16 de març, 2009

Slumdog millionaire, Gran Torino, A ciegas

Cada dia que passa m'he de creure menys els crítics de cine, que, amb tots els meus respectes, cada dia són més pedants i cada dia més s'atreveixen a opinar que la gent a qui li agraden les pel·lícules que NO els agraden a ells som ximples. Bé, doncs, començaré per Slumdog Millionaire.
Vaig gaudir (encara que jo no gaudeixo, que jo disfruto) amb la pel·li perquè em va transmetre alguna cosa. M'ho vaig passr bé i al mateix temps vaig veure una situació de denúncia.
Una altra cosa és el que jo pugui pensar de l'actuació del govern indi i/o de la productora de la pel·lícula o del director o de qui nassos sigui qui va prometre l'oro i el moro als pares dels nens que van intervenir a la pel·li, que sembla ser que, després d'haver tastat el cel, els han tornat a deixar a l'infern i no han complert res del que se suposava que havien de complir. Però això no té res a veure amb la pel·li. Aquest suposat acte (que jo no conec, que només m'ho han dit pels mitjans de comunicació) no em fa carregar-me la pel·li. Per una altra banda, jo no sé quins criteris tenen a l'Acadèmia per donar els Oscars, però a mi em sembla una exageració que n'hagi guanyat 8... jo li hauria donat un, potser, perquè el tema és original i perquè està ben construïda. Però ja està. Transmet moralina. Una moralina que després no es tradueix a la vida real i aquesta part és la que em molesta.
Per tant, si separo la vida real de la pel·lícula, puc dir que m'ho vaig passar bé, veient-la, i per tant, que em va agradar.
___________________
Continuaré amb Gran Torino. Clint Eastwood, per mi, és un gran director i molt bon actor de les seves pròpies pel·lícules. L'altre dia vaig sentir a la ràdio que ara ja ens agrada tot, de l'Eastwood, i em vaig indignar perquè m'estaven prenent per idiota. Doncs si, senyor crític: he d'admetre que aquest senyor ha donat un tomb a la seva carrera, justament quan s'ha fet vell (o potser precisament per això) i ha fet que de no agradar-me gens, ara m'agradi gairebé tot el que dirigeix. L'única que no li perdono és "Els ponts de Madison", perquè per mi no dóna la talla com a protagonista. Ni ell, ni ella, ep!. Però des de Harry el Sucio fins ara, "xapó" per ell!. Gran Torino em va agradar, tot i que l'argumnent era d'allò més previsible; una pel·lícula agradable de veure, amb moralina, també, és clar, però al menys sense contradiccions: és una pel·li i punt.
_____________________________
I acabaré dient que flac favor li han fet a Saramago, duent la seva genial obra "Ensayo sobre la ceguera" al cine.
Ni tan sols recordo el nom del director i ara no tinc temps per enllaçar (a la nit ho faré)... l'únic que es salva és el treball de Julianne Moore (es diu així?)... però res més. L'adaptació és una caca. Els dobladors s'han cobert de glòria (només de sentir-los les veus n'hi ha per vomitar, error tremendo. Potser en versió original... vés a saber) L'ambientació estaria bé si es veiés. La fotografia - per mi- és una merda i l'enfocament global és un desastre.
Que em perdonin els cinèfils que en saben (encara no he llegit cap crítica, que consti) si és que acaben dient que és una obra mestra (que no m'estranyaria)...
L'obra mestra és el text de Saramago (i a mi no m'agrada Saramago, que d'ell només m'ha agradat precisament aquesta!). La pel·lícula és un bunyol!
Ah! El títol de la pel·li és "A ciegas".
Cegament us dic: no val la pena pagar l'entrada. Llegiu el llibre!!!!!!!

Repeteixo: al vespre faré enllaços, que ara he de sortir pitant!
_______________
Acabo d'arribar, són les 00:13, afirmo, dono fe, que hem tancat la Clínica Platon, avui. Que per fer ressonàncies magnètiques et donen una hora i t'agafen uuna hora i mitja més tard... paciència... i com que demà ens hem de llevar a les 7, que toca analítica, doncs que ja us posaré els enllaços demà. Apa, nanit!

