El Blog, quin gran terapeuta!

El blog sol fer la competència als psiquiatres, als psicòlegs i als psicodallonses* com jo.

No voldria fer-me tan pesada, i com que no voldria fer-me tan pesada, avui copiaré un bocinet d'una Sàtira del gran Horaci. Aquest llibre té una història: el vaig comprar per a un amic, un amic a qui li agrada la Literatura amb majúscules, no com d'altres que ens empassem els Mortadelos com l'aigua (ehem, els Mortadelos i altres coses, ep!, que tampoc caldria exagerar). Va resultar, deia, que com que l'amic és un gran consumidor de bona literatura, ja tenia les Sàtires d'Horaci, "Primera traducció catalana sense eufemismes ni prevencions moralitzadores", amb traducció de Jaume Juan Castelló (adesiara editorial, desembre 2008, no sé si Barcelona o Martorell, que no ho acabo de veure clar entre tanta lletra petita i jo sense ulleres). Com que ja el tenia, vaig decidir que en lloc de canviar-lo per un altre, en comprava un altre per ell, i aquest me'l quedava jo.

Si jo em quedo un llibre, normalment el llegeixo (normalment, però també pot ser que no, depèn de les ganes, del temps de rellotge i del temps atmosfèric, que m'influeix com a tots els bojos). I bé, l'he llegit, a bocins, no pas d'una tirada, però l'he llegit. I m'ha agradat.

Però ara ja se m'ha fet tard, que tinc hora al meu propi terapeuta, no el Blog, sinó una psicodallonses que m'ajuda amb les meves fòbies. Un dia d'aquests em sortirà amb què ella també ha entès que els mega-camions són perillosos i llavors si que ho tindrem cru!

Demà, doncs, parlaré de les Sàtires d'Horaci. i en copiaré un bocinet, cosa que voldria hver fet avui, però m'he enrollat, com sempre. Més que res, per no donar tant la tabarra.

Ella va fent. Que ja és alguna cosa.

*psicodallonses_= mot inventat per la Júlia quan ella feia Humanitats a la UOC mentre jo hi feia psicopedagogia. Quan ens vàrem conèixer, vaja. I em va encantar. El mot. I conèixer-la!