Slowly

Avui la Taca tenia pipí a dos quarts de set, qui la va parir! m'he hagut de llevar i treure-la. Deu haver begut més aigua del compte, aquesta nit!

Com que ja no venia d'aquí, m'he quedat llegint-vos a l'ordinador, adelantant així la cerimònia de cada dia. A Rac1 posaven la primera pedra amb músiques de jazz, no està malament, com acompanyament d'un divendres sant de bon matí.

El sol brilla per la seva absència, però potser és que és massa d'hora. O que ha de ploure. M'agafen temptacions de treure la Taca ara, però em fa mandra, sortir tan aviat, que no sé jo si hauran posat la sorra, a la platja (miro per la finestra i veig que si, que ja hi és, i que el mar és ben tranquil)

Ahir vaig tenir notícies - per fi- d'en Francesco, que diu que està bé. Està de vacances a l'altra punta de món. Demà torna cap a Roma. A Roma no ha passat res. No m'acabo de treure del cap la tragèdia d'aquestes dues-centes i escaig víctimes del terratrèmol i penso que és quelcom que ens pot passar a tots en qualsevol moment i em ve una esgarrifança. Olot és terra volcànica, no? no està pas tan lluny d'aquí. Esgarrifança i pregar als déus que deixin la terra tranquil·la, però ves a saber...

Ahir em vaig veure - per casualitat- a la tele, mentre planxava. Per sort, van tallar alguns trossos en els quals em tremolava la veu quan parlava, i és que les cameres i jo no estem fets per tenir cap idil·li. Ah, una cosa: no diuen que la tele engreixa nou quilos? doncs jo no me'ls vaig trobar... i tampoc em vaig veure les potes de gall, potser existeix el photoshop televisiu i em van arreglar una micona? O potser és que no duia les ulleres! A partir d'ara faré com els artistes, que diuen que per fotografiar-los els han d'agafar el millor perfil i els polítics i "kefes" d'estat que no els poden filmar si no és enfilats a un tamboret i coses d'aquestes. A partir d'ara, senyores i senyors, quan mireu l'Arare, traieu-vos les ulleres. Està molt més maca sense ulleres (sense les vostres, vull dir)!

Com veieu, he fet tornar l'Arare. És ben curiós que força gent m'ha dit que la trobaven a faltar (i això que hi ha un munt d'Arares i Arales, pel món virtual) però ves... ens havíem encarinyat amb ella. Doncs au, la Montse i l'Arare tornen a pul·lular per aquí.

Me'n vaig a treure la Taca abans no es posi a ploure, però em fa moltíssima mandra, avui, no em pregunteu per què. Que no n'heu tingut mai, vosaltres, de mandra, o què?

I quan torni potser busqui una recepta de bunyols/brunyols i m'hi posi... que la Zel me n'ha fet venir ganes, de fer-ne!

Us deixo amb la versió Duncan Dhu de Slowly de l'Aute.
(la guitarra de Mikel Erentxun i la veu de Diego Vasallo, en aquest tema, fan que m'agradi més la seva versió que la del propi Aute. No us passa, de vegades?) (perdona'm Aute, tchts,tchts...)