Entrades
Sant Josep
19 de març d'algun dels anys 60
Ubicació: Jardí del carrer Molí
Els improvisats paletes (el pare i el tiet) construeixen un parell de graons a l'entrada del jardí. Podria ser, que hi hagués, fins i tot, una formigonera? O potser fan les pastetes en una eina d'aquelles... una gaveta, em sembla que en diuen? És igual. Ells en aquest moment no treballen, perquè avui és Sant Josep i és festa!
Quan va deixar de ser festa, per Sant Josep? ja ni me'n recordo...
Jo faig voltes, saltant al voltant de la gaveta mentre canto:
Avui és festa, avui és festa, avui és festa! Menjarem crema, menjarem crema, menjarem crema! El gat, ja no recordo si el Rufino, el Magarrinyes o el Bolita, salta amb mi. Esquitxos de la sorra amuntegada al costat de la gaveta van a parar al meu vestit. Ja hi haurà crits, penso. I, efectivament, hi ha crits.
- Neeeeeeeeeeeeeenaaaaaaaaaaaaaa! Deixa de saltar d'una vegadaaaaaaaaaaaaaaaaaa! - diu la iaia. (On és, la mare?)
La nena passa de la iaia i continua cantant al voltant de la gaveta:
Avui és festa! Avui és festa! Avui és festaaaaaaaaaaaa!
Menjarem crema, menjarem crema, menjarem cremaaaaaaaaaaa!
I tu, tieta, ets a la cuina, segurament amb la mare (o no) el·laborant una crema d'aquelles tan delicioses que sabeu fer!
Saps què? Me n'he adonat que t'estimo molt més del que es sol estimar a una tieta!
Felicitats!!!
pst, no li diguis a ningú (això és entre nosaltres)
9 comentaris:
...amb el branquilló de canyella i el crec crec del cremat del damunt...i els melindros...
Felicitats a la tieta i un petonet per a tu!
ai!!!! las tietas la meva es diu Maria.
nyam, fanal blau!!!
Striper, jo també tenia una tia Maria, que ja es va morir. Hi havia ties i tietes, és curiós. També hi havia "onclus" i tiets.
No recordo el per què d'aquestes distincions, però la tieta Fina sempre ha estat la tieta Fina i la tia Maria sempre havia estat la tia Maria...
Maria.. ara m'ha vingut al cap el que em deia sempre el meu avi, i la meva àvia el renyava.. perque no se li havia d'explicar allò a la nena..
Com que tens una tia que és diu Maria.. "La tia Maria collia codonys... Codonys collia la tia Maria"! I com que el més normal era equivocar-se... ves quin taco deixaves anar de petita i a sobres et feies un fart de riure..
aixxx i tot això perque ho explico.. no dius que es diu Josefina! ???
Felicitats per la part que et toca!
:-D
Pst, no li dinguis a ningú, però felicitats a la tieta. Saps? Casa meva (la meva casa de veritat) també és al carrer del Molí. I allí encara és festa per Sant Josep. I segur que el capità també et renya quan tornes a casa amb esquitxos de sorra a la roba :-) No canviaràs mai, catxis.
La cançó de la tia Maria la cantava en Pere Tapies o la Trinca, ara no ho recordo bé. o potser ho cantaven tots! A mi també em feia riure :)
Un petonet,Eli!
Paseante-nedador, quina coïncidència, no, això del carrer Molí? quan jo era petita, però, es deia Molino (coses de la dictadura)
la tieta també et llegeix, a tu, a través de les meves entrades de blog. Llàstima que no vagi directament a l teu, li agradaria! però em temo que no té massa temps per a la informàtica.
Ah! encara no he aplicat el que em vas dir, no he tingut temps, espero posar-m'hi aquest cap de setmana :)
Un petonet!
Encara vas estar de sort. El meu, a la dictadura, es deia General Mola.
Publica un comentari a l'entrada