04 de març, 2009

El Blog, quin gran terapeuta!



El blog sol fer la competència als psiquiatres, als psicòlegs i als psicodallonses* com jo.


No voldria fer-me tan pesada, i com que no voldria fer-me tan pesada, avui copiaré un bocinet d'una Sàtira del gran Horaci. Aquest llibre té una història: el vaig comprar per a un amic, un amic a qui li agrada la Literatura amb majúscules, no com d'altres que ens empassem els Mortadelos com l'aigua (ehem, els Mortadelos i altres coses, ep!, que tampoc caldria exagerar). Va resultar, deia, que com que l'amic és un gran consumidor de bona literatura, ja tenia les Sàtires d'Horaci, "Primera traducció catalana sense eufemismes ni prevencions moralitzadores", amb traducció de Jaume Juan Castelló (adesiara editorial, desembre 2008, no sé si Barcelona o Martorell, que no ho acabo de veure clar entre tanta lletra petita i jo sense ulleres). Com que ja el tenia, vaig decidir que en lloc de canviar-lo per un altre, en comprava un altre per ell, i aquest me'l quedava jo.


Si jo em quedo un llibre, normalment el llegeixo (normalment, però també pot ser que no, depèn de les ganes, del temps de rellotge i del temps atmosfèric, que m'influeix com a tots els bojos). I bé, l'he llegit, a bocins, no pas d'una tirada, però l'he llegit. I m'ha agradat.




Però ara ja se m'ha fet tard, que tinc hora al meu propi terapeuta, no el Blog, sinó una psicodallonses que m'ajuda amb les meves fòbies. Un dia d'aquests em sortirà amb què ella també ha entès que els mega-camions són perillosos i llavors si que ho tindrem cru!


Demà, doncs, parlaré de les Sàtires d'Horaci. i en copiaré un bocinet, cosa que voldria hver fet avui, però m'he enrollat, com sempre. Més que res, per no donar tant la tabarra.





Ella va fent. Que ja és alguna cosa.




*psicodallonses_= mot inventat per la Júlia quan ella feia Humanitats a la UOC mentre jo hi feia psicopedagogia. Quan ens vàrem conèixer, vaja. I em va encantar. El mot. I conèixer-la!

17 comentaris:

Júlia ha dit...

Hola Superiaia (que consti que no és original, hi havia uns contes molt macos de la superiaia al cole), em temo que seràs tu qui acabaràs fent teràpia a la psicodallonses que calgui, he, he.

Sobre la uoc, aquest curs se'm va acudir apuntar-me a un postgrau de literatura comparada i ha acabat amb un culebrot que ja t'explicaré per email, uf, com canvia el món.

Bé, ja ens veurem i et portaré el meu nou llibre si no l'has trobat abans pel teu poble mariner.

Una abraçada psicoliterària.

una més ha dit...

JA. Molt bo en Forges, com sempre!

M'alegro molt que Ella vagi fent, de veritat.

Ara has de cuidar-te tu, i molt.

Per cert, ja saps que que en aquest món de mones (i de bojos) n'hi ha molts que tenim psicodallonses per a les nostres psicodallonsades??

Una abraçada (d'aquelles)!

Francesc Puigcarbó ha dit...

tens raó quan als blocs/blogs, són millor que tots els esmentats fins i tot els psicogilipuà que tambè n'hi han. Molt bo l'acudit d'en Forges.
Ah! ahir a la nit a TV3 (la meva) Rubianes va escombrar, més d'un 30%de share, com diria en Pepe "cágati lorito"

salut i Estatut

Anònim ha dit...

SI ELLA VA FENT, DONCS,TRANQUILA, LO PITJOR JA HA PASSAT.
ARA NO T' ATABALIS,VES FENT POC A POC, AMB SERENITAT I OPTIMISME.
UNA ABRAÇADE.
JUGANT......

zel ha dit...

Si vols et faré de psicodallonses sense cobrar-te ni un euro...si me'n surto amb molts psicomaniosos i convisc i treballo amb algun demenciat, què no faria amb una reina de les bones vibracions com tu??? Jejeje, l'acudit, boníossim!!!

Anònim ha dit...

L'acudit del forges, genial!! t'acabes preguntant qui els neteja el terrat, als pobres psicodallonses.

Joana ha dit...

Ella va fent...tu vas fent ...i els psicodellonsis...van fent, en un món de mones!
El meu avi deia que "arribaria un dia que el mós estaria ple de bojos i que els uns i altres no se n'adonarien...la meva mare diu que ja hi hem arribat! i em sembla que té tota la raó.
Me'n vaig a dormir que demà matino.
Bona nit i ànims!

miquel ha dit...

Ho veus com era per a tu? LLegir Horaci és relativitzar en aquest món de no parar.

(què pensaran de mi, després dels gustos literaris que m'atribueixes. Fals, fals: el meu personatge preferit es troba a les tires de Calvin)

el paseante ha dit...

A mi també m'agraden els Mortadelos, i em feien por (que ara ja no condueixo) els mega-camions. I no trobo que sigui motiu per anar al "psicodallonses". Igual vaig errat.

Joana ha dit...

Aquesta és la meva Reina del Mar....
Vinga! ànims! estem les dues una mica "plaf"...
El blog... sort en tinc de vegades...
Petons mataronins

Montse ha dit...

Gràcies a tothom i a tot don.

Porto uns dies en què escriure una resposta per a cadascú se'm fa una petita muntanya, ja em perdonareu, espero tornar a ser jo mateixa en algun moment, ara vaig com de bòlit (potser sense el com) vaig de bòlit!

Gràcies pels ànims, pels petons, per les abraçades, per les abraçades "d'aquelles" i també per continuar passant per aquí a aquells i aquelles que m'heu conegut en temps millors!

A_ca_dia ha dit...

Mmm...esperem impacients aquests textos!!
una abraçada i molts ànims!

una més ha dit...

Doncs esperarem.

Per cert, parlant de fòbies... has vist això?

http://www.youtube.com/watch?v=N2NNB7snpmo&eurl=http://myriamcameros.blogspot.com/&feature=player_embedded

:)

Barbollaire ha dit...

Doncs mira Mariana, jo conec un parell de psicodallonses que estan com un llum de ganxo.
Plenes de..., de..., collonades. Per que ho hem de dir d'una altre manera.

I, realment, no sé jo si obrint un blog guanyarien / guanyariem res...

Els mega-camions, hi ha moments, que fan por a tothom independentment el cotxe que portis.

Una abraçada infinita.
una bossa de petons multicolors i multisabors, nina.

(esperem els texts)

Elena Casero ha dit...

Molt bó el Forges.

i tota la teua explicació. I si ella va fent, m'en alegre.

Una abraçada molt forta

Josep Lluís ha dit...

"Mecenes, per què succeïx que ningú viu content amb la condició de vida que o bé s'ha triat ell mateix amb deliberat propòsit o bé li ha posat davant la fortuna, sinó que jutja més feliços als qui van per un altre camí?”

Un petó

el paseante ha dit...

Ànims Montse.