Entrades
Ganes de dir coses perquè les tinc a dintre, ganes d'expressar sentiments, idees, inquietuds, i donar-les a conèixer al món a través de Blogville, que és com ens expressem els escriptors d'estar per casa.
Mandra de fer-ho, no pel fet de teclejar o de buidar el pap, sinó perquè el més segur és que qualsevol cosa que digui (que diguem) ve a ser una disertació absolutament inútil, perquè només arriba a orelles (a ulls) que et volen sentir (que et volen llegir). Però no serveix per a res més.És com un míting (s'escriu així?) Sempre he pensat que als míttings hi van els del propi partit, perquè, si jo sóc del PDF (Partit que els diumenges es vesteix de festa), per posar un exemple, mai aniré a un mítting organitzat pels membres del PDX (Partit que els diumenges es vesteix amb xandall). Entre altres coses, perquè no m'interessa gens sentir el que em volen dir els del PDX, més que res perquè jo ja he escollit el meu partit. No sé si m'explico.
Per això, perquè digui el que digui sobre el tema que ho digui, la gent que em llegeixi, segurament també pensa com jo, al menys en les coses importants de la vida, com poden ser els sentiments... No crec que vingui ningú del PDX a llegir-me a mi, si saben que sóc del PDF. M'explico, oi? (Oi?)
Per això em fa mandra...i per això, avui, callo.
La propera setmana parlarem dels genolls. Avui encara no ho tinc paït.
imatge:https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVaXp1hmv_4ujk06XZFmhyphenhyphenfNA8BuA43iypqkWwGKNWMA314dm-u4gyeShTXRrDSOwj8IV80G14LXJai8gi42XD_Fii6urzpEhgrpBU1BEBsgJmSGCdI4idShC4LKC1PAKCSQpahg/s400/bata.jpg
28 comentaris:
Vestit de festa, vermell. Sense dubtar-ho ni una mica. Estàs preciosa! Petó. (catxis aquests genolls)
Ara m'has contagiat els dubtes... què em poso?
És que tens massa eloqüència vital, i s'enganxa.
Bon diumenge!
Jejeje..Arare,
Tens 3 opcions :si et deixes la bata i sabatilles feinejaràs per casa, si et mudes pots passejar i fer el vermutet i esbargir-te, si et poses el xandall faràs salut i posaràs les idees amb ordre per poder escriure i explicar allò que ens interessa encara qu sigui repetit...
Dels genolls millor en parles un altre moment que no sigui diumenge! Salut wapa!
Jo me'n vaig a la dutxa i a "mudar-me".
Bon dia wapa!
Aprofita aquest lluminós diumenge i llueix el bonic vestit de fada!
Diuen que aquesta setmana el temps no acompanyarà massa, temps tindràs de fer "sofing" i feinejar.
Petons bonica!!!
;)
fica't el que vulguis, però no et quedis amb roba d'anar per casa. Gaudeix aquest sol que durarà ja poquets dies més (almenys aquí al sud en fa). Ah! i tant si et fiques el xandall com el vestit, el millor complement és un somriure!!
una abraçada
D'acord, Albert: de vermell!
Poesiaula, posa't qualsevol coseta que tinguis a mà, els poemes sortiran igual de la teva ploma (no,no,no, no vull dir que tinguis ploma, deunosenguard) tu ja m'entens, no em facis parlar!
:D
Joana, ben mudada he fet el llit i he posat una rentadora. Ara faré el dinar, però aquests talons m'estan matant, hehehe!
El vestit de fada... hmmm... haig de posar ordre a l'armari!!!
sofagejar ho farem a l'hora del cafè (mentre el mansu miri els cotxes o les motos o el que toqui, jejeje)
Edelia, si aquesta tarda encara fa sol em posaré el biquini i em donaré un bany! l'aigua deu estar fresqueta, hmmmmm!
Vitas les fotos amb bata fas prou patxoca.
Com t'entenc, Arare! Jo fa dies que em recargolo per dintre de ganes de dir coses i ja veus, callo més que mai...
