25 de març, 2009

Ricard Salvat



Volia dir quatre paraules sobre Ricard Salvat, però havent llegit tot el que ha dit en Pere de Saragatona, sé que qualsevol cosa que jo pugui afegir quedarà petita.


Vaig tenir la sort, als anys 70, de tenir grans professors. Oriol Martorell de música a la Normal, i més endavant, d'Història de la música a la Universitat. Miquel Porter Moix, a la Universitat, d'Història del cinema. Alexandre Cirici Pellicer, de Teoria de l'Art. I Ricard Salvat, d'Història del Teatre. Sempre he pensat, repeteixo, que va ser una gran sort, comptar amb aquests monstres a les aules. Eren temps de lluita contra la dictadura i eren temps compromesos per tothom. La lluita era conjunta i professors i universitaris anàvem tots a una. Era bonic, saber-ho i era bonic assumir-ho.


És un malson, veure com van les coses actualment... no parlaré ni del pla de Bolonya ni de les vagues a la Universitat, ni de les actuacions dels mossos ni de les actuacions polítiques al respecte. No en parlaré perquè no em mereixen ni cinc minuts del meu temps preciós, que prefereixo dedicar al record d'aquestes persones meravelloses que em van ajudar en el llarg periple de no deixar mai de ser persona.


Descansi en pau, Ricard Salvat.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Quins grans personatges! No sé què més dir, d'acord en tot, jo diria que ara no hi ha la mateixa exigència personal, en general, però potser és que em faig vella.

M'ha sabut molt de greu, precisament ara que Meteora havia recuperat la seva novel·la.

El nostre país no és massa just amb aquesta gent, hi ha molta amnèsia interessada.

Rita ha dit...

Un post preciós, Montse, i una gran sort haver tingut aquestes patums. Quina enveja!

Cada dia estem més orfes de gent d'aquesta. Vaig a llegir el Pere...

Petons!

pere ha dit...

Només són records superficials i fragmentaris del temps, els meus, arare. Em va deixar momentàniament parat la seva mort.

De tota manera, ara que estem en confiança, et diré que també li hauria de retreure alguna cosa al mestre, per exemple la pèrdua de la seva fonètica i el seu lèxic del sud, i alguna altre detall menor que comentarem entre nosaltres.

el nadador ha dit...

Tens sort d'haver conegut gent d'aquest nivell. Potser quan es comencin a morir els meus professors m'adonaré que ells també eren grans.