15 de gener, 2014

Recepta

Quan era molt jove i era tutora d'una classe de nens i nenes de 5 anys (P5), feia servir uns llibrets d'una col·lecció que es deia "A poc a poc". Un dels llibrets es deia així.




El  nen té tos.

Jo tinc tos, encara que no em senti refredada. Només tinc tos, com el nen del llibret, que també deia

"El meu nen té tos a la nit?
De nit i de dia, el meu nen té tos"

doncs això. de nit i de dia, aix...

Hi ha un remei, pels que tingueu tos i no vulgueu estossegar a la nit. Apunteu i no us penseu que "només" és un remei de iaia (que ho és, però funciona, eh?)

- Agafeu un mocador de mocar dels d'abans (d'home i de roba, res de kleenex ni d'aquells petitets ai senyor, que només servien per fer bonic). I a falta de mocador de mocar d'home dels d'abans, un drap de cotó o un foulard finet.

- Mulleu-lo amb aigua freda i escorreu-lo.

- Poseu-vos-el al voltant del coll.Ben moll, però que no gotegi.

- Al damunt del mocador moll al voltant del coll, poseu-vos una bufanda de llana o un buff, braga o com n'hi vulgueu dir: alguna cosa que abrigui.

I a dormir!

Us juro que en minuts, deixareu de tossir. Al cap d'unes hores, però, i si teniu molta, molta tos, potser haureu de tornar a mullar el mocador, perquè amb l'escalfor estarà massa sec i ja no funcionarà "tant".

Ho heu entès?

No és una falòrnia: és un remei de l'àvia que funciona. Jo ho he provat amb mí i amb els meus nens, així, jo puc dir que

"El meu nen no té tos".

De res.


10 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

A mi em van ensenyar amb aquests llibres! Recordo l'Apa apa i El nen té tos, precisament. Clàssics.

gatot ha dit...

Ho has provat amb el xat? eh? eH? EH?

doncs...



p.s. els nous chaptkas aquests semblen els dels bancs....

M. Roser ha dit...

Els remeis de les àvies, solen funcionar més bé que els de cal apotecari...
Un dels nens que ajudo a l'escola a aprendre a llegir, aquests dies també té molta tos;li dic : la maneta a la boca, sinó demà jo també tindré tos...i ell riu, potser que li faci llegir aquest llibre!
Petonets.

el paseante ha dit...

Doncs jo fa dies que tinc tos. Vaig a recuperar algun d'aquells mocadors de roba que fa anys que no utlitzo i a preparar la bufanda per anar a dormir. Ja et diré si m'ha funcionat.

Montse ha dit...

Ostres, Salvador! i has arribat on has arribat (i encara pots arribar més lluny!) amb la col·lecció "A poc a poc"! que guai...

i ara potser em diràs que vas anar a la Vila? :) (ep, que no ho sé, eh?)jo estava en una escola de Barcelona, aleshores, per això no ho sé.

Una abraçada!

Montse ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Montse ha dit...

hahaha, Gatot, el Xat no té tos! (que jo sàpiga)

petonets!

Montse ha dit...

M.Roser, a mi m'encantava, la col·lecció. Era de quan encara es feia tot bilingüe (al menys a la meva escola, que encara no hi havia la normalització lingüística, que va venir uns anys més tard, no gaires) i hi ha via també la Colección Poquito a poco. Jo podia treballar en català amb els pares que ho havien demanat i en castellà amb la resta (molt més nombrós el grup castellà), l'avantatge és que el material era idèntic! hi havia els quaderns d'escriptura, també, i t'asseguro que funcionava! quins records!

Montse ha dit...

Paseante, estic impacient perquè m'expliquis si t'ha funcionat! cof,cof!

el paseante ha dit...

Bueno, avui he tossit poquet :-)