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Pel que fa a Slumdog millionaire, esti c d'acord amb tu, ni tant ni tan poc. Està bé, sense passar-se.

La del Clint no l'he vista encara.

I la del Ensayo sobre la ceguera, no la veuré, doncs. Va ser el primer llibre de Saramago que vaig llegir i em va impactar moltíssim. És una obra mestra, com dius. Després d'això no he deixat de llegir Saramago i moltes altres m'han agradat. "L'assaig sobre la lucidesa" és una altra obra mestra per a mi.

rhanya2 ha dit...

No he vist cap de les tres pelis... Però acostumo (Paul Auster a part) a coincidir amb el teu esperit crític o sigui que em deixaré guiar per tu, capitana!
Una abraçada engripada! Petons no que això s'encomana...

El veí de dalt ha dit...

Estem en tot el que dius del Clint. Però mo t'acostumis...

fanal blau ha dit...

L'altre dia, a darrera hora vaig fer-li el salt a l'Eastwood, per anar a veure a la Dörrie, a "Cerezos en flor". Em va agradar molt.
De fet, et diré més, va ser en Clint que m'hi va engrescar tot dient-me que ens veuriem una altra estona.
Aquesta setmana passaré a veure'l.
I amb la de Saramago, jo continuaré fent de lectora, de moment...
una bona setmana!

I la comprovació de paraula em demana "pasions"...de cinema?

Striper ha dit...

Ho sento pero no he vist la pelicula i no puc opinar, els critics crec que la majoria estan al servei de uns interesos..

Trini González Francisco ha dit...

Una vegada li vaig preguntar a un prestigiós enòleg, quin vi era el millor per un àpat en concret i em va respondre: "el que a tu més t'agradi"

Antoni Casals i Pascual ha dit...

De les tres l'única que tenia d'entrada intenció de veure és precisament Gran Torino. M'alleuja que almenys aquesta la salvis.
Per cert, jo també les "disfruto" les pel·lícules. Pero si les disfruto molt i molt, de vegades fins i tot les "gaudeixo" :-)

el paseante ha dit...

M'has estalviat tres entrades al cinema :-) Tot i que tenia ganes de veure el Gran Torino.

kika ha dit...

dues coincidencies i un agraiment:

coincideixo amb tu en la teva critica de slumdog millionaire. la vaig trobar original i distreta, res tan exagerat.

i tambe respecte al clint eastwood als puentes de madison: llegint el llibre m'hi havia vist al robert redford!

i gracies per la teva crítica de la del saramago... ara ja segur que no la veure!

Júlia ha dit...

Només he vist la del Slumdog aquest, la vaig veure abans dels óscars i n'havia llegit grans lloances. Em va semblar un conte de Dickens passat per l'Índia, i com això m'ho vaig prendre. Em va agradar el noi, perquè em recordava físicament i amb aquella cara d'innocent bonàs alumnes que he tingut, això ja és una cosa personal. La noia trobo que és massa Barbie, i no els perdono el començament que és molt brutal, la veritat.

Trobo que pels castanyots que reben noi i noia al llarg de la història acaben ballant el bolibut aquest amb unes dentadures envejables.

La fotografia, com dèiem quan sortíem de l'art i assaig, està molt bé. Les altres dues no crec que hi vagi. He de dir que a mi els Ponts de Madison em va agradar, molt més que el llibre que per cert que és una bírria.

No m'agrada Saramago en general, però aquest no l'he llegit.

No ho sé, dec ser jo, però cada vegada em costa més que m'agradin 'molt' llibres i pelis.

Eli ha dit...

El proper dia que vagis a la Clinica Plató, avisa'm!!!
No he vist cap de les pelis... últimament no vaig al cine.. a veure si em relaxo, i començo a anar-hi...

:-D

A_ca_dia ha dit...

Ho sento molt, però avui no em puc mostrar d'acord amb tu. Només en una cosa, però: Los puentes de Madison?? Fantàstica! Per mi, la Streep té un encant encisador tota la película. Cert que ell és una mica més fred...M'encanten sobretot els diàlegs i els sons de tota la película. M'hipnotitza..
No entenc massa de cinema, però aqeustes coses són les que em van enganxar a aquesta peli.
Una abraçada!