26 de febrer, 2007

Deixalles 1/Deixalles 2 (en català)

Deixalles 1

Copio literalment del web de la vila de Blanes: “L’Ajuntament de Blanes ha optat per una gestió sostenible dels residus, que permeti recuperar el màxim de materials i faci de la nostra ciutat un lloc respectuós amb el medi ambient. El model de recollida de residus escollit és l’anomenat Residu Mínim, que té com a principals objectius reduir, recuperar i reciclar el màxim nombre d’elements presents a les deixalles”(...)

Aquesta setmana passada, al teatre municipal de Blanes, hi va haver diverses reunions informatives sobre el reciclatge de les deixalles. Nosaltres hi vam anar divendres i tot i que hi havia alguns escèptics, ens vam adonar de la gran necessitat de mirar pel nostre futur en aquest tema. Realment, ens hem de conscienciar. És una mica llauna, tot plegat, però estic segura que a la llarga tots hi sortirem guanyant. Ep! Si es fa bé, és clar! Hi ha algunes mancances que suposo que generaran complicacions però que espero i desitjo que es vagin solucionant a mesura que vagin sorgint. Una d’elles podria ser el fet de les persones grans que viuen soles i que hauran de buscar-se la vida a l’hora de desplaçar-se fins a la deixalleria per abocar-hi aquelles andròmines que no ens vindran a buscar a la porta de casa. Tal com dic, però, em fa l’efecte que a mesura que vagin sorgint temes complicats, s’hi anirà fent front per a esmenar els possibles errors d’organització que s’hagin escapat. Em vénen al cap un parell de reflexions, de les quals només me n’hi cabrà una, en aquest article:

Jo recordo – i qualsevol persona de més de quaranta també ho recordarà- que “abans” no podies comprar una beguda embotellada – amb vidre, naturalment, perquè els envasos de plàstic no s’havien fet famosos- sense deixar l’envàs buit a canvi. Perquè l’envàs, el pagaves. O sigui, la primera vegada que hom comprava una ampolla d’aigua de Vichy- per posar un exemple- pagava el contingut més el continent: l’aigua més el cost de l’envàs. Tu t’ho emportaves a casa, consumies l’aigua i quan havies de tornar a comprar aigua de Vichy, portaves l’envàs buit i te’n venien un altre de ple, però només et cobraven el contingut (l’aigua). Això que ara sembla una complicació, era d’una lògica fulminant. Jo encara recordo haver anat a “tornar” envasos al súper, i, si no necessitava totes les ampolles que tornava, m’abonaven la diferència en diners. És igual que quan anem al súper i agafem el carretó, oi que hi fiquem una moneda que ens és retornada quan recol·loquem el carretó al seu lloc? Doncs una cosa semblant. De la manera que, avui en dia, pots tenir un vídeo club per intercanviar pel·lícules, no veig per què no hi podria haver un espai – en cada súper- per intercanviar envasos. M’emporto el ple, torno el buit, pago el líquid i si un dia no en vull més, torno l’envàs, em tornen els quartos i santes pasqües. En fi, només és una idea...

Un altre dia em ficaré amb els bolquers, que també és un tema que dóna per molt. Però un altre dia, que avui ja no m’hi cap!
Arare (gener,2007)
Deixalles -2

