08 d’abril, 2009

Desdejuni amb diamants

Ella no tenia un gos i un gat... o si? (imatge de google)

Cada dia em llevo cap a les 7 del matí, per necessitats fisiològiques de la meva gossa. Val a dir que jo m'hi estaria mitja horeta més, fent el ronso pel llit, però a les 7 en punt sonen el meu mòbil i les orelles de la Taca, que s'aixeca del seu matalasset i se les espolsa, amb un sorollet característic, que ja he après a associar a la musiqueta del despertador del mòbil. O potser és ella la que ha après que quan sona la musiqueta, jo m'aixecaré i la trauré a fer pipi. La qüestió és que ambdues coses, musiqueta i espolsamenta d'orelles canines, es donen al mateix temps: a les 7 del matí de cada dia, plogui o nevi, sigui dissabte, diumenge o entre setmana. Ves, una contingència que fa de les set del matí l'hora de llevar-se.


Una vegada resoltes les necessitats fisiològiques de la taca - aquesta sortideta no passa de cinc minuts, ambdues tenim gana i sabem que després esmorzarem- entra el Xat. Es miren, abans, de reüll. Ara, que fa tant de temps que es coneixen, ja es miren directament i es deuen preguntar sense paraules ni lladrucs ni miols, a veure qui dels dos serà l'afortunat que esmorzarà primer. Sempre acaba sent el gat. Mentre li poso el pinso, la Taca em mira i alguna vegada fins i tot gemega. Quan ho fa sempre li he de dir "però dona, no veus que ara te'l posaré a tu? no veus que només tinc dues mans, com qualsevol cambrer?"... està acostumada a asseure's al davant del menjar (no volem que s'hi abraoni) i fa gràcia quan s'asseu i arrossega el cul per terra, acostat-se al plat, amb cara de bona nena. Jo li faria una foto, però com que només tinc dues mans...


Un cop alimentades les dues bèsties, m'alimento jo. Una taronja ben sucosa, una pera, uns grans de raïm... tot depèn del dia i de les ganes. Sempre ha de ser una fruita sucosa. Les pomes són per berenar... un talladet amb llet "de veritat" (o el més de veritat possible; si hi ha ocasió, llet fresca, d'aquella que caduca de seguida) i amb cafè nespresso (quina troballa!) una torradeta i, quan n'hi ha, una presa de xocolata. Darrerament no n'hi ha perquè no en compro. I no en compro, perquè si en compro, me la menjo. Oi que m'enteneu?


I llavors, la cerimònia: amb el petit cafè amb llet en una mà i les ulleres a l'altra, em dirigeixo cap al meu ordinador i us llegeixo.


Avui m'ha donat per llegir-vos per ordre, la meva llista de blogs em va indicant qui ha escrit i quin és el títol del post. Abans llegia el diari digital. Ara us prefereixo a vosaltres. Normalment, puc llegir tres o quatre posts seguits i fer algun comentari.

La cerimònia no em sol durar més d'un quart d'hora o vint minuts, això si no escric jo també alguna coseta. Que si ho faig, entre "pitos i flautes", és mitja hora. Però avui la cerimònia se m'ha allargat. Potser perquè és Setmana Santa i m'agafo les coses amb una mica més de calma? Subliminalment em dec pensar que estic de vacances... no ho sé.

Però ja em fa mal el cul! necessito aixecar-me i sortir (encara no entenc com hi ha qui nega la hiperactivitat d'algunes persones... a mi sembla que em punxen el cul. Necessito aixecar-me!)


En fi... engeguen la tertúlia a Rac 1 i el primer que fan és parlar del govern (quin atipament)...

d'això...

No em vau respondre a la pregunta de l'altre dia, eh? Molt tirar pilotes fora, vosaltres!

Sou massa interessants, pel meu cul inquiet... tornaré després, per acabar de llegir-vos. I potser comentar-vos.

Que bé... ja no plou!


26 comentaris:

Glòria ha dit...

Els meus matins no tenen bestià per donar-lis esmorzar; jo sí que ho faig... I el ritual dels blocs, semblant.
Bona lectura, bons matins... Bones vacances, Montse!

Striper ha dit...

je je els meus tenen un no se que molt semblant. Millor?

