Entrades
Hi ha alguns blogs (poquets) que em cansen... per això no hi vaig. I és que la blogosfera és taaaaaaaaaaaaan gran! Continuo visitant els que tinc enllaçats. Avui us deixo una imatge primaveral.
Hay algunos blogs (poquitos) que me cansan... por eso no voy. Y es que la blogosfera es ¡taaaaaaaaaaaan grande! sigo visitando a los que tengo enlazados. Hoy os dejo una imagen primaveral.
(imatge manllevada d'un dels blogs d' IBM, que no em cansa gens)
(imagen "robada" de uno de los blogs de IBM, que no me cansa en absoluto)
27 comentaris:
jajaj he llegit em caso
quines coses te la ment !! es que ja te visualitzat vestida de núvia eh
;)*******
hola arare!
pasaba a saludarte... hay que seleccionar porque el tiempo tampoco da no?
abrazos!
Arare, ametller o cirerer?
Onix, després de 18 anys de concubinat no és mala idea ;)
Charruita, qué tal vamos? Yo me divido, no voy cada día a cada blog (no podría) e incluso muchas veces leo y no dejo comentario, pero hay algunos blogs - que no tengo enlazados- a los que había tomado la costumbre de ir también de vez en cuando (a veces, desde otros blogs que sí tengo enlazados) y he decidido que ya basta. Me recontracansan.
:D
Sabes? mi hijo y su novia se llevaron a Xat a pasar unos días a su casa a ver si se acostumbra para cuando nos vayamos con el barco (si nos lo llevamos tenemos miedo de perderlo, él es como su dueña, no para quieto) y ayer me lo "devolvieron". La experiencia no ha ido mal, pero el pobre gato se ha estresado bastante. Pensé en Theo, tan quietecito!!!!
UN beso, reina mora!
Txell, diria que és un cirerer, però li hauria de preguntar a la IBM!!! (sóc una negada per determinar quin tipus d'arbre és sense assessorament, i a Sant Google em surten imatges de cirerers florits de color blanc i d'ametllers també de color blanc, així que m'he quedat igual que abans)
Al bosquet de sota casa hi ha un parell d'ametllers bords i floreixen en blanc, per tant, potser és un cirerer!
:D*
Jo diria què, per la forma de la fulla i les branques és un cirerer...
A casa dels pares hi havia hagut un que feia unes cireres boníssimes...
Ens avisaras amb temps, pel casori? Que ens doni temps de comprar-nos un vestidets i tot això...
O ho fareu "en alta mar" i així us podrà casar el capità del vaixell?
(ondia! Un capità pot casar-se ell mateix?) XDXDXDXD!!!
Què no sigui restes de la febrada, carinyu... No facis gaire cas!
Un petonet ben dolç Perla de Labuán (com les teves mirades...)
Segons google això:
http://www.mooseyscountrygarden.com/english-gardens/cherry-tree-blossom.jpg
és un cherry-tree (pink)
XD!
Gutmorning a tothom i totdon!
Guapa y deseada imágen, a fe mía!!! :)
Jo sóc de terra d'ametllers i sense saber si és o no un cirerer, ja et dic jo que no s'assembla gens a un ametller, ni en la flor, ni en el brancatge.
Vaig a ca'l barboiler a veure que hi ha de nuef :)
Abraçadaaaa...
Jo tambe he llegit "Hem caso". I he pensat... Hora era! Pecadora de la Selva! Pero veig que no. El subconscient traiciona molt sovint.
Pesto.net
Vert: creo que ya va siendo hora de que vayas a ver a Many ;) (nuestro "ojero" particular)creo que esas gafas te han quedado obsoletas!!
Un petonet al pesto, de la pecadora selvàtica.
Monalitza, gràcies per la visita i gràcies per haver invitat l'Argentviu (que es devia espantar perquè ja no ha tornat)
Petonets d'ametller florit (murmuri d'abelles, murmuri d'abeeeeeeeeeeeeelles)
Monalitza, crec que el murmuri d'abelles era sota un cirerer florit (ho veus, com em "lio", amb els fruiters? ) ves que no em foti una poma pensant que és una cirera i m'ennuegui, aixxxx...
Gràcies, barbollaire :)
El meu problema és que sóc "de ciutat", encara que sigui "de poble"... i que mai no m'he interessat massa per la botànica. El capi es porta les mans al cap, quan veu que amb prou feines distingeixo un pi d'una alzina (uix, em sembla que m'he passat, ara)
petonets lleugerament griposos
Després de 18 anys de "concumbinat", ja és hora de casar-se. I faries una nuvia molt bonica. que no s'ho pensi el capi.
Maca la foto...crec que fins i tot puc m'arriben les olors...
Ui l'Argentviu..., darrerament és un esperit errant i va i ve com les debanadores :))
uish! l'anónimo aquest sóc jo, Arareta :)
Manel, ja li diré al capi, a veure si s'ho pensa!
Per cert, el "concumbinat" està molt bé, no sé jo si canviar a hores d'ara, eh? no sé, no sé...
Monalitza, a veure quan t'animes a fer un blog i així no seràs mai més anònima (encara que gaire anònima no ho ets, amb la teva pàgina web!!)
Hola Justine, celebro que t'agradi, he anat al teu blog i he vist que hi tens una foto que devies treure del mateix lloc que jo (qué gran i queé petita és la xarxa) em refereixo a aquella d'"escriure"... i es que per molt que ens agradi això de l'ordinador, allà on hi hagi una ploma estilogràfica i un bon quadern d'aquells amb olor de paper... eh?
Bonica imatge i preciosa cançó !!!
:)
GRACIAS, Arare. Son tus palabras un bálsamo para la irritación q me produce a veces el entorno.
Esa foto la hice yo en persona, pero saber el nombre del árbol, lo q se dice saber, no lo sé. Sólo sé q no és ametller ni cirerer. Sé lo q no es pero no sé lo que es. Creo, sin embargo, que lo puedo indagar.
IBM
Pues eso
Que hay muchos
Y que al final uno se queda con los que le gustan
Asín es la vida
Se feliz Arare
IBM, yo que pensaba que sabías botánica, tchts,tchts... No passa res.
Ni ametller ni cirerer. Sigui com sigui, és un arbre preciós que marca primavera (i això que encara falten dos mesos)
Que sàpigues que et "xoriço" més d'una foto més d'una vegada!!!
Però no cal que t'ho digui, perquè ja ho saps!
De la irritación del entorno... vamos a dejal-lo.
Sé feliz tú también, Mago!
jo també he reduït molt els blocs que visito, perquè molts ja em cansen. Però be, està clar que el teu em segueix agradant, eh!!!
Publica un comentari a l'entrada