Quan els pulmons no accepten l'aire, quan els ulls vessen sense parar... què cal fer?
Intento respirar.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
Entrades
Comentaris
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Entrades
Comentaris
13 comentaris:
montse...
vols uns quants gots de xupito? o poalets?
fas bé d'intentar respirar... tots ho necessitem.
noia... una abraçada
Deixa que t'acaronin totes les coses bones que t'envolten.
Mira el mar, tot deixant que les teves velen interiors s'inflin.
I viu Montse....viu...
Un petó
Respira, respira i busca't algun canal de sortida o de desfogament. Escriu, parla...
Una abraçada, bonica.
Respirar ben profundament, a la vora del mar, i si et cal, repenjar el teu cap a les meves espatlles, encara aguanten
Petons, d'aquells amb força
una pausa i respirar fons.
De vegades, tot i que no sempre, també va bé deixar-los vessar...buidar una mica els llacrimals dels dintres...perquè tornin les alenades plenes.
una abraçada de vent fresquet a la cara!
Doncs cal aturar-se ni que sigui u instant, mirar el mar, tant blau, i respirar fondo, una, dues, tres vegades, o les que calguin.
Respira Montse, respira i descansa, deixa que vessin els ulls i l'ànima i el que calgui.
Una fortíssima abraçada des de el meu mar, que és el teu.
Ai Montse... Guapa, què et passa? T'envio ràfegues de vent fresc. Respira, aspira i descansa el cap.
Una abraçada i paro, que avui etic tobeta i la teva musica no ajuda gaire...
t'informo que he inclòs aquest post a la secció Blogs degustació d'avui
Noia, si aquest video l'haguès tingut dissabte, segur que m'haguès sentit millor.... La propera el recordarè!
Una abraçada
No m'hi he trobat mai, però faria com has dit tu: intentar respirar.
Un petó.
Tanca els ulls.
Tranquil.la. Busca't i agafa't ben fort al màstil que ets tu mateixa. Intenta sentir-te.
Tanca els ulls.
Dóna't la mà.
Respira.
Montse: Una abraçada d'aquelles.
Publica un comentari a l'entrada