06 de febrer, 2007

BARRETXA

Esta mañana, después de colgar mi post, escuché a alguien (después descubrí que era Juan Echanove) hablando con Antoni Bassas, en catalunya Ràdio. El hombre no se mostraba ni a favor ni en contra de nada ni de nadie, sino todo lo contrario, pero sus palabras eran tan transparentes y tan claras, tan diáfanas y tan coherentes que he pensado que si se presentaba alguna vez para político igual le votaba.

Nuestros políticos lo están haciendo FATAL. Lo hacen LO PEOR QUE PUEDEN Y QUE SABEN (o quizá es que no saben hacerlo peor, porque no se entrenaron)

En fin, hoy me levanté un poco guerrera y además me pusieron una cuña de un "periodista" que es oírlo y darme la alergia... F.J.L. y así reaccioné, perdonad mis exabruptos (bueno, no, qué caramba, si es lo que pienso, para qué voy a pedir perdón)

Hala, doy el post de esta mañana por terminado, visto que no se moja nadie más :D

Seguiremos hablando de música, literatura, arte... o de sentimientos, que también hacen falta!
Estoy contentita: de la biblioteca de mi pueblo he sacado los Ensayos de Michel de Montaigne (Libro tercero) traducidos al catalán por Antoni Lluc-Ferrer, Edicions 62 y La Caixa.
El Libro Primero era una obra recomendada por Saragatona (14.1.07 a la recerca dels assaigs ) y por Sani básicamente, y que me hacía ilu tener. Viendo que el Libro Primero no estaba en la biblioteca, esta tarde me lo he comprado y como había caravana en la carretera y estábamos casi parados, ya lo he empezado.
No,¡por todos los diablos! que no cunda el pánico. No conducía yo.
El otro libro que saqué hoy de la biblioteca es "De Robinson Crusoe a Peter Pan" de Vicenç Pagès Jordà, recomendado por el veí de dalt, recomendado a su vez por la Llibreria 22, de Girona, que es donde he comprado los "Assaigs" de Michel de Montaigne (Llibre Primer), edicions Proa.
En esa librería fue donde asistí, durante el mes de noviembre pasado, a la presentación del libro de Frederic Mayol, Deric: "L'aniversari robat", edicions del Pirata. Una delicia de libro para niños a partir de 12 años aprox.
Ja em perdonareu, però no tinc ganes de traduir, ara mateix, eh? (me'n vaig a fer nones)

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Ep, no sabia que havies tornat... apa que estic bé...
:)

Anònim ha dit...

Hola potyser si tastes la meva pàgina i el meu blog t'agradaran.
Jo he entrat aquí per la web de La Monailsa (Trini)
Som com de la família.
Si vols pots anar al blog directament:
http://xivarri.blogspot.com/

Una abraçada
Argentviu.

onix ha dit...

(Pd40 et tindrem de canviar les piles)
ARARE

Quanta raó tens què malament ho fan i quina peneta que foten tots els nostres polítics ,L'Echanove és genial ,una ment magnifica , petonets preciosa ;)

Albert ha dit...

Bon dia Montse,

Es pot ben be dir que el meu post d'avui està dedicat a tu, encara que no ho està d'una manera explícita.

Un petó

MIB ha dit...

Arare! ya te comenté en el post anterior....
Te echaré un poco de menos!! (digo un poco porque vendré pero con menor frecuencia.. ya sabes.. el veranito por argentina, la familia, los amigos, los médicos, los viajes, las fiestas!)

tu argenmadricatalana!
eu!

Anònim ha dit...

Hauriem d'antivotar els polítics. Cada vegada semblen més el que són: productes de mercat. Abans potser també, però anaven més maquillats. Ara se'ls veu més el llautó

Anònim ha dit...

Iep!
Re-bones! :)

Saps què és 'LA BARREJA' al meu poble? Doncs és una mescla que es fa a parts iguals de mistela o moscatell amb anís o aiguardent, depenent de lo dolça que es vulgui, i amb aquest explosiu nèctar es fan els 'pastissets', cosa bona de veritat! Típical Ebre lands :))

Ja he tornat, es nota? :-þ

Ptntssssss

Anònim ha dit...

La política no hauria de ser més que aplicar el sentit comú en benefici de tots, però on hi ha poder i diners la cosa es podreix. No hi veig gaire solució, excepte la de votar al menys dolent.

Anònim ha dit...

Ja posats. Una variant de la barreja, o barretxa és conyac y anís, també conegut com "sol y sombra"

Anònim ha dit...

Potser el problema és que ja no queden politics amb carisma...
O simplement, politics...

La generació actual son fills i hereus (tots) dels "xanxullaires" de franquisme...
I si mal no recordo, molta escola politica no havia.
Potser haurem d'esperar la propera generació...
Ara que si s'han d'emmirallar en els actuals... Anem de corcoll..

Anònim ha dit...

El millor es oblidar-se de la política... No es pot? Sí amb una mica de voluntat i fantasia.
Bona nit i bons somnis.
:)

Vert ha dit...

Sense pretendre, he fet el comentari com un post al vertiari.
pestons

Montse ha dit...

Vert. ja ho he vist :)

Jaka, s'intentarà.

Barbollaire, anem fatal, anem fatal.

Manel, efectivament, és una variant. I Barretxa també és el títol d'una obra de teatre que van fer els de "El mirall", grup de teatre de Blanes.

pd40, això del sentit comú, què haviem dit que era?

Monalitza, em perden els pastissets de la teua terra!!!!!!!!

manel, abans eren pallassos, ara fan el pallaso, que és molt pitjor...

MIB, yo te echaré MUCHO de menos :(
pero no quiero llorar. Sé feliz (emulando a zifnab) y mil besos, guapísima...

Albert, hi acabo d'anar, m'encannnnnnta Hello Dolly!

Onix, per a la propera votarem Echanove :D

Argentviu, ja hi vaig anar, al teu blog i efectivament, m'ha agradat! Hi tornaré, com també m'agradaria que tornéssis al meu. Benvingut!

pd40, a mi no em costa gens "tornar", cada vegada que "he marxat" he tornat molt aviat (ja m'aniràs coneixent) ;)