07 de març, 2009

Una fàbula moderna

M'adono que us llegeixo poc. M'adono que m'estic convertint en l'eterna "quejica". M'adono que una certa (de)pressió m'està allunyant de la xarxa, de l'escriptura, de la vida d'internauta que duia fins ara... i espero, francament, que sigui momentani. Em fa l'efecte que, un cop descobreixes els blogs amics, es fa molt dur no tenir temps d'anar a visitar-los tots. En definitiva, que us trobo a faltar.

M'he fet addicta (m'hi he subscrit) al Blog alternativo. De tant en tant diuen coses amb les que no hi estic tan d'acord, però en general, penso que el que diuen és més bo que no pas indiferent. Per descomptat, que mai és dolent, intrínsecament dolent, vull dir, o perjudicial. Per això els llegeixo i, escèptica com sóc, em quedo amb allò que em convé. Digueu-me còmoda. És una mica com amb la religió (les religions). Sempre m'he quedat amb allò que em convé. Digueu-me aprofitada. Us deixo un video que he "pispat" del Blog alternativo. És un cant a l'esperança, jo diria que una fàbula actualitzada, una fàbula traspassada al món de la tecnologia que ens envolta. Un altre món és possible. Encara que no haguem trobat la manera de construir-lo.


3 comentaris:

jaka ha dit...

Un vídeo molt maco... la cançó es súper, el bloc que menciones no m’agrada tant però be, tot serveix per passar l’estona oi?
Montse, quan puguis a veure si pots fer que no surti publicitat al teu bloc, es que l’ordinador em fa coses rares i algunes vegades es queda penjat, si es que no pots doncs no passa res.
Petonets,
;D

Carme ha dit...

Un vídeo molt bonic i molt tendre. Sempre és agradable veure l'amor i l'estimació, encara que no sigui en la nostr a espècie. Que bufons!

I el blog que dius, no el conec, em fa mandra conèixer blogs nous, perquè ja no dono l'abast amb els que "ja són meus i me'ls estimo. És com si em fes por d'assumir mñés compromisos... gent que em sap molt de greu no visitar o no comentar tant com voldria. De moment crec que no hi aniré. Gràcies per portar-nos el vídeo fins aquí!

Violette ha dit...

Mira que ets divertida, eh?? Ens trobes a faltar (tot i que vas venint...) i et suscrius a un nou blog!! Et diré masoca?! Però si tu no pots parar mai!! A mi m'estàs bé com ets, inesgotable, plena d'entusiasme... Que dius que estàs depri..què??
Una abraçada, Montse!! Penso molt sovint en tu.