30 de setembre, 2009

Ten cuidao

llegir el diari d'avui ha estat una experiència quasi religiosa. Penso que tenim uns polítics que... potser ens els mereixem, perquè tampoc no fem res per canviar les coses, que quan arriben les eleccions em dóna la sensació que tots plegats (jo la primera) tenim molt mala memòria. Però no vull parlar d'això.

Buscava una música per relaxar-me una estona, ja que el partit de futbol no m'està interessant; he començat per buscar música clàssica i he escoltat un parell d'Impromptus de Schubert; després he pensat que em venia de gust compartir amb vosaltres una veu de dona, he buscat per Maria del Mar Bonet, a veure si trobava "La serenata", una cançó que sempre m'ha agradat molt, que pertany al seu àlbum Salmaia. No l'he trobat per la xarxa, o no he tingut la paciència de continuar buscant, després de veure allò de "ver los próximos 60 videos". Llavors he recordat una altra dona que també m'agrada molt, de la qual mai no he parlat en aquest blog. La vaig descobrir a través d'un àlbum que va fer juntament amb Tete Montoliu i és un conjunt de boleros. El CD segur que el coneixeu. Es diu Free boleros i és una meravella. L'he trobat, aquest, a la xarxa i he estat temptada de posar "Somos", un dels que més m'agrada. Però llavors he recordat que l'estiu passat, quan voltàvem per Andalusia, em vaig comprar un altre àlbum d'ella - que no tinc aquí perquè li vaig deixar a un dels nostres fills i encara no me l'ha tornat - amb una buleria preciosa, amb acompanyament de violí: "Ten cuidao.".. Ah! L'àlbum sencer es diu Querencia.
Aquí us la deixo, espero que us agradi tant com a mi.

Ella és Maite Martín.

9 comentaris:

Marta ha dit...

No la coneixia aquesta cantant, a mi les "bulerías" no m'agraden gaire, però reconec que aquesta cançó és bonica i està molt ben cantada. Quantes vegades saben que ens donarem la gran trompada ens enamorem sense poder-hi fer res de la persona que no ens convé.

Júlia ha dit...

...viu al Poble-sec, ja està tot dit!!!!

Striper ha dit...

Aquesta noia te art , magia i encant!!!

Joana ha dit...

M'agrada... i quina passió!
El diari... ufff... i els he de llegir tots...

Arare ha dit...

Ostres, Joana, quin pal, llegir-se tots els diaris cada dia, buf,buf, jo tenia una amiga que el seu marit se'ls llegia tots i deia "Estic casada amb un diari"... fa anys que es van divorciar "ten cuidao", jejeje...

Arare ha dit...

Estic d'acord amb tu, Striper!

Arare ha dit...

Júlia, si és així no cal afegir res més ;)

Arare ha dit...

Marta, no et tanquis mai en banda respecte a la música (no vull dir que ho facis, ep! - però de vegdes ens sorprèn veure que algun tipus de música que ens semblava que no ens deia res ens pot enamorar com la peça més estimada.

Intenta escoltar els Free boleros, hi ha una màgia molt intensa entre veu i piano, entre Maite i el malograt tete!

fanal blau ha dit...

Des de que va publicar el primer cd al 94, amb "Muy frágil", l'he anat seguint. El Free boleros és fantàstic, amb el Tete Montoliu (alguna Cova del Drac havia fet...), i el Querencia és preciós.
Tinc pendent de conéixer-li el recital que fa de Manuel Alcántara.

Bon dia, arare!

no sé per què, el teu blog no s'actualitza!!!