Finançament, meniscs i carretons arnats

Sento la història del finançament de partits, sento que ara xerren i xerren contra Àngel Colom, un senyor amb qui vaig compartir estudis de magisteri en el seu dia, encara que ell feia un curs inferior al meu. Però tinc fotos d'una excursió a Rupit, amb una colla de sis o set persones, entre elles, l'Angel Colom. Aquesta només és una anècdota, evidentment i no té res a veure amb el que estan parlant.

Francament: en el tema de finançament de partits no hi entenc un borrall i no tinc ni idea de què està bé i què està malament, així que no puc opinar, només que suposo que tots els partits deuen fer el que poden per treure diners d'allà on poden. No sé si això és moral o immoral, tots fem el que podem per treure diners d'allà on podem per sobreviure en aquest món de mones (ja, ja sé que no és el mateix, ja ho sé, coi, només dic que el tema dels diners és molt complexe)

Coloms apart, aquesta menda té trencats els dos meniscs interns dels dos genolls. O sigui: tinc trencats el cent per cent dels meniscs interns que hom i don pot tenir. Quina sort, eh? ÔÔ

Encara no sé què em faran (glups) però suposo que alguna cosa hauran de fer, perquè de moment a mi em fa mal tot l'esquelet, ja no sols els genolls, es veu que és un tema de compensació.
No, si al final tindrà raó l'Artur, que diu que a certes edats som uns carretons arnats (ep, d'arnes jo no en tinc, eh? Encara no!)

arggggggg... vaig a passar l'aspiradora, snif, gññññ

Ahh, perdó, em deixva el més important: BENVINGUTS A L'OCTUBRE
____________