19 de març, 2009

Felicitats, tieta Fina!


Sant Josep
19 de març d'algun dels anys 60
Ubicació: Jardí del carrer Molí
Els improvisats paletes (el pare i el tiet) construeixen un parell de graons a l'entrada del jardí. Podria ser, que hi hagués, fins i tot, una formigonera? O potser fan les pastetes en una eina d'aquelles... una gaveta, em sembla que en diuen? És igual. Ells en aquest moment no treballen, perquè avui és Sant Josep i és festa!
Quan va deixar de ser festa, per Sant Josep? ja ni me'n recordo...
Jo faig voltes, saltant al voltant de la gaveta mentre canto:
Avui és festa, avui és festa, avui és festa! Menjarem crema, menjarem crema, menjarem crema! El gat, ja no recordo si el Rufino, el Magarrinyes o el Bolita, salta amb mi. Esquitxos de la sorra amuntegada al costat de la gaveta van a parar al meu vestit. Ja hi haurà crits, penso. I, efectivament, hi ha crits.
- Neeeeeeeeeeeeeenaaaaaaaaaaaaaa! Deixa de saltar d'una vegadaaaaaaaaaaaaaaaaaa! - diu la iaia. (On és, la mare?)
La nena passa de la iaia i continua cantant al voltant de la gaveta:
Avui és festa! Avui és festa! Avui és festaaaaaaaaaaaa!
Menjarem crema, menjarem crema, menjarem cremaaaaaaaaaaa!
I tu, tieta, ets a la cuina, segurament amb la mare (o no) el·laborant una crema d'aquelles tan delicioses que sabeu fer!
Saps què? Me n'he adonat que t'estimo molt més del que es sol estimar a una tieta!
Felicitats!!!
pst, no li diguis a ningú (això és entre nosaltres)

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

...amb el branquilló de canyella i el crec crec del cremat del damunt...i els melindros...
Felicitats a la tieta i un petonet per a tu!

Striper ha dit...

ai!!!! las tietas la meva es diu Maria.

Montse ha dit...

nyam, fanal blau!!!

Montse ha dit...

Striper, jo també tenia una tia Maria, que ja es va morir. Hi havia ties i tietes, és curiós. També hi havia "onclus" i tiets.

No recordo el per què d'aquestes distincions, però la tieta Fina sempre ha estat la tieta Fina i la tia Maria sempre havia estat la tia Maria...

Eli ha dit...

Maria.. ara m'ha vingut al cap el que em deia sempre el meu avi, i la meva àvia el renyava.. perque no se li havia d'explicar allò a la nena..
Com que tens una tia que és diu Maria.. "La tia Maria collia codonys... Codonys collia la tia Maria"! I com que el més normal era equivocar-se... ves quin taco deixaves anar de petita i a sobres et feies un fart de riure..
aixxx i tot això perque ho explico.. no dius que es diu Josefina! ???

Felicitats per la part que et toca!
:-D

el paseante ha dit...

Pst, no li dinguis a ningú, però felicitats a la tieta. Saps? Casa meva (la meva casa de veritat) també és al carrer del Molí. I allí encara és festa per Sant Josep. I segur que el capità també et renya quan tornes a casa amb esquitxos de sorra a la roba :-) No canviaràs mai, catxis.

Montse ha dit...

La cançó de la tia Maria la cantava en Pere Tapies o la Trinca, ara no ho recordo bé. o potser ho cantaven tots! A mi també em feia riure :)
Un petonet,Eli!

Montse ha dit...

Paseante-nedador, quina coïncidència, no, això del carrer Molí? quan jo era petita, però, es deia Molino (coses de la dictadura)
la tieta també et llegeix, a tu, a través de les meves entrades de blog. Llàstima que no vagi directament a l teu, li agradaria! però em temo que no té massa temps per a la informàtica.

Ah! encara no he aplicat el que em vas dir, no he tingut temps, espero posar-m'hi aquest cap de setmana :)

Un petonet!

el paseante ha dit...

Encara vas estar de sort. El meu, a la dictadura, es deia General Mola.