Entrades
Creieu que l'actitud d'una persona cap a una feina determinada marca completament la seva manera de dur-la a terme?
No m'estic explicant:
Com hauria d'actuar una persona el seu primer dia de feina?
a) Mostrant interès i ganes
b) Preguntant quina és la seva hora lliure
c) Mostrant que no en té ni idea, del que ha de fer, però mostrant interès i certes ganes.
d) Esperant que a cada moment li diguin el que ha de fer, sense prendre cp iniciativa.
e) No sap, no contesta
f) La resposta la té el vent
8 comentaris:
Recordo el meu primer dia, d'on estic treballant actualment...
Ganes, amb moltes ganes, iniciativa molta, adelantant-me sempre al que havia de fer.. quan m'ho demanaven ja ho tenia fet.. puntual d'entrada, gens puntual a la sortida....El que passa és que amb els anys... les coses canvien....Tinc les mateixes actituts, perque ja ho sóc així de mena.. però ara sóc puntual a l'entrada i a la sortida... (són coses que passen.. o t'obliguen a que passin... )
Però és cert, que he vist, molta gent nova al llarg d'aquests anys.. i n'hi ha cada una... que bufffffffff.....He vist actituts amb totes les opcions que poses aqui...!!!
Però tot i així, la gent ha continuat treballant aqui, i a sobre sel's ha considerat fantastics...
Tu ho entens??? Jo no!!! Però res, no em faré mala sang, que avui entra la primavera i amés és divendres!
Bon cap de setmana!!!
Doncs jo crec que t'explicaves millor amb la teva primera pregunta que no pas amb les opcions de després... però vaja, tot són maneres de veure.
Vull dir que amb interés i ganes sembla la resposta adequada per a mi, però...
A vegades una certa falta d'inicitiva pot ser una prudència del primer dia. I quan ja t'has situat ja vas agafant les iniciatives necessàries.
I també pot ser que un interés i unes ganes no portin pas a una eficàcia si la persona no sap fer la seva feina.
Hauria de valorar-se tot un conjunt de coses i entre elles l'actitud és de les importants potser la més important, però no la única. Clar que la feina es pot aprendre i amb ganes s'aprèn millor...
Clar que la teva última opció, és tan freqüent que potser s'hauria de tenir en compte.
Jolin, amb la comprovació de paraules va i em surt "paria"... parlant de primers die s de feines...
Carme, Eli, però veritat que per fer qualsevol feina, el que caldria és mostrar bona disposició i ganes d'aprendre?
Què pensaríeu d'algú que el primer que pregunta quan comença és
"Quina és la meva hora lliure" i que la segona cosa que et diu és "el llit és molt petit" (llit de 90 cm per una persona)
aix,aix,aix, paciència, paciència, paciència (a veure si en quinze dies hi ha canvi positiu, em fa mal el cap i l'estómac d'explicar, posar en clar i tornar a explicar davant una cara de "nosequemestasdient"...)
pacència, Montse!!!!!!!!!!!!!!
va, sí... paciència. i a vore si pots desfogar-te una mica d'alguna manera...
una altra abraçada
Sí, bonica, paciència, paciència, conec aquesta mena de situació. Sé perfectament de què parles! Uf! que difícil!
L'única cosa que em servia era pensar dia a dia ... deu ser allò de qui dia passa any empeny.
Jo em quedaria amb la primera...
I mira que a la meva, de feina, mai s'acaba d'apendre!
Jo crec que es la primera.
Coi, s'ha de ser molt sabatot per no dir la A. I més en temps de crisi.
Publica un comentari a l'entrada