Gatot ha dit...

amb els horaris que faig no podria tenir gos/gosa: o li esclataria la bufeta o s'acostumaria a fer-ho dins de casa (tot i que he vist al youtube alguns animals domèstics que ho fan al vàter i fins i tot estiren la cadena!)

et llegeixo... més tranquil·la i m'agrada... que tinguis un bon dimecres, arare!
petons i llepades sense horaris!

Joana ha dit...

Ostres els meus matins són de carrera, a preu fet , vaja tot i que tinc temps per a fer el cafè amb llet, despertar-me, la dutxa i a les 8 fitxo. No tinc animalons però a aquella hora a casa sembla un galliner :)
Bona Setmana Santa wapa!

kweilan ha dit...

Quan no s'ha d'anar a treballar, els matins tenen un altre ritme...tranquil, sense presses...ho transmets molt bé.

Anònim ha dit...

QUINA FAINADA¡PERO CERTAMENT SATISFACTORIA. NO TI CANSIS.....BONES VACANCES,
JUGANT AMB BCN.

F.Puigcarbó ha dit...

ves en compte amb el gos, han dit avui els de Rac1 que l'ajuntament de Girona ha tret una normativa que obliga a cada propietari a treure el seu gos 2o minuts cada dia. I jo que pensava que l'Anna Pagans era seriosa....massa orujo destil·lat,

Rita ha dit...

Et veig per aquí i m'agrada. Tot va millor, segur... Els meus esmorzars són semblants, els capsde...
Bona Setmana Santa, bonica!

tresa ha dit...

Hola ! no tinc gos per treure !
Peró soc també vastant matinera !
Tenim un gat que entri i surt tot sol per la seva porteta !
He vingut a llegirte a veure si aprenc a escriure una mica més el meu idioma!
petons!

USD ha dit...

els blogs també s'han convertit en un ritual

fanal blau ha dit...

Bon vespre, cul inquiet...Asseu-te i aixeca't tantes vegades com et calgui...però no ens privis del plaer de llegir-te i de visitar-nos...

Tú vinga a insistir i sembla que el personal taral.leja el "naniánaaaa" fent-nos els "suecs i les sueques" sense respondre (un post més) a la Filosofía de cuina...
A mi sí em sembla trist pensar en poder/haver de deixar algun dia el control de la meva vida(si és que arribo a velleta...o em viro abans...) pel que comporta de pèrdua de capacitats i pel que comporta, alhora, de "càrrega" cap els altres...Jo, personalment, desitjaria plegar veles abans.
Ens poses uns deures a respondre molt complexos...
Però com a filla, fins i tot he enyorat moltes vegades, haver pogut disfrutar de tenir cura d'uns pares que van acomiadar-se molt joves...alhora que no deixo de preguntar-me com em sentiria...

una abraçada! i...una altra abraçada!

el nadador ha dit...

Estàs ben distreta amb la Taca i el Xat M'ha fet riure com la gossa dissimula per acostar-se al menjar. M'agraden els teus primers moments del dia, tret que hauries d'escoltar la tertúlia del Jiménez-Losantos. Relaxa més.

Montse/Arare ha dit...

Nedador (o nadador, vaaaaaaaaaaale)

Sempre dic el mateix (em repeteixo com l'all) però jo per relaxar-me adrenalínicament, prefereixo el Dragon Khan que el Jiménez Losantos (alguna vegada l'havia escoltat i em quedava "roque", del que m'arribava a relaxar!) ;)

La Taca és divertidíssima! El dia que me'n recordi, utilitzaré una de les dues mans que tinc per fer-li una foto, perquè està de "xiste".

Colta, gràacies per nedar pels meus mars!!!!

Montse/Arare ha dit...

Fanal blau, ho sento, això dels teus pares...
Ets l'única que ha respost a la pregunta camuflada al post anterior, eh? no et preocupis, un dia d'aquests en faré un, de post, on només hi haurà la pregunta i llavors no es podran escaquejar!
petons i molt bon dijous Sant!

Montse/Arare ha dit...

USD, tens nick de partit polític, hehehe... m'encanten les teves sortides, a veure si te n'envio alguna...
continuo amb el ritual:t'hi has fixat, que quan estem "bé" és molt més fàcil escriure, comunicar-se i respondre els comentaris?

un petonet!!!

Montse/Arare ha dit...

