13 d’abril, 2009

A casa hi ha formigues

La Marabunta, que arriba cada any amb la primavera, ja és aquí, malgrat la pluja, malgrat el vent, malgrat tot. No ho saben, les formigues, que per molt que al corte inglés sigui primavera, a casa encara hem d'engegar la cal·lefacció algun dia?
Ahir no vaig sortir perquè va ploure tot el dia i tenia una nyonya que no vegis... al final, a la tarda no me'n vaig poder estar i vaig fer un pastís recobert de xocolata, que ben bé podia semblar una mona, per què no? tot i que - em direu- no té pinta de mona, va fer el fet i vam berenar la mar de bé. Llàstima que, en ser un pastís improvisat, no teníem cava en fresc i ens la vam menjar amb cafè, cocacola, aigua o te, al gust... fins i tot la mona de casa va llepar les molles que va poder encalçar! Aquí document gràfic:







es pren la decisió, es preparen els ingredients.
l'oli, el sucre, la farina, la mantega, els ous (que no surten a la foto) , la llimona...

comencem a remenar...
la massa ja està feta: farem el pastís al xef de cuina i no al forn.
Apa, una mica de melmelada de xocolata i taronja per damunt i, a falta d'ous de pasqua pintadets o de xocolata, no tenint pollets ni plomes, què millor que una floreta seca per decorar?

aquí els Terminators (s'ho van "terminar" tot, tot i tot, els carpantes!)

i aquí la mona de casa, pendent de qualsevol molleta que pogués caure, per encalçar-la al vol!
L'altra mona - el gat- no va voler sortir a la foto... i per últim, la mona que havia fet la mona, era qui feia les fotos, així que no surt al reportatge. I el marit de la mona que havia fet la mona no és gaire amant de sortir per internet i té èpoques en les que encara s'hi posa més farruc, així que no surt, no perquè no hi fos ni perquè no mengés, ep, no surt perquè no el vaig fotografiar!
Els terminators són: la besàvia, la Mar i en Gerard.
Si sou servits... us en faig una altra, perquè se la van cruspir sencera! ÔÔ

11 comentaris:

Striper ha dit...

Ostres la decoració amb la flor m'agradat molt. Bona idea!!!!

Joan M. Garcia ha dit...

Si té pinta de mona no ho ha de dir l'aspecte sinó el paladar, i pel que sembla no en van quedar ni les engrunes... ;)

SM ha dit...

Uau, quin aspecte té el pastís! No n'ha sobrat res??

F.Puigcarbó ha dit...

abans de dinar no es poden llegir ni veure aquestes coses, sort que com avui tenim tota la tropa a casa i la Nuri fa vedella rostida, mentre la tallava he aprofitat per picar.

- assumpta - ha dit...

Si que m'hi apunto sí!,
Si et va bé, ja tinc el cava ben fresquet!

PD. Quina sort de tenir aquest "el teu/el nostre mar" tan i tan aprop... aisssss com el trobo a faltarrrrrr!
Petonssss i bona setmana!
;)

Deric ha dit...

la Nit també està sempre pendent de qualsevol molleta que pugui caure i clar, sempre en cau alguna...

Anònim ha dit...

SI ET SERVEIX DE CONSOL, A CASA FORMIGAS A DOJO. AHIR, VAIG DEIXAR MEL EN PAPER DE PLATA EN UN RACONET, A LA NIT NEGRE. DEMAR INSECTICIDA. BONA PRIMAVERA MACA.
JUGANT.......

el nadador ha dit...

Contra les formigues res millor que un "oso hormiguero". Això sí, deixen pèl. I aquest de la foto és el Pep Guardiola, no el Gerard. Ens vols enganyar.

Trini ha dit...

Apa que no tenia bona pinta ni res, aquesta pseudo-mona...! I segur que a sobre ni tant sols engreixava...! pfff... llàstima de no ser-hi ;)

Eli ha dit...

Carai, arribo tard...!!!
Quina pinta de pastissss!!!! ummm... Jo que em queixo que no tinc mona, però amb aquest super pastisset cassolà ja em conformava... Ara, que treurè la improvisada mona que m'ha fet ma mare... i ja veuràs!!! je,je,je

una més ha dit...

Mmmmmmmmmm!!!