11 de març, 2009

Caos versus Ordre

Preparant una xerrada sobre l'adquisició del llenguagte que he de fer el 4 d'abril a l'Espai Familiar creat per la meva jove, la Violeta, he redescobert (ho he redescobert perquè, de fet, ja ho sabia) que quan posem en paraules allò que sentim, allò que vivim i allò que pensem, estem fent un veritable esforç, no solament intel·lectual, sinó també espiritual, que ens porta una mena de pau interior, com si ens adonéssim que hem estat "arreglant els armaris interns".

De dia en dia anem omplint calaixos i anem fent garbuix amb les idees i amb la informació que ens entra ,via visual o via auditiva, o ambdues a l'hora. La informació ocupa lloc. Qui havia dit el contrari? I arriba un moment - i més en aquesta època que vivim, de sobreinformació, moltes vegades sense cap mena de solta - arriba un moment, deia, en el qual el nostre armari està tan ple, que ja no tenim lloc on guardar la nova informació. Potser perquè hem guardat, indiscriminadament, allò que ens serveix i també allò que no ens serveix. Som una mena de drapaires de la informació.

I arribat un moment, ens diem he d'ordenar el meu armari, pel que sigui. Potser perquè en tenim necessitat, potser perquè ens han demanat que fem un treball, una xerrada, una conferència, un examen... pel que sigui.

Però aquesta necessitat d'ordre, l'hem de posar en paraules. I si, a més a més, l'escrivim, millor!

La sensació que us dic, de pau interior després d'haver rebutjat informació inútil i haver-la tirat a la paperera de reciclatge del nostre cervell, és fantàstica.


Res, només volia compartir-la amb vosaltres.

15 comentaris:

Carme ha dit...

Ai, Montse, poques coses em deixen tant bé com aquesta! Escriure i sentir-te que has endreçat els calaixos del cervell! Quin gustet!

Trini ha dit...

Costa, però, de fer, eh Montse? A mi em costa molt.

tresa ha dit...

Hola ! men alegro molt , jo de tant en tant també en faig de endressar!!
també et vaig comentar en un post que deies que estabas cansada del blog ..etc etc ..
!salutacions!! a mí mágrada ( AI !! aquet catalá!! ) molt com te expreses!!
!salutacions!!

una més ha dit...

A mi em costa bastant de vegades això de fer neteja.

Potser perquè sóc d'aquelles que té tendència a guardar-ho tot (aquella entrada de cinema, la foto d'aquell viatge que vas fer amb els amics, aquelles paraules que et van dir a cau d'orella que, no sigui que fent dissabte les perds i després ja no les pots recuperar...).

M'hauré de comprar una estilogràfica...

Una abraçada.

Rita ha dit...

T'entenc perfectament. Una de les coses bones -de les moltes- que té això del bloc és que al haver-ho d'escriure et fa fer endreça per tal de poder-ho escriure i l'altre, que pel fet d'haver-to tret, exterioritzat, en definitiva escrit, és com si haguessis buidat el pap i, efectivament, et quedes la mar de bé.
Petons, preciosa!

Jesús M. Tibau ha dit...

escriure és una de les millors maneres d'ordenar els pensaments, i molt gent se n'haurà adonat gràcies als blogs, ja que d'altra forma, potser, no s'haurien animat a escriure mai.

Anònim ha dit...

Això és el que intentem dia a dia amb els nens, endreçar calaixos!!!! Ja he vist el premi, uixxxxx, vols dir?

Striper ha dit...

Costa a vegades posar-si pero un cop posat es fa feina.

Joana ha dit...

Triar el gra de la palla! Fer neteja...oi tant que ens allibera...és com fer neteja del pis i estirar-te al sofà, ....quina pau!
Ja ens en faràs cinc cèntims de la xerradeta no?
Bona nit Arare!

barbollaire ha dit...

Mariana...

Una abraçada
Una bossa de petons dolços i, segurament, poc o gens endreçats.

:¬)*******

(ps. mira que la paraula de comprovació...! coitio!!! po dió, po dió!)

Deric ha dit...

cert, de vegades a la nostra ment està molt ben estructurat però som incapaços d'explicar-ho d'una forma cordinada

pere ha dit...

No et pasa a tu, però, que sempre hi ha un dubte: per què això i no allò? I si...? Ho he aconseguit...?
Ei, no em facis cas... ganes de provocar, ja ho saps ;-)

F.Puigcarbó ha dit...

A MI EM COSTA MOLT, SÓC UN CAGADUBTES, al bloc i alñ que no és el bloc, em costa molt llençar qualsxevol estri per inùtil que sigui, sempre tinc el dubte de si fer-ho o no. Resumint, tinc un armari on hi ha de to.

Albert ha dit...

Això d'endreçar l'armari em recorda que tinc alguna coseta pendent... Gràcies.

el nadador ha dit...

L'altre dia escoltava una entrevista a un metge octogenari a la ràdio (no recordo el nom, diria que era d'orígen jueu) i deia que "el saber sí ocupa lugar".