Solució al 100è Joc literari

Faig una pausa dins de la pausa per donar a conèixer la solució al 100è Joc literari proposat per Jesús Tibau al seu blog Tens un racó dalt del món. Ha estat un plaer participar-hi i comprovar com el meu blog s'ha enriquit amb noves visites, gràcies a aquesta petita aportació a la nostra literatura. Petita per part meva. Gran, per part de Tibau.

Recordem el fragment que vaig proposar:

A estones vetllava d'aturat, d'altres, trepitjant tan fluix com sabia; passejava per davant el mur que envoltava el jardí, sense perdre de vista la porta que aviat hauria d'obrir-se. Amb insistència minuciosa repassava el motiu que l'havia duit fins allà i dins el bessó de la nit el mantenia despert i vigilant, pendent només del senyal esperat. Intentava posar tot l'esment del món en cadascuna de les contrasenyes que el capità Andreas Harts li havia donat gairebé feia un any i que des de llavors duia ben impreses en el full primer de la memòria perquè arribat el moment tot s'acomplís sense mancar-hi una peça petita. Segur com estava que allò que succeí a Harts per força hauria de repetir-se en la seva persona, tenia el convenciment que aviat seria cridat i els seus mèrits apreciats en la mesura exacta del seu valor (...)

El fragment pertany al llibre de Carme Riera, guanyador del Premi Josep Pla de 1994,

Dins el darrer blau

publicat per edicions Destino.

___________________

Fi de la pausa de la pausa...

Ja us ho vaig dir: tornaré aviat, però és que ara mateix estic en una altra onda... fins aviat!