Posa't com et sentis més bé, però sobretot poderosa, ara, més que mai, no podem defallir!
Petons, maca!
i a més a més, acabo de pensar el mateix que tu, sense vestir-me ni desvestir-me des d'ahir, vull dir, fer el veritable gos és el que em ve de gust fer ara...
petons còmplices!
jejejejejeje paraula de pas
bartulu
Jo em faria PFIDE... (Partit dels fets i deixats estar) que bàsicament els importa poc el xandall o els vestits vermells... ;)
a aquestes hores ja et deus haver vestit i desvestit i canviat 3 o 4 vegades... m'equivoco? eh? eH? :)
jo, com que sóc del partit APTCEP (anar en pilotes tantes hores com es pugui) et vinc a llegir igualment perquè sempre s'aprèn alguna cosa dels tèxtils... i, a vegades estarem d'acord i a vegades no tant... però segur que sabem qui ens pot escoltar quan ens cal...
petonets de quasi dilluns!
Segueix sent com ets i no et preocupis. Jo moltes vegades et deixo comentaris i si tinc en els temes importants la mateixa visió de la vida que tu però també et diré que llegeixo blogs amb els quals les coincidències són mínimes però crec que el coneixement reforça el respecte.
El que et vingui de gust! Com si vas nua!
Tenir mandra no és pas dolent.
Jo sempre dic, darrerament, que m'he fet gran i vull fer el què em vingui de gust, no el que marqui cap convencionalisme.
Petons
Gràcies, Striper: no trobes que m'assemblo una mica a aquella actriu... com es diu? ;)
Rita, parla! algú ho ha de fer, no? La Zel ho fa i no li fa mandra! jo ja no sé si dir-ne mandra o impotència!
Zel, fer el gos és essencial per descansar els caps de setmana, eh?
Ara li deia a la Rita, però, que tu no tens cap mena de mandra de dir el que et passa pel cap. T'envejo, de veritat, i t'admiro, també!
Carme, aquest és bo! perquè jo en realitat sóc feta i deixada estar! :D
Ui, Gatot! Ara mateix jo ja sóc de les que estic "més mona" vestideta i a la llum d'una espelma ;)
Marta, em quedo amb "el coneixement reforça el reszpecte" i et suggereixo que enviïs la frase als polítics, què te'n sembla? :D
ui, Marta, ara dubto:
què te'n sembla? voldria dir
què et (te) sembla la idea d'enviar la frase als polítics (en)...
Algun profe de català que no hagi oblidat el títol penjat al calaix com jo... que em tregui de dubtes! estaria bé, la construcció amb aquests febles de les nostres entreteles?
Joana, et dic el mateix que al Gatot: m'ha arribat una edat en la qual em veig més bufona a la llum d'espelmetes i tapadeta ;)
Molt malament, Montse, de pensar que no serveix de res el que escrius i que la gent té ulls, orelles i cervell que no utilitza com cal, tot i que no deixes de dir una veritat.
Qaun als sentiments, són "coses" que se senten, però que difícilment es poden explicar o compartir, per molt que ja ho intentem i alguns diuen que els comprenen i els comparteixen, o no.
Sobre la roba, em nego a opinar: et posis el que et posis i vagis on vagis sempre estàs genial
Em vaig quedar amb les ganes de contestar de debò, seriosament, vull dir. Jo aquest a mandra que dius l'entenc molt bé... a mi m'agafa sovint a l'hora de fer comentaris ... quan tanta gent ja hi ha dit la seva, jo ja tinc mandra de dir res... em sembla innecessari i inútil. Però no em sembla pas ben exacte que tots pensem igual... i jo llegeixo coses en les quals no estic d'acord. A vegades em costa dir-ho i a vegades no tant. Però llegir coses diferents sempre fa rumiar.
Som com formiguetes, dona. Nosaltres anem fent, i que ens llegeixi qui vulgui. I tu ets de xandall els diumenges. A mi no m'enganyes :-)
Publica un comentari a l'entrada