Fa un parell o tres de setmanes us parlava d’això del reciclatge de les deixalles que s’ha començat a fer a Blanes. I us deia que jo hi estic d’acord, tot i que em semblava que hi havia alguns “forats” que no em quedaven massa clars, sobre tot, allò que us deia que la gent gran potser no té l’autonomia suficient com per anar a la deixalleria. Però també us parlava d’allò dels envasos de vidre, que quan jo era petita –i no tan petita- gairebé totes les begudes, incloses l’aigua i la llet, anaven envasades en ampolles de vidre i això dels tetrabriks i dels envasos de plàstic encara no estava tant de moda. Aleshores - us comentava- quan anaves a comprar una ampolla d’aigua, havies de dur l’envàs buit. Llavors te’n donaven un de ple i et cobraven l’aigua, però no l’envàs. Si no portaves l’envàs buit, pagaves contingut i envàs. I si només tornaves l’envàs però no volies endur-te més aigua, et tornaven els diners que valia l’ampolla buida. Amb les ampolles de cava, que encara es deia “xampany” perquè la gent no era tan susceptible i no s’empipava si li feien servir el nom – diria que això de la propietat de les marques va venir més endavant- deia que les ampolles buides de xampany se les emportava el drapaire i a més, et pagava per fer-ho. Igual que els diaris vells. Tu guardaves els diaris i quan en tenies un bon feix, tot aquell que no fessis servir per embolicar els entrepans per dur al cole, els duies al drapaire i et donava diners.
En aquell article de fa tres setmanes aproximadament, també us deia que parlaria dels bolquers, un món a part. Són l’única deixalla que es recull cada dia. No és que em sembli malament, no, de cap manera. Al contrari! Només volia recordar a qui ho va viure i fer saber a qui és massa jove per haver-ho viscut, que no fa tants anys, els bolquers tal com els entenem actualment, no existien. El meu fill gran complirà trenta anys i jo diria que va ser la darrera generació que va fer servir bolquers de gassa de cotó.
És a dir: quan esperaves un fill, les mares, iaies i tietes et regalaven “gasses”, que no eren pas barates, però que servien per tot el temps què el nadó les hagués d’utilitzar. Les havíem de bullir per desinfectar-les, i encara sort que nosaltres ja comptàvem amb les màquines de rentar automàtiques, que les nostres àvies i besàvies ho devien fer a mà! Les gasses no eren tan higièniques com els bolquers actuals (que fins i tot estan especialitzats en “de nena” i “de nen”, una cosa que jo trobo ridícula, quan volem la igualtat en tantes coses, però ara em ficaria en temes que no domino, perquè segur que això té alguna raó de ser que jo desconec) deia que les gasses no eren tan “netes” i malgrat tot, els actuals “trenta- anyers” no crec que tinguin el cul escaldat.
Ara bé - siguem justos -la comoditat que representa el fet de la utilització dels bolquers actuals (i aquí podríem ficar-hi els que hi ha al mercat també per a la gent gran) potser significa un pas endavant en qüestió d’allò de la qualitat de vida. No en dubto i els meus dos fills més joves ja se’n van beneficiar, però també representa una enorme despesa per a la família i, pel que es veu, també és una despesa extra per al municipi quan passen a ser deixalles.

Arare (febrer,2007)


18 comentaris:

Joana ha dit...

Hola Arare,
Estic d'acord amb tu...però ens hi hem de posar tots...si o el planeta quedarà ple e deixalles no reciclabes.
Hi ha un munt de coses que al dia dia podem fer i tothom s'hi ha d'implicar començant per els ajuntaments.
Jo vaig a buscar el pa amb una bossa de roba, prefereixo el pa embolicat amb paper,reciclo vidre, paper, plàsti i orgànica. Piles, aparells a la deixallria, olis, etc.. Però no s'hi val si els altres s'ho miren.
A veure si entre tots hi posem un granet d'arena
Bona tarda, Arare

gatot ha dit...

Arare... jo també sóc d'aquesta corda: faig la selecció a casa (orgànica, envasos, paper i cartró, vidre i no reciclable).

Però, no saps la ràbia que em fa portar la bosa d'orgànica cada dos dies al contenidor pertinent i observar que els jardiners municipals (i els escombriaires) aboquen les fulles i branques dels arbres al contenidor de no reciclable (suposo que perquè és més gros). Bon exemple dona l'ajuntament de Salt.

Una altra: tinc una garrafa de vidre de 10 litres de la marca d'aigua font d'or, que vaig pagar religiosament a un Valvi fa uns 15 anys. Bé, doncs resulta que ja fa anys que no trobo cap botiga ni super que tingui aquest tipus d'envàs... així que abans de perdre els diners, em sembla que en faré un "florero".

I... jo també he sentit la notícia dels bolquers... 6.000 bolquers una sola criatura, eh? I no es degraden solets!!! (els bolquers...) :P

Anònim ha dit...

Hola de nou! (Avui no em moc de ca teua, Arare :) )

He volgut ficar cullerada en aquest interessant tema des de la vessant de distribuidora de productes que, tard o d'hora s'haurien de reciclar, els electrodomèstics i materials electrics o electrònics contaminants.

