IBM

imatge de google

Vull felicitar especialment la Isabel Barriel, la meva companya en els anys de magisteri i - d'alguna manera - al llarg de la resta de la vida. Una de les persones més intel·ligents amb qui m'he relacionat mai. I ella sense vanagloriar-se'n!

La Isabel és d'aquella mena d'amigues que saps que la tens encara que no la vegis. És d'aquella mena d'amigues que duren i duren i duren... amb qui estàs en contacte esporàdicament, fins que arriba la màgia d'internet i t'hi retrobes (no dic el feibuc, ep, no ens equivoquéssim. Dic internet en general. I els blogs en particular... durant un temps, parlaríem també del messenger, giny que ja fa anys que no faig servir).

Però què faig? me n'estic anant per "los cerros de Úbeda", com sempre. Amb la Isabel, volia dir, sempre és com sempre. Ens alegrem de veure'ns, xerrem, molt o poc, i fem jocs de paraules, com tota la vida hem fet, d'una manera natural. Gairebé mai no anem a prendre un cafè. Ens solem trobar en llocs inverossímils i sense haver quedat. En una llibreria, al mig del carrer, a la sortida d'una clínica, cadascuna amb la seva mare a coll-i-be...

Havíem estudiat molt, havíem arreglat el món i havíem rigut pels descosits, en la nostra època d'estudiants. Mai no oblidaré el dia de l'examen final de física i química a la Normal, que em va canviar l'examen perquè jo no sabia fer el meu i en canvi, sabia fer el seu, coses del destí i d'allò dels A i B. Ustedes, la fila de la derecha, tendrán el examen A. Y ustedes, la fila de la izquierda, tendrán el examen B. I nosaltres que ens mirem, i ens canviem l'examen de la manera més natural possible. I vaig aprovar!

Per la prova de maduresa anàvem a estudiar a la Biblioteca Central, a l'Antic Hospital de la Santa Creu, una meravella de lloc. Baixàvem per la Rambla a les 8 del matí, ens trobàvem amb la Rosó, la Maria i la Conxita i rient, entre l'olor del matí i de les flors de la Rambla, tot esdevenia silenci i ordre quan entràvem en aquell santuari i ens posàvem a estudiar. A mig matí anàvem al pati a revolucionar l'ambient. Ho necessitàvem, érem joves i bellugadisses!

També vam fer viatges, juntament amb altres companyes, a algunes de les quals els he perdut la pista fa temps.

Quan totes dues anàvem a classe de Geografia amb el professor Casassas (un gran professor) ja a l'època de la Universitat, acabat el magisteri, agafàvem els apunts dobles (amb paper carbó) perquè un dia hi anava l'una i l'altre dia hi anava l'altra. Un tàndem perfecte.

Tot això ho explico perquè acabo de sentir a RAC 1 que en Basté recomanava el seu blog, Poesiaula. I m'ha fet molta il·lusió i li ho volia fer saber.

Felicitats, Isabel!