20 de març, 2009

aire

Quan els pulmons no accepten l'aire, quan els ulls vessen sense parar... què cal fer?
Intento respirar.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

montse...

vols uns quants gots de xupito? o poalets?

fas bé d'intentar respirar... tots ho necessitem.

noia... una abraçada

Josep Lluís ha dit...

Deixa que t'acaronin totes les coses bones que t'envolten.
Mira el mar, tot deixant que les teves velen interiors s'inflin.
I viu Montse....viu...

Un petó

Carme Rosanas ha dit...

Respira, respira i busca't algun canal de sortida o de desfogament. Escriu, parla...

Una abraçada, bonica.

Joana ha dit...

Respirar ben profundament, a la vora del mar, i si et cal, repenjar el teu cap a les meves espatlles, encara aguanten
Petons, d'aquells amb força

Striper ha dit...

una pausa i respirar fons.

fanal blau ha dit...

De vegades, tot i que no sempre, també va bé deixar-los vessar...buidar una mica els llacrimals dels dintres...perquè tornin les alenades plenes.
una abraçada de vent fresquet a la cara!

Anna ha dit...

Doncs cal aturar-se ni que sigui u instant, mirar el mar, tant blau, i respirar fondo, una, dues, tres vegades, o les que calguin.

Respira Montse, respira i descansa, deixa que vessin els ulls i l'ànima i el que calgui.

Una fortíssima abraçada des de el meu mar, que és el teu.

rhanya2 ha dit...

Ai Montse... Guapa, què et passa? T'envio ràfegues de vent fresc. Respira, aspira i descansa el cap.
Una abraçada i paro, que avui etic tobeta i la teva musica no ajuda gaire...

Jesús M. Tibau ha dit...

t'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'avui

Eli ha dit...

Noia, si aquest video l'haguès tingut dissabte, segur que m'haguès sentit millor.... La propera el recordarè!

Una abraçada

el paseante ha dit...

No m'hi he trobat mai, però faria com has dit tu: intentar respirar.

Albert ha dit...

Un petó.

una més ha dit...

Tanca els ulls.

Tranquil.la. Busca't i agafa't ben fort al màstil que ets tu mateixa. Intenta sentir-te.

Tanca els ulls.

Dóna't la mà.

Respira.

Montse: Una abraçada d'aquelles.