28 d’octubre, 2009

Deseduquem-nos

Eva Bach i Pere Darder proposen en un llibre anomenat "Des-educa't", una manera de viure i conviure millor. Jo diria que no és ben bé un llibre d'autoajuda (no m'agraden, els llibres d'autoajuda, en general, tot i que sempre pots trobar alguna perla). No és, doncs, un llibre d'autoajuda, sinó un llibre que fa una sèrie de reflexions, que vaig llegint i vaig pensant "ostres, això és el que jo hauria volgut escriure i no escriuré mai perquè ja se m'han avançat", que és el que penso tantes i tantes vegades quan llegeixo coses que m'agradaria haver dit jo.

Un exemple:
(...) Les actituds rsponsables, solidàries, democràtiques...,no les aprenem quan ens les expliquen sinó quan les vivim en la pròpia pell (quan sentim el seu valor o patim la seva manca) i aconseguim assignar-los un significat integrador.(...) (pàg. 77)

I encara un altre:
(...) Amor i coneixement no són dues coses alternatives, sinó que l'amor és el fonament de la vida humana i el coneixement només n'és un instrument. La cita és d'Humberto Maturano(...)  i ells la subscriuen. i jo també.

Doncs això. Que hauríem de ser capaços d'anar incorporant les emocions i els sentiments a la nostra vida. 


imatge: http://www.bancoimagenes.com/cd291/cd291f5_a.jpg


Què en penseu?

No del llibre (és evident que si no l'heu llegit no us puc demanar l'opinió del libre) sinó què penseu de la meva darrera frase, que també surt al llibre (i a la primera pàgina, a més) però que és un concepte que no considero que prengui i plagiï a ningú si me'l faig meu, perquè és el que penso des de fa taaaaaaaaaaant de temps! (sempre se m'avancen, oixxxx)

I el llibre, el recomano. Evidentment.

Eva Bach i Pere Darder: Des-educa't. Una proposta per viure i conviure millor.
Llibres a l'abast
Ed. 62

(No he demanat permís a ningú per copiar les frases que he copiat, demano disculpes als autors des d'aquí, però és queeeeee... em sembla que citant la font, la pàgina i recomanant el llibre ja compleixo, no?)

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs... totalment d'acord amb les dues afirmacions. Pel que fa a la primera, tot i compartir-la absolutament, crec que hi ha persones, nens i nenes fins i tot ben petits que ja són solidaris i responsables... en la mesura que poden ser-ho per a la seva edat. Hi ha persones que ho porten dins. Ara, els que no... sempre ho poden aprendre d'una manera viscuda.

Montse ha dit...

Gràcies, Carme, per venir, per llegir, per opinar... estem d'acord en tantes coses, tu i jo!

la impresentable sóc jo, que vinc a casa teva, llegeixo, miro... i la majoria de vegades no deixo comentaris... no m'ho tinguis en compte, eh? eh? eh?

zel ha dit...

D'acord plenament, i encara hi afegiria que hi falta una altra concepció de la vida...tinc un llibre per recomanar-te, però ara no el tinc a mà...i ja veuràs què em diràs... muacks!

Striper ha dit...

Estic d'acord pero també crec que ja tenim incorporadesles emocions i sentiments a la nostra vida, potser de manera egoista i erronea, per aixo calen tants`psisiquiatre, i que estem masa obsesionts amb el present i no planifiquem la vida capa un a felicitat duradera.

Clidice ha dit...

Ja està bé que hi hagi llibres que ens ensenyin a anar més enllà de viure en tòpics i pensar en titulars. La gent solem opinar sobre els altres molt lleugerament i amb mala idea, ningú fa res ben fet, només nosaltres. Hem perdut molts llençols en cada bugada i ara som una societat autista. No ens interessa res ni ningú que nosaltres mateixos i el nostre petit i intolerant ego.

Gràcies per la referència :) i no hi pateixis, si cites i cites l'autor no comets cap delicte :)

bellosoli ha dit...

be, crec que l'aprenentatge consisteix precisament en això, en anar incorporant les nostres experiències (incloses les emocions i els sentimens) al nostre saber.

El títol del llibre em fa posar els pels de punta. Estic tan envoltat de maleducats que el concepte "deseducació" em provoca terror!

Montse ha dit...

Zel, espero la recomanació del llibre així que la tinguis a punt, eh?

muaks!

Montse ha dit...

Striper, d'això es tracta: de no amagar els nostres sentiments i emocions, sinó, al contrari, viure amb ells i fer-los fluir. Si ho féssim, un altre gall ens cantaria!

Montse ha dit...

Clidice, el que volia dir és que aquests pensaments m'han passat una i mil vegades pel cap i que no he estat capaç de plasmar-los en un llibre (no en sabria pas)

I suposo que els autors no es poden sentir malament, els tracto molt bé, hehehe!

Montse ha dit...

Bellosoli, no es tracta de maleducar sinó de començar a trencar tòpics i llençar-los a les escombraries; deixar algunes opcions de vida que han quedat desfassades (del tipus "els homes no ploren", per dir-ne un de molt fàcil) i aprendre a viure amb els nostres sentiments i amb les nostres emocions, però per gestionar-les bé, no pas per fer-ne un mal ús (que seria el que dius de la mala educació)...
el títol del llibre pot portar a errors, però no es tracta de fomentar la mala educació sinó de "re-educar-nos" nosaltres per poder educar bé als que ens vénen al darrere... no sé si m'explico una mica millor, ara...

un petonet!

Montse ha dit...

Carme, respecte al que dius, hi he estat pensant i tinc ganes de fer un post que implica directament l'Olga Xirinacs a trvaés d'una novel·la seva.. bé, ja en parlaré, però les teves paraules "Hi ha persones que ho porten dins. Ara, els que no... sempre ho poden aprendre d'una manera viscuda."

Un tema difícil.

Joana ha dit...

Hi estic d'acord Arare i em pregunto què ha passat per deshumanitzar-nos i desensibilitzar-nos tant? Perquè ara retornem al món de les emocions però durant molts anys això era un signe de feblesa.
Penso sincerament que hem d'educar amb la llibertat de mostrar-nos tal i com som i aprendre de tot allò viscut.
Ostres ara no sé si m'he expressat bé. És tard . Bona nit. Tornaré

Montse ha dit...

Ha passat, Joana, que a la nostra generació (encara que siguis més jove que jo et fico a la meva generació) se'ns ha educat per servir a la societat i oblidar-nos de nosaltres mateixos; servir a la societat estaria bé sempre que no fos en detriment de cuidar-nos també a nosaltres (ara sóc jo la que no s'explica)... és un tema candent, que intentaré exposar en un altre post. Mare meva, se m'acumula la feina!

Un petó, Joana!