
jo no faig mòbils, ni collarets, ni polseres pels amics, i sí m'he gravat algun cd, encara que no li he posat tapa, perquè hi ha músiques que ja porten la tapa posada... podria no escoltar música, o mirar videos eternament sense posar-me els auriculars, podria no fotografiar el delta, o directament no anar-hi... també podria callar, i no ho faig.
potser el món estaria més tranquil si ho fes. m'ho rumiaré.
m'havia agradat molt trobar les fotos, però sovint no sé com dir les coses.
bona nit
Ho sé, iruna, sé que t'agrada. Però ppotser tens raó.
L'acabaran fent malbé i llavors ens sabrà greu. Hi ha una cosa al seu favor i que no afavoreix, però, el turisme aquàtic.
T'ha d'agradar molt el paisatge per anar al delta en vaixell. T'ha d'agradar molt el paisatge i no importar-te banyar-te entre algues i herbes d'arròs i amb aigua tèrbola... igual que a Addaia (Menorca).
Mentre la gent busqui la blavor del mar, no envaïran el delta. No sabran que el mar és el mateix i que el de menys és nadar-hi. Però millor que no ho sàpiguen!
12 febrero, 2007 08:13
Ssshttt, que no se sàpiga, que no ho facin malbé com han fet a la costa brava... Tinc poc a veure amb el Delta, a no ser les vegades que he anat a passejar-hi per allà (unes quantes però menys de les que voldria).
Hi vaig anar amb l'escola fa molts anys i recordo el seu paisatge com si fos ahir. Vaig tornar a casa carregada de petxines i un pot ple de sorra que encara guardo com un tresor. Tampoc oblido la cara de la mama quan em va veure arribar tan carregada!!! jee! Petonets!
Publica un comentari a l'entrada