Fa cosa d'un any (per les dates tinc una memòria desastrosa), quatre il·luminats dels organs de govern europeus es van inventar les taxes de gestió dels RAEE (Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics) Des de llavors que, tots els fills de mare, i de pare, com no, que compren un tub fluorescent, una cuina, una nevera, un escalfador, una rentadora o qualsevol electrodomèstic, junt amb el preu de venda, abona una taxa per la gestió d'aquest material quan acabi la seva vida útil.
O sigui que..., segons aquesta troupe de caps pensants, sembla que van anar a veure als senyors fabricants per a dir-los-hi que se n'haurien de fer càrreg del reciclatge del material que generen i ell, com no, els van dir que sí, que cap problema, amb l'incís de que no els havia de costar ni un cèntim d'euro. I apa! Sense necessitat de consultar l'amo de la cartera, es va signar el conveni amb els fabricants pel qual, els usuaris pagaran una taxa 'X' que serà diferent, tot depenent de l'aparell en questió i d'aquesta manera , aquests usuaris, a més a més de pagar, es comprometen a fer les passos necesaris (a sobre) per reciclar aquest aparell. I en contrapartida, els fabricants, posaran a diposició dels distribuidors i dels usuaris els mitjans corresponents per a fer efectiva aquesta gestió. I que a les factures corresponents s'ahurà de fer constar que a l'aparell se li ha aplicat aquesta taxa.

Doncs bé..., he dit que fa un any més o menys, no? Doncs fins a dia d'avui, no he vist enlloc cap contenedor especial per a la recollida dels RAEE. Això sí! Tots a pagar coma pepes, eh? La pasta que no falti! Però si no hi ha gestió, ja em direu on va a parar.

La gestió de tota mena de residus és molt important, però en especial la dels aparells elèctrics i electrònics és imprescindible, ja que molts d'aquests trastos funcionen amb materials altament contaminants. Una senzilla mostra son els tubs fluorescents o les bombetes de baix consum. Quan les aboquem al contenidor sempre se solen trencar i contenen vapor de mercuri.
Jo ja ho he comunicat diverses vegades a representants de l'ajuntament del meu poble, però..., ja se sap..., em van dir que ells només passaven a recollir les piles.
I davant de tot això et sents sumament impotent. Però com he comentat fa una estona en el fòrum de la meva web als meus companys, per un altre tema que ara no ve al cas: "Ens hem convertit en un immens ramat de borregos acomodats que ja han oblidat què significa lluitar per la justícia i per la dignitat"
I per moltíssimes altres coses que ens afecten dia a dia. Així, els nostres manaires es van fotent a la butxaca, cada més, una quantitat de sou indecent i mentres tant nosaltres anem acotxant el cap tot rosegant l'herba i remugant.

Gràcies per llegir-me i perdoneu la ratllada. :)

Montse ha dit...

Joana, Gatot, Monalitza... malgrat tot, malgrat que jo també em sento com una borrega i força impotent, penso que si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Jo encara no tinc néts, i això que en tinc moltes ganes, però em dóna la sensació que els meus fills no tenen massa presses a portar fills al món perquè intueixen que la cosa està molt malament. Jo personalment no em sento ni gota responsable de tot el merder, pequè sempre he intentat fer el que m'han dit que era millor pel planeta, però sé que també en sóc (per ignorància, quan encara no es parlava de res de tot això i todo el monte era orégano) quan he gastat aigua inutilment (qui no ha pres algun bany de tant en tant, omplint la banyera fins dalt?) quan he llençat piles a les escombraries (fins que ens van dir que era tan dolent...) quan he ... quan he... quan he... en fi, que també puc entonar el "mea culpa" perquè segur que alguna n'he fet!!!

I ara em sento totalment conscienciada, però intueixo que hi ha (i hi haurà) qui passi de tot i viurà allò que en diuen "a dios rogando y con el mazo dando"...

En fi, que si, que fa molta ràbia, que ens sentim impotents, però que si no fem res, encara serà pitjor.

"Sempre ens veurem emmascarats per una paella bruta". Malgrat tot... lluitem!

Anònim ha dit...

Ja, capitana, molt bé..., però mentrestant què fotem amb els tubs fluorescents vells? Els posem al caldo? O fem com les iaies que, per manca d'informació me'ls llencen als contenidors de vidre?

