Entrades
M'estava enrollant com una persiana en les respostes al post anterior quan he vist que valia més respondre en obert, perquè l'asumpte potser mereixia un altre post:
Monalitza, et veig força encesa i no et falta raó, perquè n'hi ha per llogar-hi cadires!
Jo, va arribar un moment de la meva vida, en què vaig començar un procés d'atacs de pànic (controlat però no per això menys traumàtic) que es va configurar sobre tot, amb no poder conduir durant uns quants anys (ara no cal que expliqui més) la qüestió és que "abans", i coincidint més o menys amb la primera vegada que els socialistes van pujar al poder (Felipe González i Cia) Rodalies va començar a ser la veritable alternativa per als que, com jo, no ens feia cap gràcia anar per l'autopista o per als que treballaven fora de barcelona o al revés, els que vivien fora i treballaven dins de Barcelona. Vam tenir uns deu anys (aprox) de felicitat ferroviària. Però a poc a poc la cosa ha anat derivant per moltes qüestions, a saber:
1) La forta immigració ha fet que moltíssima més gent necessiti el servei, tant per entrar com per sortir de Barcelona.
2) El fet de treballar a Barcelona i "haver de viure a rodalies" per l'encariment dels pisos ha fet el mateix, encara que sigui amb un altre tipus de públic.
3) A poc a poc se'ls ha anat deteriorant" la catenària i el que sigui" i a poc a poc els calés que devíen destinar-se a això, es deuen haver destinat a altres assumptes aparentment més greus (dic jo)
4) El combustible ha passat a tenir el preu d'aquelles joies que tu i jo no et comprariem mai perquè no som la Paris Hilton.
5) Quan arribes a Barcelona, una de dues: o tens una plaça de pàrking que et deixa aquell parent (pare, mare, fill, esperit sant...) que treballa tot el dia i aprofites per ficar-hi el teu cotxe unes hores - rellotge en mà per calcular l'hora que el parent sortirà i hauràs de sortir amb el cotxe- o et deixes tots els calerons que havies destinat al teu kit de bellesa personal d'un mes en pàrkings, zones blaves, zones verdes, zones vermelles i/o multa de la grua.
De raons n'hi ha moltes més, però no les tornaré a exposar aquí. Els de La tertúlia en varem parlar molt al principi de començar el blog, t'aconsello passar-hi. Però és igual, de raons n'hi ha per donar, per vendre i per llogar.
I hi ha una cosa que no em puc treure del cap, perquè fa molts anys que dura. Tots sabem que després del 1992 (Barcelona olímpica i tal i tal) Barcelona va posar-se guapa i s'hi van fer moltes obres d'infrastructura i de superestructura i d'estructura del mig. Molta infra-super-i totelquevulgueu-estructura, però els lavabos de l'estació de la Plaça de Catalunya són dignes de figurar al Llibre Guinnes de la Merda. Que n'hi hauria per empresonar el maragall, el Clos, l'Hereu i la mare que els va matricular tots plegats, si no veuen que allò és ja no tercermundista, sinó aberrant en una ciutat com Barcelona. I per què no ho veuen?
penseu, penseu...
Exacte! Cap polític agafa el tren de Rodalies (per tant, encara que de tant en tant facin pipi, com qualsevol humà) les ganes de fer pipí no els enganxaran mai a l'estació de Plaça de Catalunya.
I cap polític agfa el tren de Rodalies, com cap polític porta els seus fills a l'escola pública (i els que ho fan, ho deuen fer en escoles públiques d'elit i coses d'aquestes)
però ara no parlàvem d'aquest tema.
Au, va, veniu, que avui no vaig a córrer ni a caminar, que se m'ha fet tard (sisisi, m'he adormit, tu) però podem anar a donar un volt pel costat del mar, compar els diaris i anar a continuar posant a punt el Blauet.
Veniu?
12 comentaris:
Bon dia reina del Mar, jo també m'he adormit, ja no tinc "edat" per sortir de "juerga".
Tens molta raó, sols puc dirr això.
Sovint, massa i tot, exposo que les ciutatas, Mataró en el meu cas, han crescut desmesuradament, els serveis i els carrers, els ambulatoris, rés, creix al mateix ritme i així anem.
Compto els anys que falten per fugir a un poblet, si en queden, i viure sense aquestes presses.
Lo dels wc de Pl. Catalunya.... un fàstic absolut!.
Petonet maca.
Un extens analisi, no puc ageir gaire més. Aprofita la teva estada al blauet per desintoxicar-te de trens. Per cert, quan? abril, maig?
Com t'he dit més d'una vegada em fa una enveja sana que tinguis el teu Blauet, però si ens passem a la banda de la protesta, com dius tu que el cotxe ens ve imposat des de dalt. M'agradaria saber la teva opinió sobre l'augment -racional?- de ports esportius perquè dubto molt que siguin de l'interès general perquè les autopistes a més de ser usades pels cotxes privats amb un sol ocupant, també són usades per autocars i pel transport de mercaderies, cosa que no es pot dir dels ports esportius que només cumpleixen la finalitat del lleure. Sé que al Port de Barcelona hi ha alguna família que ha convertit l'embarcació en habitatge únic, però són veritables excepcions.
Ei, sembla que entre la vicipresidenta espanyola i el gironí Nadal la qüestió dels trens ja està solucionada. No puc continuar escrivint de tant riure.
