10 d’abril, 2009

Slowly

Avui la Taca tenia pipí a dos quarts de set, qui la va parir! m'he hagut de llevar i treure-la. Deu haver begut més aigua del compte, aquesta nit!

Com que ja no venia d'aquí, m'he quedat llegint-vos a l'ordinador, adelantant així la cerimònia de cada dia. A Rac1 posaven la primera pedra amb músiques de jazz, no està malament, com acompanyament d'un divendres sant de bon matí.

El sol brilla per la seva absència, però potser és que és massa d'hora. O que ha de ploure. M'agafen temptacions de treure la Taca ara, però em fa mandra, sortir tan aviat, que no sé jo si hauran posat la sorra, a la platja (miro per la finestra i veig que si, que ja hi és, i que el mar és ben tranquil)

Ahir vaig tenir notícies - per fi- d'en Francesco, que diu que està bé. Està de vacances a l'altra punta de món. Demà torna cap a Roma. A Roma no ha passat res. No m'acabo de treure del cap la tragèdia d'aquestes dues-centes i escaig víctimes del terratrèmol i penso que és quelcom que ens pot passar a tots en qualsevol moment i em ve una esgarrifança. Olot és terra volcànica, no? no està pas tan lluny d'aquí. Esgarrifança i pregar als déus que deixin la terra tranquil·la, però ves a saber...

Ahir em vaig veure - per casualitat- a la tele, mentre planxava. Per sort, van tallar alguns trossos en els quals em tremolava la veu quan parlava, i és que les cameres i jo no estem fets per tenir cap idil·li. Ah, una cosa: no diuen que la tele engreixa nou quilos? doncs jo no me'ls vaig trobar... i tampoc em vaig veure les potes de gall, potser existeix el photoshop televisiu i em van arreglar una micona? O potser és que no duia les ulleres! A partir d'ara faré com els artistes, que diuen que per fotografiar-los els han d'agafar el millor perfil i els polítics i "kefes" d'estat que no els poden filmar si no és enfilats a un tamboret i coses d'aquestes. A partir d'ara, senyores i senyors, quan mireu l'Arare, traieu-vos les ulleres. Està molt més maca sense ulleres (sense les vostres, vull dir)!

Com veieu, he fet tornar l'Arare. És ben curiós que força gent m'ha dit que la trobaven a faltar (i això que hi ha un munt d'Arares i Arales, pel món virtual) però ves... ens havíem encarinyat amb ella. Doncs au, la Montse i l'Arare tornen a pul·lular per aquí.

Me'n vaig a treure la Taca abans no es posi a ploure, però em fa moltíssima mandra, avui, no em pregunteu per què. Que no n'heu tingut mai, vosaltres, de mandra, o què?

I quan torni potser busqui una recepta de bunyols/brunyols i m'hi posi... que la Zel me n'ha fet venir ganes, de fer-ne!

Us deixo amb la versió Duncan Dhu de Slowly de l'Aute.
(la guitarra de Mikel Erentxun i la veu de Diego Vasallo, en aquest tema, fan que m'agradi més la seva versió que la del propi Aute. No us passa, de vegades?) (perdona'm Aute, tchts,tchts...)

15 comentaris:

fractal ha dit...

Duncan Dhu em torna els anys de festeig. És molt maca aquesta versió que has penjat.

Saps? Jo també trobava a faltar l'Arare.
I molts díes em passa una cosa semblant amb Liter.

Bon dia tinguis, encara que gris i trist... al cel.

Gatot ha dit...

santifiquem el qivendres, doncs, sense ulleres... :)

bon capde, preciosa mediàtica!

Striper ha dit...

Jo acabo de tornar de pendre cafe i passejar la lluna ,hi han bars que ens acepten als dos sense problemes.Bon dia.

Joan M. Garcia ha dit...

Aquí al sud, també és dia de plugims i cel grisós, un dia perfecte per què la mandra s’escampi com la boira

zel ha dit...

Guapa, més que guapaaaaaaaaaaa!

M'he petat de riure amb el post d'ahir, que no vaig llegir, perquè feia brunyols, jeje....

Fer brunyols no és gens difícil, només posa-hi seducció, alegria, força per pastar i un xic de paciència, i pensa que, com a la vida, l'essencial és vital, i les aromes van al gust de cadascú. L'essencial, ous, farina, llevat, sucre, mantega o greix...les aromes, deixa¡t emportar, les mesures? Quan la massa no en vol més ella sola ho diu, tu i jo ja en sabem d'aquestes coses que la vida ensenya...

I per cert, rumiant, rumiant, com que m'agrada això de reina mora, a tu et diria sirena del nord, saps aquella la Sigrid amor del capitan Trueno? hequiliquà...

Montse/Arare ha dit...

Fractal, amb Liter... a mi em passa cada matí!
podríem ressucitar-la! ja en parlarem, eh?

Que passis un bon divendres sant, frac, tranquilet, slowly!
:)

Montse/Arare ha dit...

santifiquem-lo sense ulleres, gatot. Un dia et respondré (en privat) a les angoixes que reflecteixes en el darrer post...

petons i llepades sense ulleres!

Montse/Arare ha dit...

Striper, cada vegada hi ha més bars on accepten animalets, per sort! nosaltres, des que tenim la Taca, ens acostumem a dir "Accepteu la gossa"? si la resposta és "no", la nostra resposta és: "d'acord, doncs nosaltres ja no vindrem més, perquè només anirem a llocs on ens acceptin amb la nostra gosseta". Hi ha hagut un parell de bars del poble que s'han afanyat a deixar-nos entrar amb ella, per no perdre'ns com a clients (un cafè amb llet és un cafè amb llet, tu, i hi ha crisi!)
petonets de divendres sant!

Montse/Arare ha dit...

Joan M, m'agraden gairebé tots els paisatges, però la boira, buf,buf,buf... em sembla que em costaria molt, viure en un lloc boirós!

gairebé prefereixo la pluja, mira el que et dic!

mandreja força, que és molt més sa del que ens havien fet creure!
:D

petonetsss

Montse/Arare ha dit...

Zel, per molta seducció que hi vulgui posar, com no hi posi els ingredients... em temo que no em sortiran , els brunyols!!! al final m'he decidit a fer una tatin de carxofes, que com que porta molta feina, ja m'ha distret dels brunyols. Ara ja la ginc al forn, a veure si en faig una foto, que sóc molt mandrosa, per les fotos...

ara vaig a preparar una tarta de poma "vite faite"!

vols venir a dinar? :D

Montse/Arare ha dit...

aix

ginc = tinc

els dits em van més de pressa que la ment!

Rita ha dit...

Bon "slowly day", Arare!
Petons, bonica!

(A mi també m'agrada més que siguis l'Arare. Així et vaig conèixer i així ets com més de casa...)

Deric ha dit...

contínuament tinc mandra!

Montse/Arare ha dit...

Rita, doncs aquí sóc :)
què tal va el dia?

Deric, avui tots tenim mandra, que el dia no acompanya per fer activitats, uuuu-aaaaaaaaaaaaa (badall)

el nadador ha dit...

M'hauria agradat veure't a la tele. Amb ulleres, eh? Que si me les trec no sé ni on és l'aparell. I li haurem de preguntar a la Violette si a Blogville són possibles els terratrèmols.