Lectures d'estiu-3

Li va tocar el torn a Te daré la tierra, de Chufo Llorens. L'any passat se'l va comprar en JS i tot l'hivern l'havia tingut en Carles, capità del Taka. A l'estiu el va portar per tornar-nos-el i em va dir que també li havia agradat molt. L'Àngels, en canvi, no l'havia llegit. Vaig deixar-me endur per l'entusiasme dels nois i vaig començar-lo.

Què us he de dir, jo, ara? que em va agradar? doncs diguem-ho d'una altra manera: no em va desagradar, però tampoc no em va agradar.  Ja ho dic, jo, que dec ser molt difícil d'acontentar, amb això dels llibres!

No el recomano a qui no li hagués agradat L'ombra del vent, a qui no li hagués agradat La catedral del mar o Los pilares de la tierra. Que no té res a veure i no es poden fer comparacions? EVIDENTMENT! però no us el recomano si no us van acabar de fer el pes aquests llibres que acabo de dir. I si voleu llegir-lo, allà vosaltres!

I després vaig llegir L'inici del capvespre, de  Júlia Costa . No acostumo a parlar del que m'han semblat els llibres dels blocaires perquè em sembla que no tinc prou criteri. Vull dir que em sento influenciada perquè normalment els conec, encara que només sigui de llegir-los als seus blocs i la meva opinió és sempre esbiaixada. Em va encantar, això si, per què ens hauríem d'enganyar? però no comentaré res més, com no he comentat els altres llibres blocaires que he llegit. Potser un dia no gaire llunyà faré una foto a tots els llibres blocaires que he anat comprant, o que m'han regalat, o han vingut a parar a les meves mans d'alguna manera... i potser que també els comenti...