Albert de la Hoz, ets molt lliure d'expressar el teu disgust pel fet que hi hagi ports esportius. Si jo fos políticament correcta et diria "ara no parlàvem d'això", però com que no ho sóc et diré que jo he escollit una opció: seguir la passió del meu company. I m'ha agradat. En canvi no em veuràs mai esquiant (no és absurd, que ara que hi ha poca neu es malgasti en màquines que fan neu artificial?) ni em veuràs fent el gamarús cridant davant de'onze tios en calçotets que corren darrere d'una pilota i mouen milions i milions. Ara, això si: segurament em veuràs fent el gamarús cridant ¡Bravo! si m'ha agradat una ària d'una òpera... o corrent pel carrer com una tonta, o gastant ordinador i perifèrics... no sé què dir-te. Els que naveguem paguem molt, per tenir un tros de lloc on amarrar el vaixell. I els velers, ja no podem ser més ecològics. No així les motores, però jo sóc del parer que cadascú té les aficions que té... ves, doncs, que prefereixo fer vida de saltimbanqui que d'hotel de luxe (tot i que no tinc absolutament res contra els hotels de luxe, sempre que el seu turisme sigui respectuós com jo ho sóc allà on vaig)... en fi, amic, que són opcions.
I, de veritat, no em sembla que tingui res a veure amb els trens, perquè les autopistes també les fan perquè els de Barcelona pugueu anar al Pirineu i a la vall d'Aran, no sé com dir-te... (shhhhht, no diguis res, jo també sóc de Barcelona, només que sóc una immigrant)
petonets!
Manel, ja t'ho diré, això de la desintoxicació... si els déus ens són favorables marxarem el dia 1 de maig. Petó.
Pere, no riguis, que fa plorar!!! Diuen que ho arreglaran en dos anys?
Joana, si tu no tens edat ja em diràs si en tinc jo, hehehehe! ja m'has llegit: el dia que els ossos em deixen tranquil·la, llavors puc córrer. El dia que em llevo amb els ossos fets un nyap, llavors camino. La Mare teresa de Calcuta deia:
Corre. Si no pots córrer, camina. Si no pots caminar, agafa dues crosses. I si així tampoc no pots, arrossega't, però mou-te!
Un petó, reina del Maresme.
De què us esvereu?
Des de quan importem realment als "grans" politics?
Si no son obres "faraoniques" perque el seu nom sigui recordat per les generacions futures, que carai han de fotre?
Sols busquen "llaurar-se" un futur, cobrir les seves necessitats megalomanes, i regalar-nos tantes pastanagues com sigui necessàri.
Hi ha una dita de Quevedo:
Nadie ofrece tanto como el que no va a cumplir.
I clar... també hi ha aquella altre també aplicable a ells:
Vaya yo caliente y ríase la gente
Doncs això... Molt hauria de canviar tot.
I tampoc sortirem als carrers i places a fer la "revolució", oi?
Perque qui més qui menys, anem sobrevivint prou bé, no?
Perdoneu... No tinc gaire bon secle
___________________________
PS. Sols una bona noticia, per mi i altres fans: Han estrenat un llargmetratge de Corto Maltés...
Perdó,perdó, perdó... ho havia de dir
Ei capitana! Gràcies per la teva resposta en obert :)
Acabo de venir ara d'una calçotada amb family i no t'havia pogut llegir.
En fi..., ja ho veus..., així estan les coses. Per 'aquí baix' també ha augmentat la població molt notablement, i això, juntament amb els canvis d'hàbits laborals del personal i el preu dels habitatges de lloguer a ciutat, ha fet que la gent es desplaci diàriament per anar a treballar a Tarragona des del Baix Ebre i Baix Camp i que els estudiants de la universitat també hagin escollit viatjar a diari en lloc de llogar un apartament a compartir entre sis o set joves sorollosos. Però tal i com t'he dit, 'aquí baix' malgrat que això ja faci anys i panys que es pateix, els trens continuen essent Regionals llardosos i cars que passen cada 4 hores. I ja no cal que ens posem amb el tema de la puntualitat.
De fet, puc dir que vaig al·lucinar tant gratament el primer cop que vaig estar a una estació dels FFCC i quan vaig agafar el primer tren cómode, net i ampli, però sobretot PUNTUAL, que, per un instant vaig somniar lo rexulo que seria que la gent es podés moure pel nostre petit país amb aquests ferrocarrils. Però oh! Això ara per ara sembla que no podrà pas ser :)
Agraeixo la teva sinceritat, però vull precisar que el tema no és si em disgusten el ports esportius i reconec que un veler és totalment ecològic. I la cosa no és tampoc comparar aficions perquè la majoria són de bona fe, però discrepo sobre el que dius de les autopistes perquè gràcies a elles cada dia les tendes de Barcelona i de qualsevol poble tenen les mercaderies fresques. Per exemple, la peixateria de la Seu d'Urgell cada dia despatxa peix fresc.
Si es vol parlar de trens i d'ecologia, cosa que em sembla molt bé, hem de parlar de saber fins on volem arribar, l'exemple suís és molt interessant al respecte.
és que els polítics i resta de gent "guai" del nostre país només entren als lavabos públics el dia de la innaguració (o sigui quan encara no els ha embrutat ningú).
Publica un comentari a l'entrada