Ja li podem anar posant voluntat i ganes que, si no ens posen els mitjans, no farem res.

Anònim ha dit...

No fa massa vaig escoltar quje a no se quin país (m'estic cobrint de glòria) reciclaven els bolquers. El procès industrial per rentar-los i esterilitzar-los és prou senzill. I la resta. Bé, és orgànica, no?
Això a part. Vigila quan els municipis es tornenb ecològics, sostenibles. No és cert, ens nganyen, no en saben de reciclar. A Llavaneres, sota un lema de Llavaneres fa net ens han inundat de contenidors soterrats, dividita en cinc parts: vidres, rebuig, orgànics, cartró i plàstics. Els contenidors són una merda, estan fets sense pensar en la gent gran, la gent no fa cas i ho llença tot a un contenidor, o s'equivoca. I a sobre, ens han apujat les taxes un 400 per cent.

Anònim ha dit...

Això del reciclatge em dóna la sensació que és la xocolata del lloro. A casa ho fem des de fa temps, però després vas llegint que la majoria de països incompleixen Kyoto i se't cauen al terra. Ja podem anar fent...

Lúzbel Guerrero ha dit...

Bon dia capitana Smith, ho arrivat a la realitat (com un sorriure brillant). El tema dels residus m'interessa molt; soc un maniac, i tot el que pudem fer sará poc.
Perdone el catalá, pero me apetecía mucho intentarlo. Besos.

Montse ha dit...

Don Diablo, no sabe usted cuánto le agradezco su esfuerzo idiomático... no tiene ni idea!!! UN gran abrazo.

Montse ha dit...

pd40, no em desanimis, aixxx... deica'm continuar sent respectuosa amb el medi ambient i pensant que tothom està conscienciat... vale? un petonet
:)*

Montse ha dit...

Manel, lamentablement, hi ha d'altres materials no orgànics que són molt més perillosos que la caca. Això també és per discutir-los-hi als que pensen que els vaixells som una font de contaminació.
Atenció: els vaixells, des de fa uns anys, portem un dipòsit anomenat "d'aigües negres" que és precisament per no deixar els "regalets" a les cales. El veritable problema, però, no són els vaixells dits "embarcaciones de recreo" a nivell individual (que hi ha de tot, ojo, que també n'he vist que foten el que volen , però jo no!) Un problema més greu és el que suposen els vaixells -bus, aquells que deixen "ramats" de turistes a les platges, molts cops, després d'haver-los emborratxat amb sangria i similar. l problema és la merda que deixen aquestes colles de turistes d'espardenya (entre els quals també hi ha turistes espanyols - i catalans, eh? ojo, que n'hi ha per tothom-) que no tenen cura de res i a sobre només falta que els engatin!!!

me da que me fui de tema, company!

un petonet :)** (o dos)

Montse ha dit...

Monalitza... no tinc resposta per tu, reina mora. realment ho tenim xungo!!!
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Ja ho sé, bonica...
No la tenen ni els responsables que s'emporten 0,30 cèntims d'euro per cada tub fluorescent o cada bombeta de baix consum que vénen! Ells van fent calaix i apa! A viure!

Anònim ha dit...

Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete Albacete

Montse ha dit...

Ok, que ya me enteré de que eres de Albacete. Como decía Mireia, por el mismo precio puedes poner otro "Albacete", pero entonces quizá no quedaría serio.

Anònim ha dit...

Gràcies, nina...
Sols bona nit ;¬)*

Deric ha dit...

el tema del reciclatge, com moltes coses, és complicat perquè hi ha gent que no li dóna la gana de fer-ho encara que per llençar una ampolla de vidre no s'hagi de desplaçar ni dos centímetres perquè els 2 contenidors estan de costat. M'emprenya molt obrir el contenidor de rebuig i veure'l ple de garrafes d'aigua, cartrons i vidre quan estan tots els contenidors junts (rebuig, vidre, paper, llaunes, orgànic). Si es fa això és per voluntat de no reciclar i a mi que no em vinguin amb òsties de "ai, no sabia". Després la gent s'enfada si la policia posa multes per no reciclar, però sembla que és l'únic llenguatge que s'entèn, quan et toca la butxaca!

Anònim ha dit...

http://www.publiblanes.net/Que_Pasada.htm
sobran comentaris.