imatge trobada a internet
... i encara no estic ubicada del tot, igual que la Taca, que no sap si ha de menjar del seu plat o del del Xat, que ja ha vingut a viure una miqueta a dalt amb nosaltres i tota la resta del dia, a baix amb en Gerard i la Mar, que se'n cuiden tot l'estiu.
Igual que el meu cotxe, que quan m'ha vist m'ha posat mala cara i ha decidit que el porti al taller - encara no sé de què està malalt - en càstig just per haver-lo deixat més de dos mesos al garatge... o sigui que ara he d'anar a peu amunt i avall, la qual cosa m'anirà molt bé per aquells dos quilets de més amb els què he tornat a casa - els francesos mengen massa formatge i jo m'he habituat massa aviat a menjar com ells, és clar, els mitxelins en diuen bé i la bàscula tanca els ulls per no veure la que li espera -
Decididament, ser fora tant de temps seguit està molt bé per aprendre coses noves, però et fa deixar enrere les coses de sempre, que s'han de retrobar a poc a poc, sota pena d'agafar un empatx "d'aquí t'espero".
Així doncs, a poc a poc i bona lletra i anar-hi anant. Me'n vaig a plaça i a donar-me un bany. Vols venir?
p.d.- encara no sé què passarà amb el pobre cedé nou... hem de pensar si volem salvar l'ordinador o el disc dur amb tot el que conté... a no ser que es puguin salvar les dues coses. Els déus diran.
18 comentaris:
Tornar d'un exili voluntari sempre és més fàcil...tot i així costa, eh?
Doncs això, a poc a poc i anar-hi anat...que todo se andará!
Benvinguda!
Un petonet!
benvinguda!!!
Benvinguda !!!
Petonets,
Benviguda a casa i a la readaptació!
Una abraçada
A poc a poc, ja ens anem retrobant tots, benvinguda!
Bentornada! :)
Donem gracioes a Neptu que has tornat sana i estalvia,.BENTORNADA.
Fanal blau, costa i no costa, no sé... al final tornar a casa sempre és un gust!
un petonet de benvinguda!
Gràcies, Poesiaula, em sembla que m'he de posar al dia... ja saps que sempre dic que tens un poema per cada dia i un dia per cada poema (o és al revés?) petonets
Ei, jaka! abraçadaaaaa!
Una altra per tu, Pere, a veure si ens veiem aviat!
Cert, Glòria, l'estiu s'anirà allunyant a poc a poc! muamms
Clidice, he de fer un esforç i posar-me al dia de tots vosaltres (amén)
;)
petonet!
Quin deu ser, el déu de les aigües dels canals, Striper? t'asseguro que no ho sé! jejeje... un petonet!
I per a què vol un cotxe una dona d'aigua? Bentornada a Blogville.
Paseante, el camí fa pujada (molta pujada) i me'n vaig a peu.
Aquí estem, altra vegada, ja ho veus... un petonet!
tot plegat vareu sortir a donar un tomb i s'os va allargar una mica. oi? - Ben tornada
Benvinguda guapa!
Publica un comentari a l'entrada