Hosti, Tresa, a veure, fem una cosa: posa't un clavell vermell a la solapa (encara que no portis solapa) així, si ens trobem pel "mercadillu" o per plaça, ens podrem saludar!

hmmmmm... quan vegis una cabra boja que sempre va amb un coet al cul... al darrere d'un gos, cridant "Taca" "Taca" "Tacaaaaaaa", aquesta sóc jo! quan vaig amb ella, normalment, semblo el Mr. Bean, perquè arriba un moment que ja no sé si passejo jo la gossa o ella em paseja a mi!

Petonets, veïna!

Montse/Arare ha dit...

Rita, tu ets una de les meves icones... blogueres, vull dir. Et llegeixo sempre sempre, encara que no sempre comenti. I si, estic una mica millor, el meu marit diu que sóc una pessimista, però no és veritat: sóc una optimista ben informada! per això m'agafen aquests "baixons", que sempre tenen un punt de partida (vull dir que no són des de dins, sinó que sempre hi ha algun factor que me'ls provoca)

quin rollo t'estic fotent!

Bon dijous sant, bonica!

Montse/Arare ha dit...

Francesc, la meva gossa en vint minuts no té ni temps de fer pipí!!! ha de sortir tres cops al dia per fer pipí i caques. Quan la trec "de veritat", la trec una hora, perquè salti i brinqui tot el que vulgui. Tu creus que sóc candidata a la multa, per excés de temps de "gasto de carrer amb gos"?

aixxxx... Pagans, com em facis Pagar me la Pagaràs!

Montse/Arare ha dit...

Hola JUgant! No m'hi cansaré, t'ho prometo! :D

Petonetsssss

Montse/Arare ha dit...

Kweilan, benvinguda! Ja veig que ets la meva seguidora núm. 42, gràcies, maca, jo també et vindré a veure (se m'acumula la feina, eh?)
Els matins, aquesta setmana, són diferents, és veritat. Sembla que es pugui olorar, això de les vacances :)

Bones vacances!

Montse/Arare ha dit...

Joana, els meus havien estat com els teus durant moooooolts anys, però reconec que m'agraden més els actuals, em sembla que he viscut la vida massa de pressa! el temps m'ha passat en una volada!

Una abraçada, Joana, em fa il·lusió tornar-te a veure, això vol dir que la teva treva ha acabat?

Montse/Arare ha dit...

En el teu honor i en el d'uns quants altres que m'ho han dit en privat, Gatot, em torno a posar Arare, encara que sigui en segon lloc. Sembla que es fa difícil, això de dir-me Montse... m'ho vaig canviar quan vaig obrir el blog de l'àvia... perquè em semblava poc seriós, ser àvia i tenir "aquest" nick, però no et pensis que no li tinc "carinyo"!
Ja en parlarem, tu i jo, de la meva tranquilitat, hehehe...

Un petonet, Gat Guapo!

Montse/Arare ha dit...

Millor, Striper, gràcies!

si, suposo que tu, amb la LLuna, deus fer més o menys el que faig jo!
:) Bon dijous!!!

Montse/Arare ha dit...

hehehe, Glòria, a casa, la més bèstia sóc jo! :D

Bones vacances, maca!!

Edelia ha dit...

Aix, Montse, sé que ja tens molts comentaris en aquesta entrada i que ja n'has fet alguna de nova...però no m'hi puc estar: com m'agrada quan expliques les coses de cada dia, quan passejes amb la Taca, quan esmorzes, quan estàs vora el mar...Transmets una pau que envejo tant!
Com enyoro tenir aquesta calma, aquest temps per a mi...com m'agradaria passejar per la platja amb el meu petit, tenir temps de gaudir l'esmorzar...
Com desitjo viure tranquila, i quant d'esforç m'està costant...

Montse/Arare ha dit...

millor que pensis que transmeto calma, Edelia, hehehe (deus ser la única que ho pensa) a casa meva sempre em diuen que els atabalo, que no paro mai... ara, això si. quan passejo pel meu mar, em transformo.
Saps? De vegades la tranquil·litat costa un gran esforç, però se n'aprèn amb els anys :D

Molts petonets, maca, i no et prenguis la vida massa seriosament, al cap i a la fi no en sortiràs viva... (Les Luthiers)