26 de març, 2009

i al final, esperança?



Agafar aire pausadament fins a omplir bé els pulmons i expel·lir-lo a poc a poc, amb la plena consciència del que estic fent. Posar la ment en blanc (això és gairebé impossible) i concentrar-me en una música, en una frase, en una paraula o en un paisatge. Aparenta facilitat, però quan el cap està en plena ebullició no hi ha concentració possible.


Agafar aire pausadament, omplir bé els pulmons, pensar que són dues ampolles buides que es van omplint des de baix fins a dalt, que no cal pensar que l'aire s'acaba, al contrari, que cal dossificar-ne l'entrada perquè si no és així es col·lapsen els badius del nas i l'aire decideix no entrar. Empassar-me l'aire i emportar-me'l cap a la panxa, sentir el diafragma, expulsar-lo lentament, ésser conscient que em vaig buidant... concentrar-me... concentrar-me... concentrar-me


No puc llegir-vos ni puc comentar-vos, no puc escriure ni puc respondre-us. Em costa avançar i malgrat tot, aquella espurna de llum allà al final...


Hi arribaré?



Només per poder escoltar aquesta bacchiana brasilera d'Héctor Villalobos, amb la veu de Victòria dels Àngels, valdria la pena tornar a néixer...

15 comentaris:

jaka ha dit...

ànims Montse !!!

Petonets,

barbollaire ha dit...

Mariana, carinyo... Endavant, pas a pas.
Estem convençuts que arribaràs amb escreix.
I nosaltres ho veurem i riurem junts.

Una abraçada infinita
Una bosseta de petons dolços i variats, nina.

:¬)*******

Eli ha dit...

Em guardaré aquest post... crec que el necessito veure en algun lloc visible... cada día.. sobretot quan estic a la feina..
Ai, noia, no et vull pas desanimar... però jo no estic molt per donar ànims...
Tot així t'envio un sac ben gran!!!
petons

Jesús M. Tibau ha dit...

haver escit aquest post segur que ja és un pas endavant.
Una abraçada

Joana ha dit...

I tant que sí!!
Ets forta, busca aquesta força que de vegades ens abandona....
Mentre la trobes, et cedeixo una mica de la meva.
Petons

Carme ha dit...

Hi arribaràs, hi arribaràs,
segur que sí. Com la Joana intentaré enviar-te bones vibracions i una mica d'energia... I també una abraçada consoladora, ben forta.

SM ha dit...

Segur qeu arribes, dona! Ànims, que el millor està encara per venir!!

el nadador ha dit...

I tant que hi arribaràs. Sempre t'he imaginat una dona forta. Un petonet i molts ànims.

Rita ha dit...

Com els companys et veig forta i estic segura que arribaràs. A vegades ser forta té aquestes coses, que es pensem i ens pensem que podem amb tot i no és així, també defallim, però tan bon punt som a baix tornem amb força cap a munt.
T'envio força, ànims, mimos i molt d'afecte.
Petons, Montse, maca!

Striper ha dit...

Molts anims guapa ja veuras com aquest troç de cami pple de pols s'acabara i hi arrubaras a un prat d'aire pur on respirar..

una més ha dit...

Hi arribaràs, Montse. No en tinc cap dubte.

Ves fent, pas a pas, a poc a poc... i no t'oblidis de respirar.

Un petonet.

Anònim ha dit...

Ets una dona forta i valenta. Estàs passant per una situació que se't fa costeruda, però només això: una situació. Aviat passarà. Molts ànims!

Anònim ha dit...

CAMINA,I CAMINA, SEMPRE ENDAVANT, POC A POC SI VOLS, AMB ELS ULLS CERCANT LA LLUM.....PERO NO T' ATURIS, TOTS ELS TUNELS TENEN UN FINAL.
JUGANT AMB BCN.

F.Puigcarbó ha dit...

aqmb el post que has escrit gairebé has arribat ja! anims, de vegades la perspectiva dels temps ens marca la realitat de les coses, situant-les al seu just lloc.

Montse ha dit...

Mireu,
de vegades hom se sent impotent, no solament per explicar-se, per llegir, per comentar, per escriure... sinó fins i tot per viure d'una manera normal.

Hi ha dies de tot. Jo crec que aquesta setmana m'ha salvat en Martí i la tarda que vaig anar a fer d'àvia (veure diari d'una àvia primerenca)

Estic segura que en Martí m'ha ajudat a respirar!

I veure que les coses maternes comencen a fer un tomb favorable. Això també m'ha ajudat.

Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres ànims.

Anònim. 1.. per què no em dius qui ets, eh? eh? eh?

L'Anònim 2 ja sé qui és :)

Un petó a tothom.