03 de març, 2009

Boja


T'has de cuidar, perquè, qui té cura del cuidador?si, però quan s'està desbordat no hi ha temps de cuidar-se, d'acord, però pensa que si tu no estàs bé, no pots tenir cura del que està pitjor. Ja, però hi ha situacions que em sobrepassen. Ja. Quina diferència hi ha entre una infermera i una filla? No ho sé, però no sóc infermera. Per això. I quina diferència hi ha entre una filla i una minyona? No ho sé, jo sempre he estat molt bona minyona. Ja m'entens. Si, ja t'entenc. Pot fer coses. Però no les fa. Però pot fer-les, no és el teu problema. Si. És el seu problema, però també és el meu problema. No hi estic tant d'acord. Jo penso que si, que és el meu problema. Bona minyona, filla, infermera, esposa, mare, àvia, psicodallonsis i fòbica. Encisador. Desencoratjador. Fòbic. Divertit? Val més riure. Si. Val més. Això, doncs. Somriu. No em surt. Ves a maquillar-te, fas carica. Les infermeres, les filles, les bones minyones, les esposes, les mares, les àvies, les fòbiques i les psicodallonsis es maquillen? Això no era per a les altres? I qui són, les altres? Les dones. Ah, i tu no ets una dona? Jo sóc tots els rols a l'hora. La meva identitat està vagament perduda. Per això ets fòbica, ho veus? Ho veus? Manicomi! Manicomi i camisa de força! No, dona, no, però per fi et veig somriure.

Nyac! Nyac! Nyac! què fas? caço xiribís. I què són, els xiribís? No ho sé, encara no n'he caçat cap. Nyac! Nyac! Nyac!

Definitivament, estàs com una cabra. Anem al manicomi? On és, la camisa de força? No et cal. Ja et lligaré jo. Si, però amb els teus braços. Molt bé. Fes-me un petó, boja! Uun petó? no. Mil. Te'ls mereixes.

Un petó, fi, i s'acaba.

Anem a veure Rubianes solamente? Si, va, aquest noi ens fa riure fins i tot després de mort. Quina llàstima, la seva mort... quina llàstima!

Casa de bojos!

8 comentaris:

Gatot ha dit...

:)
i no heu provat de fer el cargol?
:P

petons i llepades locueles!

Carme ha dit...

Mil petons, unes quantes rialles amb el Rubianes i tot ho veuràs d'una altra manera.

Que descansis preciosa! que ja veig que et fa molta falta.

iruna ha dit...

montse...!

quina conversa més "cuerda", noia... :)

ja m'agradaria vore't fent-te un o mil petons... i tant, que te'ls mereixes.

una coseta... si pot fer coses i no les fa... i les hi fas tu... continuarà no fent-les. ja sé que és molt fàcil dir-ho i molt difícil canviar-ho, però... si pot fer-les, no les fa, i tu tampoc... no et sembla que ja és prou "grandeta"? això, si pot fer-les, eh. si no, ja seria diferent.

quan algú "s'acomoda", repenjant-se, moltes vegades passa que, si els altres "no l'ajuden", poden acabar tenint més feina encara, després... i acabem abans "ajudant"-"acomodant", que havent de tenir la incomoditat i la paciència de fer que l'altre s'espavile...

montse... potser em diràs que a determinades edats les persones ja no poden canviar... però conec una mare d'una mare que, tot i que intenta acomodar-se, no-ajudant-la, ja s'espavila, quan vol. i em sembla que de "viatges" a l'hospital, quan lo cos realment ho necessita, n'hi ha igualment, amb "ajudes" i sense.

te dic tot això pensant concretament en tot allò que dius que pot fer i que no fa. només en este sentit, t'ho dic.

una abraçada, montse

pere ha dit...

i t'has deixat que ets una amiga i una tertuliana... i vés a saber quantes coses més. Tamtes coses, tanta pressió i el temps que no es vol multiplicar i permet pauses escasses.
M'adono que no ajudo gaire, vaja amics!
Una abraçada, Montse!

el nadador ha dit...

Agafa-t'ho amb calma dona. El dia té 24 hores i arriba on puguis arribar. I riu amb el Rubianes, que encara ho podem fer malgrat no hi sigui.

Rita ha dit...

Segur que després de l'abraçada, de veure el Rubianes (que bo que era!) i de dormir estàs molt millor.

Paciència, maca, i més petons i abraçades! :-)

Glòria ha dit...

El quid de la qüestió: cuidar-se el cuidador!!!
Cuída't!

Josep Lluís ha dit...

Ah! i tens un blog...

Un petonàs tranquilitzador.