26 de gener, 2009

Esperança? Fe? Què?



"Un vaixell no hauria de navegar amb una sola àncora, ni la vida amb una sola esperança"

Epíctet (50-125), filòsof grec.


9 comentaris:

Jaume Puig ha dit...

Què? o en què?

M'ha agradat molt el pensament.

Gatot_X ha dit...

mil monjos, mil religions...

mil cors, mil esperançes...

petons i llepades amb llumenetes!

Striper ha dit...

Una sola esperança!!!!!
Coi ara em fa reflexionar, tinc jo mes de una esperança? que es una esperança? UFFFF

Joana ha dit...

La cosa és no perdre les ganes, esperances o com li vulguis dir.
Si ens passa.... doncs força i ganes, tot.hom en pot sortir.
Petons guapa

Montse ha dit...

Si, nois i noies, la cosa és no perdre les esperances, però ´"ens ho posen difícil"!

Petons a tots.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

Elèna Casero ha dit...

Podriem viure sense esperànça? sense fé en alguna cosa?

Una abraçada sense vent.

Montse ha dit...

Bonic poema de Sagarra, Te la Ma, moltes gràcies. Ets d'aquelles persones que sempre te un poema o una cançó a mà per interpretar el que ens agradaria dir i no sabem en un moment donat. I això s'agraeix! Un petó d'aiguamarina.

Montse ha dit...

Elèna, no crec que poguéssim!

sense vent ni tempestes!