Entrades
Meditant sobre llenguatge, fem allò que en diem metallenguatge. Meditant sobre la vida, estaríem fent metavida?Necessito parar, fer metallenguatge i fer meta vida i fer metablog i fer metamontse... sé que sabeu que tornaré, perquè mai no puc estar-me quieta ni de fets ni de paraules. Mentrestant us deixo amb aquest poema de Màrius Sampere, un poeta de Badalona - al menys jo crec que és de Badalona, corregiu-me si m'equivoco - a qui vaig conèixer en la seva faceta de fotògraf. El dia que trobi les fotos que em va fer, ja us les penjaré. Si les trobo...
Mediteu sobre el seu poema. És un compendi de metallenguatge i metapoesia. A mi m'agrada. I a vosaltres?
UN DIA VAIG ESCRIURE
Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.
Màrius Sampere
___________________________
Us sembla bé, Gerswin, per aquesta petita pausa? aquí el teniu, doncs.
Aviat tornaré. Sigueu feliços!
16 comentaris:
Aclamacions compartides per a en Màrius Sampere. I gràcies per aquest poema: un luxe perdurable mentre la vida ens permeti gaudir-lo. I quan no ens deixi, esdevindrà luxe aliè.
Et desitjo un procés de metamontse carregat d'esències...
Em sembla un poema molt ben estructurat, amb paraules molt ben trobades i molt ben lligades.
Però què està passant? És el mes de març (que per sort ja s'acaba...)? És aquest inici de primavera més primavera que mai?
Fes metamontse tant com vulguis... Tu ho expliques com va fer la Joana Llumdedona, d'altres simplement s'aturen i no diuen res (ja tornaran...), d'altres diuen que marxen per sempre però tornen de seguida (per sort!!)...
Ja tornaràs, Montse! Atura't, respira i mira el teu mar des del Blauet. Jo el miraré a través dels teus ulls quan tornis.
Una abraçada molt llarga.
Com que diria pràcticament el mateix que diu la Violette, només et dic fins aviat o fins quan tu vulguis, o puguis.
T'envio molts petons i una abraçada forta, llarga i càlida. :-)
Ens has deixa t en companyia d'un bon poema, metamontsejat tant cum puguis...
T'esperem. Una abraçada.
Canvia d'aires, de vents i aigües... Fins a la tornada!
Tothom necessitem de tant en tant un canvi.
Un petonàs.
Pren bon aire i bons aliments per l'anima, aigxa les llagrimes amb somriures i fins aviat aqui t'esperarem , una gran abraçada molt sincera.
montse...
a mi m'ha agradat molt, este "compendi de metallenguatge i de metapoesia" del màrius sampere.
me fa gràcia vore com se descriu a si mateix intentant copsar "l'essència de la poesia".
diu que "va escriure"... que "ara no ho escriuria"... fins i tot diu que "sap"... però continua barruntant :)
m'ha recordat una "correcció" que de vegades fan quan algú pregunta: "com te dius?", i el corrector puntualitza, "no com te dius, com te diuen".
i, mentrestant, "allò", està passant, mos està afectant, i mos mira, com dient, "digue'm com vulgues"...
noia... no sé com encara mos atrevim a dir que "volem fer una pausa"... o que "farem una pausa"...
("la pausa", o com volguéssem dir-li, mentrestant, també mos deu estar mirant, com dient, "sí, ja... aquí t'espero")
vaig llegir que has pogut assaborir una mica d'oxigen després de molts dies sense fer-ho. me n'alegro molt, montse
una abraçada
Crec que et costarà deixar d'escriure amb la teva literatura vital. Crec que tornaràs aviat. Un petonet.
Si és petita sí, però petita, eh? que si ens posem amb metallenguatges, metavides i metapauses, anem llestos...
Cuida't princesa estimada, reina de la mar...
Benvolguda Montse, dius que ja has agafat una mica d'oxigen buscant entre els noms vells i els nous? No t'aturis, no t'aturis!
Una abraçada.
una petita aturada al camí per admirar el paisatge i comprovar les soles de les sabates, va bé; però no la facis massa llarga
fins aviat no tardis metagaire a tornar!
Potser ara és el moment de fer una capbussada interna en aquest, El Teu Mar.
Estic tranquil·la perquè com tu dius, tornaràs aviat i tornaràs de ben segur oxigenada i amb totes les teves forces.
Gaudeix de tots aquests moments, com ens has fet gaudir tu amb aquest bonic poema d'en Màrius Sampere.
Cuida't molt preciosa, nosaltres esperarem des d'aquest bonica platja la teva tornada.
Un petonetttt Montse !
;)
Primer la Joana, ara tu,...m'estic quedant sense muses al replà! Sortt qiue encara hi ha i qeu tornareu! En AMrius Sampere és de Barcelona, del Guianr´do, per`po crec que estava molt lligat a Sant Coloma de Gramanet i/o Badalona. Al Parc Fluviasl del Besòs hi ha un vers seu al lalrg d'un mur. Les paraules són l'essència de la poesia, i el poeta el que fa és jugar amb elles, com en una laboratori, per transmetre'ns sentiments. Com fas des del teu blog. Com fem des dels nostres blogs. Som poetes, doncs? Una mica, tots plagats, sí. No en tinc cap dubte.
T'estarem esperant!
Una abraçada!
;-)
Abelleix contemplar el món des del balcó...uns dies,una estona, el que calgui...
Records!reina mora :)
Publica un comentari a l'entrada