27 d’abril, 2009

Montserrat




Celebrar el sant és un costum ben bé nostre. No sé si només català o també de la resta d'Espanya, però nostre, al cap i a la fi.


I avui ens toca a les que ens diem com la muntanya, tan bonica que podria ser, i tan mercantilitzada que està, pobra... que jo la recordo de quan hi anava de petita, que em semblava un dels paisatges més bonics del món, i en canvi, la darrera vegada que hi vaig anar, feina vaig tenir per reconèixer que aquella era la "meva" muntanya, de tan plena de gent, turistes i del país, cameres fotogràfiques en mà, i haver de sentir el Virolai entre xerrameques de la gent i amb algú que, directament, graponejava l'orgue, en lloc d'acompanyar suaument una música tan bonica... i jo que recordava haver-me sentit gairebé mística, quan hi entrava amb els meus pares, i en sortir compràvem el tradicional mató embolicat amb una fulla de col... ara hi venen de tot i força! (la pela és la pela, tu, i deixa't estar de punyetes i misticismes)




Mai m'havia agradat, l'aspecte de la meva patrona. Una marededéu havia de ser - segons els meus cànons de bellesa de les marededeus - una mena de verge de Lourdes o com una versió de Murillo, tota plena d'angelets decapitats, amb una serpota als peus de la senyora, que havia de portar un vestit blanc i un manto blau, que havia de semblar una princesa.


En lloc d'això, em presentaven una imatge d'una marededéu lletja com un pecat, rabassuda, negra com un carbó i amb un nen lleig com ella i una bola en una mà. Mai no vaig entendre per què la meva marededéu havia de ser tan relletja! i sempre la vaig rebutjar (digueu-me racista)





Amb el temps vaig aprendre que la imatge - romànica- era la que era, però que la verge jo me la podia imaginar com jo volia. Llàstima que llavors jo ja feia temps que havia deixat de creure la beneiteria de la virginitat de Maria i totes aquestes coses... i ja no em va servir mai més.




Malgrat tot, avui és el meu sant i el de totes les que ens diem Montserrat, o Maria de Montserrat, com jo (manda huev...) però això és el que hi ha!




FELICITATS, Montserrats! i que passeu/passem un bon dia!


Us deixo amb el Pie Jesu (Fauré) - per mi, molt més ben interpretada que el Virolai cantat model orgue de gats per acontentar el personal -


El solista es diu David Pla i té 12 anys.









21 comentaris:

Striper ha dit...

Des de molt a prop de Monserrat. Felicitats. una abraçada.

Trenzas ha dit...

Moltes felicitats, reineta mora...!
Soy un auténtico despiste para esto de las onomásticas y demás, pero hoy he tenido que mirar el calendario y...
:)
¡Que pases un día estupendo...!
I moltes abraçades....!

Glòria ha dit...

Felicitats, Montserrat!

Rita ha dit...

Moltíssimes felicitats, preciosa!!!

Que passis un dia genial!!
Petonetssssssss!!!!!!!!!!!!!!

jaka ha dit...

Felicitats Montse !!!

Petonets,

Carme ha dit...

Doncs repeteixo Felicitació! escoltant el Pie Jesu.

Aquesta barana que es veu al vídeo deu ser Sant Jeroni, oi? Em fa recorda que la muntanya és molt més que el monestir i els turistes. Caminar per la untanya és encara tot un plaer.

Evonica ha dit...

Moltes felicitats Montse!!!!
Que tinguis un bon dia!
Un petonet!!

poesiaula ha dit...

Salut i bon dia!

fractal ha dit...

Felicitats! Un petó i una abraçada, i no dissimulis: guarda'ns una mica de pastís, no siguis goluda, que aquí molta mare de deu i molta cançoneta però poc convit... apa, cuida't molt.

una més ha dit...

Felicitaaaaats!!

Espero que passis un bon dia. M'has fet recorda que he de felicitar la meva Directora ;)

Per cert, a mi m'agrada molt el senyor Fauré, així que trobo la peça molt ben escollida.

Petonets.

pere ha dit...

Quie passis un molt bon dia, Maria Montserrat. Una abraçada.

(i que el mercantilisme arribi a casa teva de maenra diversa)

fanal blau ha dit...

...ontseeeeeeeee!
felicitats i tiguis bon dia!

Esther ha dit...

FELICITATS CAPITANAAAAA!! espero que passis un sant molt molt feliç! petonets de la reina mora!

rebaixes ha dit...

Sigui com sigui té de posar FELICITATS, I BEN GRAN QUE ACULLI A TOTS ELS TEUS I ALS QUE ET FAN BARANA AL TEU MAR.

Jo no he posat en el meu bloc un record per a les Montse, no. Encara que ho veig com una cosa de gran sentiment per tots els d'aquesta terra també i veig la fantasia que hi ha i ho he expresat amb el poema. Una de les meves ESCORRIALLES, escrites aquests dies és- TENIA FE? DONARIA MAI UN XEC EN BLANC? -- cadascú que hi possi la seva resposta....
Però, abans i sempre FELICITATS. ANTON.

F.Puigcarbó ha dit...

Moltes felicitats!

Violette ha dit...

Que tinguis un bon dia, Montse!!
(avui d'Arare ni la A!)

Anna ha dit...

MOLTES FELICITATS!!!!!
MARIA MONTSERRAT... HEHEHE, JO TAMBE EM DIC ANNA MARIA... ÉS QUE AIXÒ DE MARIA ERA QUASI INEVITABLE ;)
PETONETS!!!

kweilan ha dit...

Moltes felicitats!Que acabis de passar el dia fantàsticament bé!

el nadador ha dit...

Arribo tard com sempre. En qualsevol cas, felicitats. Espero que hagis tingut un bon dia. Ah! es veu que la Marededéu de Montserrat no era negra en orígen. Que es va anar enfosquint amb el temps.

Montse/Arare ha dit...

MOltíssimes gràcies a tots i a totes!!!!

Ha sortit el sol i "ja" torna a ser dimarts!

Que tingueu el millor dimarts de la setmana! ;)

Ramon Aladern ha dit...

Fins avui que no passo per casa teva, i com que tons els sants tenen vuitada... MOLTES FELICITATS!!!
(Ah, i la Moreneta no és lletja, jo la trobo ben guapa :))