09 d’abril, 2009

Passions i enganys als sis anys (apa, i rima!)


Per vostra passióoooo sagraaaaaaaaaaadaaaaaa

Adorable redemptooooooooooooooooor

Perdoneeeeeeeeeeeeeeu, aaaaaaltra vegaaaaaaaaaadaaaaaaa

Aquest pobre peeeeeeeeecaaaaaaaaaaadooooooooooooor


Quan sentia aquesta cançó se'm posaven els pèls de punta, a saber:

a) perquè els i les cantaires allargaven tant les frases que la cançó perdia tot el seu ritme.

b) perquè les veus de les senyores volien sobresortir les unes per damunt de les altres, a veure qui era la més apassionada de totes i era com un cor de gates miolant a veure qui miolava més fort (ho sento, Gatot, res a veure amb tu)

c) perquè si em posava a analitzar la lletra, no entenia res i a mi m'agradava entendre allò que cantava. Em va durar fins que van arribar els Beatles, llavors ja m'era igual, el que deia la cançó, la qüestió era cantar-la.

c.1) "Per vostra passió sagrada". Pot, una passió, ser sagrada? Per què? Sagrat vol dir que pateix? Si una cosa és sagrada és més important que una cosa que no ho és? Per què redimoni a Jesús se li parlava de vós quan tota la vida li havíem dit "Jesuset" i de tu? eh? eh? eh?

c.2) "Adorable redemptor". Adorable perquè era molt guapo? "Ets adorable" em sonava a mi com llenguatge d'amor, no a res més. I redemptor, per què? Si jo no havia fet res, què coi m'havien de redimir, a mi? Els pecats dels meus avantpassats? Coi, que paguessin ells, pels seus pecats, ves quina injustícia, que jo m'hagués de carregar els neulers d'uns carallots que havien menjat pomes quan no ho havien de fer! Res, res: ni adorable ni redemptor! A mi no calia que em redimís ningú, que beé prou que pagava jo pels meus pecats quan no feia els exercicis de mates o quan em ficava els dits al nas o quan responia de mala manera quan m'enviaven a comprar "una miqueta de sal, nena, que me l'he descuidat"... per tercera vegada en un matí.

c.3) "Perdoneu, altra vegada" Ah, no! Per aquí no hi passava. A mi no se m'havia de perdonar res, que jo no havia menjat pomes, com ja he dit! i a més, les pomes no m'agradaven, que eren com patates, ecssssssss... i altra vegada? per què? és que hi havia reincidents?

c.4) "Aquest pobre pecador" Ostres, ostres, ostres. On era, el pecador? Jo, per més que mirava, només veia gent vestida mig de dol, somicant i/o aixecant la veu per damunt de les altres - com us deia- però allà no hi havia cap pobre - ningú no demanava caritat, que jo sapigués- ni cap pecador - allà no hi havia ningú amb cua i banyes, com solien ser representats els pecadors al catecisme, i molt menys, un dimoni amb cara d'ostra al seu costat.

Algú m'estava enganyant!



10 comentaris:

Striper ha dit...

I has pensat a qui beneficia que t'estiguin enganyant.

Deric ha dit...

a mi tot el que sóna a setmana santa em fa repelús (excepte els dies de festa, és clar)

Jesús M. Tibau ha dit...

massa preguntes, massa pecats

fanal blau ha dit...

En comptes de "oremus"..."pequemus"...
amb passió, sense haver de demanar perdó i sense haver de redimir-nos...

feliç setmana nosanta!

el nadador ha dit...

Ja pots començar a preparar el Martí per portar-lo pel bon camí (m'ha sortit un rodolí). Ah! I no l'enviis massa sovint a comprar una miqueta de sal.

Montse/Arare ha dit...

No, Striper, no ho he pensat, de fet, jo era de parròquia.... fins que vaig deixar de se´-ho per circumstàncies personals que potser algun dia expliqui. Sigui com sigui, l'església no vol saber res de mi, actualment, estic casada emb un divorciat (quin delicte!)

petonets, Striper!

Montse/Arare ha dit...

Deric, aprofita per menjar bunyolets :)

Montse/Arare ha dit...

Massa, Jesús. Però jo vull pagar només pels meus, de pecats. "Que cada palo aguante su vela", que diuen! no trobes?

Montse/Arare ha dit...

Feliç, fanal blau! :)

Montse/Arare ha dit...

Nadador, la meva mania per les llistes de la compra (pots trobar llistes per totes les meves butxaques i/o bosses) em ve de llavors...

bona nedada, company! petonet.